Durant la Transició espanyola es va popularitzar l'expressió "soroll de sabres" per fer referència a les amenaces de sectors de l'Exèrcit al procés de consolidació democràtic, que van culminar en l'intent de cop d'Estat del 23-F del 1981. Des de llavors gairebé no se n'havia parlat més. Fins aquest dijous. El terme va tornar a ser utilitzat per un estudiant de la Universitat Autònoma de Madrid, en una pregunta a l'expresident català Artur Mas, sobre els mecanismes de l'Estat per evitar la celebració del referèndum promès per la Generalitat abans de finals de setembre. L'acte era a porta tancada, però El Nacional ha tingut accés al diàleg que s'hi va produir a l'interior.

"Hi ha soroll de sabres. En són conscients?", va preguntar a Mas un jove del màster en Governança i Drets Humans durant la xerrada Catalunya i la UE al segle XXI. "Sí, però som conscients que s'ha d'arribar fins al final. No perdrem la dignitat ni el projecte perquè perdríem el futur", va respondre Mas per il·lustrar que l'independentisme no s'aturarà, tot i les veus que des del govern central parlen d'una operació per precintar col·legis i impedir així el referèndum, de les accions del Tribunal Constitucional, o bé, de la possible suspensió de competències i recursos econòmics de l'Executiu català. "És una aposta democràtica. No claudicarem perquè a l'altra part no hi hagi interlocutor. Ho farem amb les màximes garanties i condicions possibles aquest any", afegia. 

El personal de la universitat aguantava la respiració com si de la conferència d'un president o expresident d'Estat es tractés. No ho era, tot i que més tard, Mas diria al públic que es vol convertir Catalunya en "la Dinamarca mediterrània", o en "un Massachusetts" europeu, si la Unió Europea deriva cap a un model federal. El temor de fons era que es produís un escarni, com el que va patir l'expresident espanyol, Felipe González, fa mesos a la mateixa casa, per part d'un grup de radicals. Per això, els organitzadors havien evitat de publicitar la cita a tota Facultat, i havien estat atents a Twitter per controlar qualsevol indici de possible incident, segons han explicat a aquest diari. No va passar.

A la porta de l'acte hi havia qui veia dots a Mas per comandar una República "homologada", com ell acostuma a puntualitzar, tot i que ara, des d'un pas al costat. "Sap filar molt bé els arguments, té una capacitat de convèncer que no veus entre dirigents espanyols", explicava un observador. El mateix oient que es fascinava a partir del sentiment, no podia evitar que li sortís la vena racionalista del seu ofici, com a investigador en Ciències Polítiques. "Però no té base científica, perquè no hi ha precedents", deia sobre la independència de Catalunya.  

En espera de sentència per la consulta del 9-N, Mas va exposar el cas d'Eslovènia, per provar de convèncer un públic exigent, que "anava a entendre la realitat sense apriorismes", com celebrava una de les persones de la comitiva de l'expresident. "No tenim la garantia del reconeixement, és cert, però tenim l'experiència sobre com s'han reconegut altres països. Nosaltres volem ser Estat per la via democràtica i creiem que així és més fàcil que se'ns reconegui", va dir l'expresident a un oient que volia saber de quina forma el Consell de Seguretat de Nacions Unides actuaria, ara que Donald Trump ha arribat a la Casa Blanca.

A un altre li interessava més saber què faria la Unió Europea, després que el president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, acceptés la setmana anterior el 'no' al referèndum del president espanyol, Mariano Rajoy. "S'usa l'excusa que tindrem problemes. D'acord que existeixen tractats que no aclareixen de forma immediata la permanència, però la UE acostuma a tractar aquests temes de forma pragmàtica", exposava Mas, recordant que no es poden perdre drets de ciutadania, com es va entendre quan Rajoy va preguntar al periodista Carlos Alsina si la nacionalitat europea es perdia. 

Davant l'interès, el polític català va remuntar-se als inicis del procés i va citar el punt d'inflexió amb l'Estat, com va ser que es tombés l'Estatut. "Crec que el que més li va doldre a Mas és que li tombessin la qüestió del sentiment català [de nació]", deia un estudiant a la sortida. "Es veu que no ho van posar a l'articulat del text, sinó al preàmbul, precisament per evitar això. Es van reunir Mas i Zapatero per escriure'l de pròpia mà!", explicava entusiasmat.

El polític català va il·lustrar així que una Tercera Via de "nou federalisme", o més autogovern, com la devo-max competencial entre el Regne Unit i Escòcia, ja va ser superada per als catalans. Ara bé, només seria possible recuperar-la dins d'un referèndum "irrenunciable", i pactat amb l'Estat, en el qual guanyés el 'no' –ho va dir en un esmorzar el president Carles Puigdemont a Madrid l'any anterior–. La idea és que no es pot tornar a l'status quo, davant un escenari de "regressió competencial" a Espanya.

Un oient, menys sentimental, preguntava si en realitat, això del procés era una petició de diners. Aquí va sorgir una altra anècdota: la de les converses amb Rajoy abans que emergís el dret a decidir. "Li vaig dir que no li demanaria ni un euro el 2012, perquè no n'hi havia, però sí una excepció per a Catalunya a la Llei de Finançament de les Comunitats Autònomes, a més d'una negociació bilateral. Em va dir que era impossible, quan teníem més de un milió de persones al carrer demanant la independència", va exposar Mas, sobre els mesos anteriors a prendre la decisió del 9-N.

Els pragmàtics ja dibuixaven mentalment dos reptes d'un Estat propi: defensa i pensions. En el primer cas, l'expresident de la Generalitat va considerar que s'hauria de buscar un esquema "ajustat a la realitat geo-estratègica, i per tant, modern i compromès amb la defensa a nivell internacional". En el segon àmbit, Mas va recordar que Catalunya, a diferència de l'Estat, ha tingut superàvit els darrers 15 anys. "Podem sostenir els catalans un sistema de pensions? Rotundament sí. És un sistema de repartiment, funciona a través de les cotitzacions actuals", deia. 

L'actualitat va fer aparició de nou respecte a la consulta o "procés participatiu" de 2014, i el judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, celebrat la setmana anterior. L'expresident va avisar que tant ell com les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau portarien al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg una sentència condemnatòria. "La sentència només ens afecta si estem a Espanya", deia Mas, albirant l'esperança d'una República independent dins de la UE, davant la possibilitat de la seva inhabilitació com a polític.