El Tribunal de Comptes ha citat a declarar aquest dimecres l'expresident de la Generalitat Artur Mas al judici per la suposada utilització de fons públics per a la consulta sobiranista del 9 de novembre de 2014. També hauran de comparèixer l'exvicepresidenta Joana Ortega, l'exconseller de Presidència Francesc Homs i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau. Tots quatre ja van ser jutjats per la consulta del 9-N. Mas, Ortega i Rigau, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i Francesc Homs al Tribunal Suprem perquè en aquell moment era diputat a Madrid.

Els dos tribunals els van condemnar per desobediència i els inhabilitava per exercir la política. 2 anys a Artur Mas, Joana Ortega per 1 any i 9 mesos i Irene Rigau per 1 any i 6 mesos. A més els van condemnar a una multa econòmica: Mas de 36.000 euros, Ortega de 30.000 i Rigau de 24.000 euros. El TSJC va absoldre Mas, Ortega i Rigau del delicte de prevaricació

A Francesc Homs el Tribunal Suprem el va condemnar a un any i un mes d'inhabilitació especial per a l'exercici de càrrecs públics electius i de funcions de govern, pel 9-N. Homs també haurà de pagar una multa de 30.000 euros.

En cap dels dos casos, finalment, es va jutjar el delicte de malversació de fons públics.

L'interrogatori d'avui al Tribunal de Comptes, a Madrid, que està previst que comenci a les 10.00 hores, es fa a petició de Societat Civil Catalana i Advocats Catalans per la Constitució i de l'Advocacia de l'Estat. Fonts del Tribunal de Comptes expliquen que la citació no és a iniciativa de l'òrgan fiscalitzador, ja que el seu procediment no funciona com els penals, sinó com els civils i, per tant, seran els advocats dels demandants els que preguntin a Mas i els seus exconsellers.

El Tribunal de Comptes els reclama 5.200.000 euros perquè, suposadament, van pagar amb diner públic l'organització del procés participatiu de 2014. Abans del judici, ja han hagut de dipositar diners com a fiança, una part, son propietats, immobles, com a aval. Són un pis de Mas al carrer Tuset de Barcelona, la meitat d'un immoble d'Homs a Taradell (Osona), finques d'Ortega a Barcelona i de Rigau a Ribes de Freser (Ripollès) i també una propietat de l'exsecretari general de Presidència Jordi Vilajoana. 

L'expresident Mas i tres exalts càrrecs més del seu Govern hauran de comparèixer al Tribunal de Comptes per donar explicacions sobre com es va pagar el 9-N. Aquest organisme s'encarrega de determinar la responsabilitat comptable d'aquells que tenen accés a béns públics i actua a instàncies d'una denúncia feta per Societat Civil Catalana i l'Associació d'Advocats Catalans. 

Dos dies de judici

Aquestes darreres setmanes, s'han celebrat vistes públiques per aportar prova i per avançar en la instrucció del cas. El judici suposa l'últim tràmit abans de la sentència, que es podrà recórrer davant la sala de justícia del mateix tribunal i també en cassació davant del Tribunal Suprem. 

Seran dos dies de vista. Dimecres i dijous. Els acusats compareixen aquest dimecres.

A banda de la declaració de Mas i els exconsellers, també caldrà que totes les parts facin públiques les seves conclusions. Serà el moment de conèixer si es modifica (a l'alça o a la baixa) la quantitat que se'ls reclama. L'encarregada de redactar la sentència és la consellera del departament segon, l'exministra de Justícia del primer govern d'Aznar Margarita Mariscal de Gante, que també va ser l'encarregada de nomenar un delegat instructor en aquesta causa.

Si hi ha condemna i quan aquesta sigui ferma, els diners que fins ara s'han dipositat com a fiança es reingressarien al compte de l'administració afectada per la malversació, és a dir, a la mateixa Generalitat. El pagament seria solidari entre tots els condemnats. Els diners estan retinguts al compte de consignacions, que depèn del Ministeri de Justícia. I pel que fa als immobles es tracta d'un embargament provisional fins que el procediment acabi i hi hagi sentència ferma però els propietaris en poden seguir disposant. 

L'origen del cas

El setembre de 2017, el Tribunal de Comptes va comunicar a Artur Mas, Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau, i d'altres excàrrecs del Gover, que havien de pagar una fiança de més de 5 milions d'euros. Són els diners públics que el tribunal calcula que es van destinar a la preparació de la consulta del 9-N de 2014. El cas arrenca per una denúncia de Societat Civil Catalana i l'Associació d'advocats catalans, a la qual es va adherir la Fiscalia. 

A banda d'ells, el Tribunal de Comptes també amplia la reclamació a d'altres excàrrecs del Govern de Mas. Concretament, l'exsecretari general de la Presidència Jordi Vilajoana, el director general de Difusió, Ignasi Genovès, la directora de Serveis del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Josefina Valls, el subdirector general d'Administració, Serveis i Projecció Externa, Lluís Bertran, la interventora del Departament d'Ensenyament Carolina Pardo, i el director general de l'Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya (EADOP), Jaume Domingo i també Jordi Serra.