Segueix el conflicte entre Catalunya i el president del govern d'Aragó, Jorge Azcón, pels seus atacs a la llengua catalana. Ara, l'Ajuntament de Masó, a l'Alt Camp, ha declarat persona non grata Jorge Azcón. La moció ha estat presentada per l’equip de govern del Front Nacional de Catalunya i es va aprovar aquest dimarts per unanimitat entre el govern municipal i el grup municipal de Junts. La moció s'ha presentat amb l'objectiu de defensar el català a la coneguda com a Franja de Ponent, i a conseqüència de les afirmacions d'Azcón on va assegurar que a l'Aragó no es parla el català. El consistori denuncia que es tracta d'un tracte "discriminatori" a ciutadans aragonesos per raó de llengua i cultura, al dirigent aragonès se'l declara com a persona non grata per "la incitació a l'odi en negar-los la possibilitat de viure plenament amb la seva llengua" fins que no rectifiqui públicament per les seves declaracions. Actualment, el 7% de la població a l'Aragó parla català i aragonès.
Jorge Azcón i el català
La guerra entre Jorge Azcón i la llengua catalana ja ve de lluny. Azcón va ser investit president amb el suport de Vox i amb la promesa de formar un govern anticatalanista. Així doncs, la vicepresidència del govern d'Aragó recau en mans del líder de Vox Teruel, Alejandro Nolasco, que en un acte del partit a Ourense va afirmar que "ha fet falta que arribés Vox per dir que a Aragó no es parla català".
Davant d'aquesta amenaça contra la llengua catalana, el passat mes de febrer diverses entitats en defensa de les llengües que es parlen a l'Aragó, com el català o l'aragonès, van iniciar una recollida de signatures a través de la plataforma Change.org. La decisió es va prendre després que el govern de l'Aragó —format per PP i Vox amb el suport del PAR— anunciés la intenció de promoure una modificació legal que suposaria l'eliminació d'aquestes llengües i els seus noms amb l'objectiu d'evitar que s'ensenyin a les escoles, es promoguin o es difonguin. Només uns dies més tard de posar en marxa aquesta iniciativa, Azcón va assegurar que defensarà els aragonesos de "les ingerències dels independentistes" i de la seva "absurda teoria neocolonialista dels països catalans". A través d'un missatge al seu compte de X, Azcón va remarcar que "les nostres comarques orientals són Aragó, no Catalunya".
Posteriorment, un total de 256 professors i investigadors de la Universitat de Saragossa van signar una declaració a favor del català i l'aragonès a l'Aragó. Ho van fer després de les afirmacions d'Aragó i on també va anunciar la voluntat de revisar la Llei de llengües que estableix la seva protecció. La declaració dels acadèmics recorda que el català i l'aragonès són dues llengües que s'ensenyen en diversos graus de la mateixa Universitat de Saragossa, amb investigadors que participen en projectes finançats a través de fons de l'Estat.
L'últim capítol d'aquest enfrontament va ser fa gairebé un mes quan unes 300 persones es van concentrar a Mequinensa (Baix Cinca) per defensar el català i l'aragonès com a llengües pròpies de l'Aragó. L'acció es va produir en el marc de la commemoració del 40è aniversari de la Declaració de Mequinensa, que va establir les bases del reconeixement, dignificació i ensenyament del català a les escoles de la Franja de Ponent, i davant la intenció del govern d'Aragó del PP i Vox de retallar ajudes a entitats que vetllen per les llengües pròpies i eliminar el seu reconeixement a la Llei de Patrimoni. L'alcalde de Mequinensa, Antonio Sanjuan, va lamentar que el govern de Jorge Azcón "vulgui fer passos enrere".