Lluís Llach s'estrena al capdavant de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC): més d'un miler i mig de persones —segons la Guàrdia Urbana— s'han mobilitzat aquest dissabte a la tarda convocats per l'entitat, en una concentració al centre de Barcelona en la qual l'entitat independentista ha exigit l'aplicació total de l'amnistia a tots els líders independentistes encausats o condemnats pels fets de l'1-O i a on s'ha denunciat el "cop d'estat judicial" que, a parer de l'ANC, protagonitzen els magistrats que rebutgen aplicar la mesura de gràcia al procés en el cas de Carles Puigdemont o Oriol Junqueras per malversació. "On estan els jutges demòcrates, que no se'ls sent?", s'ha preguntat Llach durant els parlaments, en els quals ha denunciat que la cúpula judicial "intervé el Parlament quan li dona la gana i diu qui pot ser candidat i qui no" i fa dels vots dels catalans "una pantomima democràtica". Un "cop", ha seguit Llach, protagonitzat per "marchenes i llarenes" als quals l'Assemblea acusa de "prevaricar" per subvertir el poder Legislatiu.
Sota el lema "Desobeïm els jutges espanyols. Independència" i encapçalada per Llach, la manifestació ha començat cap a les 17.00 h a plaça Urquinaona amb Via Laietana i s'ha dirigit fins al Palau de la Generalitat entre càntics d'"independència", "Illa no, unitat" o "No és justícia, és venjança". Davant la comissaria de Via Laietana s'ha entonat el ja típic "fora les forces d'ocupació" i de manera espontània s'ha sentit algun "Puigdemont, el nostre president" provinent d'alguns assistents, qui també comentaven entre ells que "res no s'ha acabat, com diuen a Madrid". Paral·lelament, s'han organitzat concentracions davant d'ambaixades i consolats espanyols a diverses capitals del món amb l'objectiu de persistir en la internacionalització de la causa independentista.
A les portes del Palau de la Generalitat, Llach ha pronunciat un enèrgic discurs en el qual ha situat la independència com a principal objectiu: "A veure si els polítics que es diuen independentistes ho entenen. No ens enganyareu més; sense independència Catalunya no té futur", ha afirmat el president de l'ANC, tot just després d'haver esmentat els problemes que pateix Catalunya en matèria de sanitat, educació, amb els trens, la crisi de la pagesia o el "robatori fiscal"; reptes pels quals Llach recepta plena sobirania catalana. "La independència començarà als trens", ha ironitzat Llach. També s'ha escenificat una actuació amb la cançó "Tot explota pel cap o per la pota" de fons: s'han repartit pans de pagès que s'han esmicolat amb els versos "Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer" acompanyant l'acció. Unes engrunes de pa que han tirat expressament davant del Palau de la Generalitat i que han quedat allà a terra, entre altres immundícies com llaunes o ampolles, una vegada han marxat els assistents.
Precisament, sobre el futur de la política catalana i la voluntat de situar la independència al centre, Llach ha reclamat a Esquerra Republicana que no investeixi el socialista Salvador Illa com a president de la Generalitat. Ho ha fet interpel·lant directament la secretària general del partit, Marta Rovira —recentment arribada a Catalunya després de sis anys d'exili a Suïssa—, a qui ha demanat que no col·labori perquè "les tenebres del 155 ocupin el seient de la nostra dignitat nacional". "Rovira, no facis president Illa", ha clamat el president de l'ANC, entre aplaudiments dels assistents. ERC està negociant el possible suport a una investidura d'Illa, que seria a canvi d'unes demandes com avançar en un finançament singular per a Catalunya.
Ha estat una manifestació de dimensió considerable, més de 1.500 assistents, segons la Guàrdia Urbana. L'ANC, però, rebutja la xifra i, si bé no en dona una de concreta, assegura que és molt superior perquè s'ha "omplert al màxim plaça Sant Jaume". S'han llogat 15 autobusos per portar manifestants a Barcelona, expliquen fonts de l'ANC, que asseguren a El Nacional que feia temps que s'assolien aquestes xifres més enllà de la Diada de l'11 de setembre. A més de l'Assemblea també han donat suport i assistit des de la Coordinadora de l'Advocacia de Catalunya, els CDR, la Intersindical, la Comissió de la Dignitat, Alerta Solidària, CUP, Voluntaris per la República i l'Associació Memòria Contra la Tortura. No hi ha hagut representació d'ERC a la marxa, segons l'ANC; mentre que d'Òmnium si hi ha hagut membres presents.
Borràs, present: "Aplicació [de l'amnistia] defectuosa"
També ha estat present l'expresidenta de Parlament i presidenta de Junts per Catalunya, Laura Borràs, acompanyada del diputat Francesc de Dalmases. Borràs ha assegurat aquest dissabte que "la justícia espanyola fa que la democràcia espanyola sigui defectuosa" i ha assenyalat que la magistratura està amnistiant amb "arbitrarietat" i "ad hoc" segons els casos i que "no vol fer-ho en els termes en què va ser aprovada pel poder legislatiu". "Ha triat una via ràpida per a alguns i per a altres no vol aplicar aquesta llei d'amnistia", ha deplorat.
"Va ser aprovada l'11 de juny i hauríem d'estar veient els efectes de la seva aplicació. En canvi, estem veient els defectes de la seva aplicació", ha criticat la dirigent de Junts, que també s'ha referit al retorn a Catalunya dels investigats per la seva presumpta vinculació a Tsunami Democràtic —entre ells la secretària general d'ERC, Marta Rovira— després que el cas fos desestimat per un error de forma. Borràs ho ha celebrat, però ha recordat que "hi ha tres exiliats que no han pogut tornar i molts independentistes que encara no han estat amnistiats".
Estrada (CUP), contra l'amnistia a policies
Per part de la CUP ha assistit la diputada al Parlament Laia Estrada, que ha criticat que el Govern estigui "donant suport a l'amnistia de policies" i li ha exigit que "comenci a actuar d'ofici per retornar les sancions econòmiques interposades contra independentistes". "És un deure", ha assegurat en declaracions a la premsa, i no fer-ho suposa estar "col·laborant amb la repressió". Estrada ha advertit que "a ningú no el pot sorprendre el paper de l'aparell judicial espanyol".
"Sempre hem defensat la necessitat de mantenir certa cautela respecte d'aquest desplegament perquè coneixem el tarannà franquista que impregna aquest aparell judicial espanyol i especialment l'alta judicatura", ha dit la dirigent anticapitalista, que també ha lamentat que l'amnistia hagi quedat "totalment desvinculada" de l'autodeterminació de Catalunya. "Tal com està formulada, ni acaba amb la repressió ni ens permet avançar cap a la independència. De fet, la repressió continua", ha asseverat.
Primera manifestació de l'ANC de Llach
Es tracta de la primera gran manifestació de l'ANC sota el mandat de Lluís Llach, que va accedir a la presidència de l'organització l'1 de juny del 2024, succeint Dolors Feliu en el càrrec. El cantautor va ser escollit amb el vot favorable de 48 dels 72 secretaris, dues terceres parts dels electes, si bé a la sisena votació i després d'uns llarguíssims plens, sobre els quals Llach va retreure "voluntat de bloqueig" a la seva candidatura. En sortir escollit, Llach va prometre "comunicació bidireccional" entre la cúpula de l'ANC i les bases —després de la polèmica Llista Cívica que impulsà Feliu i que les bases van tombar— i una aposta per la "desobediència civil" i la "confrontació amb l'Estat".
Llach pren el poder a l'entitat en un moment en el qual l'independentisme sembla en hores baixes, havent perdut la majoria al Parlament per primera vegada en anys i amb els principals partits, Junts i ERC, dividits i en constants disputes. També amb un electorat que ha estat molt més desmobilitzat i que va abstenir-se massivament en les darreres eleccions al Parlament, en el que es va llegir com un retret als partits per la manca de resultats en fer efectiu l'objectiu d'independència que prometien.