La nit del 14 al 15 d'agost de 1936 les forces franquistes van cometre una gran matança amb els presoners republicans capturats a la ciutat de Badajoz i als seus voltants. La columna de l'exèrcit colonial comandada pel tinent coronel Juan Yagüe va tancar a la plaça de braus tots els que consideraven enemics dels insurrectes. La nit del 14 al 15 va haver-hi nombres execucions, sense judici previ. De 1.800 a 4.000 persones van ser assassinades en aquella plaça, segons els estudis més seriosos. Tot i que diversos periodistes estrangers van documentar la matança, el franquisme sempre va negar les evidències, i es va referir a "la llegenda" o "el mite" de Badajoz.

Ara, alguns aficionats a la història d'extrema dreta han recuperat el discurs franquista, tot i que entre els historiadors acadèmics hi ha consens sobre la realitat de la matança (el treball més sistemàtic, el de Francisco Espinosa, documenta 1.389 execucions, però afirma que en podrien ser moltes més). Ahir i avui diversos actes commemoratius, a Badajoz, han volgut recordar les víctimes d'aquell crim i alhora denunciar els qui neguen les execucions.

Els actes

Ahir, dimarts, 200 persones es van manifestar en record de les víctimes, convocats per Podemos, la CGT, la CNT, el PCE, Izquierda Unida i altres organitzacions d'esquerres. El seu lema, "Ni olvido, ni perdón". A continuació es va representar l'obra 25 de marzo de 1936 al teatre López de Ayala. Aquest dimecres els actes d'homenatge tindran lloc al cementiri de la ciutat. No es podran fer a la plaça de braus, escenari de la massacre: fa alguns anys va ser destruïda i va ser substituïda per un centre de convencions.

Objectiu: Badajoz

Badajoz representava un dels grans obstacles per a l'exèrcit rebel en el que es pensava que seria un avanç ràpid fins a Madrid. Ocupar-la havia de permetre consolidar la unió entre les dues zones sota domini dels rebels, la del nord (controlada per Mola) i la del sud (controlada per Franco). Però la ciutat era en una zona hostil als insurrectes, perquè la pagesia extremenya era víctima del latifundisme i al principi de la guerra s'havia apressat a dur a terme col·lectivitzacions. La columna de l'exèrcit colonial dirigida pel tinent coronel Juan Yagüe, composta bàsicament per legionaris i tropes marroquines, va assetjar la ciutat, que estava defensada per una petita guarnició i un gran nombre de milicians sense experiència bèl·lica. Després dels bombardejos de l'aviació italiana, les tropes marroquines van aconseguir obrir-se pas i entrar a la ciutat. En la ocupació de la ciutat ja hi va haver nombroses morts de civils.

El carnisser de Badajoz

Quan va ocupar la ciutat, el general Yagüe va ordenar que tots els presoners fossin concentrats a la plaça de braus. La majoria eren civils: milicians, sindicalistes, jornalers, alcaldes, regidors... La nit del 14 al 15 d'agost van començar les execucions extrajudicials, que van continuar durant un parell de dies. El nombre de morts no es coneix amb exactitud, per l'ocultació franquista, però els historiadors el situen entre els 1.800 i els 4.000. Yagüe, a l'època, en una entrevista amb el periodista nord-americà John T. Whitaker, no va negar els fets i va excusar-se'n al·legant que no podia deixar la rereguarda en mans d'enemics. Per aquests fets, Yagüe va passar a ser anomenat, pels seus enemics, el carnisser de Badajoz. Franco, després de guanyar la guerra, va nomenar-lo ministre de l'Aire. I tot i que la relació entre el general falangista i el dictador no sempre va ser cordial, el règim va batejar carrers de tot l'Estat amb el nom de General Yagüe. Encara avui un carrer de Logroño duu el seu nom, com també passa en moltes petites localitats de la zona.

Foto de portada: Juan Yagüe, el carnisser de Badajoz. Narodowe Archiwum Cyfrowe.