Va ser el passat dimarts 12 de setembre quan els partits del Consell mallorquí van escenificar una mena de simulacre d'allò que pretenen que sigui la nova festa nacional oficial de l'illa, tot i que no van enganyar ningú: es tractava (i es tracta) d'un matusser intent del PP i Vox per descatalanitzar la Diada de Mallorca. Tradicionalment (oficialment, des del 2016), la Diada s'ha celebrat el 31 de desembre per commemorar l'entrada de Jaume I a Madina Mayurqa (el nom àrab de Palma) l'últim dia de l'any 1229 —la data fundacional del que avui s'entén com a poble mallorquí. Ara, però, l'espanyolisme ha decidit canviar-la.
🌊 Marivent, Saridakis i 50 anys d’un espoli borbònic als mallorquins
Poc més d'un mes després de les eleccions del 28-M i amb l'agenda anticatalanista sota el braç, el PP i Vox van anunciar des del Consell de Mallorca que la Diada passaria a celebrar-se oficialment el 12 de setembre i no pas el 31 de desembre. Si el dia 31 de desembre es commemora la fundació del poble mallorquí amb l'entrada del catolicisme i la catalanitat a l'illa, el 12 de setembre és per commemorar el naixement de la Corona de Mallorca l'any 1276 amb el pergamí original de la mateixa data que confirma les llibertats del regne mallorquí per Jaume II. En resum, que el canvi descatalanitza la Diada.
La Diada de Mallorca: del 31-D al 12-S
El que han fet el PP i Vox no és nou: Maria Antònia Munar, d'Unió Mallorquina (UM) i empresonada per corrupció, ja va instaurar el 12 de setembre com a data oficial de la festa nacional l'any 1997. Va ser l'any 2016 quan el Pacte d'esquerres (PSIB, Més i Podem) va aconseguir que la Diada se celebrés el 31 de desembre. L'actual líder de Més, Lluís Apesteguia, va presidir la Comissió Especial sobre la Diada i recentment ha explicat a Twitter que es va fer una "tasca intensa" abans de proposar la data. "La participació ciutadana i d'entitats va ser aclaparadora a favor del 31 de desembre", afegeix. De fet, un 90% dels historiadors entrevistats van votar per aquest dia.
És a dir, que el canvi del PP i Vox és "sectari, obscur i antihistòric", com retreu Apesteguia. I així es va demostrar dimarts passat, quan en el simulacre de Diada no hi va assistir ningú de l'oposició. Davant l'absència, el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, va acusar els seus adversaris de "polititzar" la data. Però la realitat és que encara no s'ha justificat metodològicament per què s'ha recuperat el 12 de setembre, una data que no compta pas amb suport popular —de la mateixa manera que l'1 de març tampoc no té arrelament com a Diada de les illes Balears, reduïda a una simple celebració institucional.
Històricament, el que s'ha celebrat és el 31 de desembre. Així ho recorda el líder de Més, que apunta que els vitralls de la sala de plens de l'antiga Diputació de Balears i actual Consell de Mallorca rememoren aquesta data. "És la data en què el poble mallorquí s'ha celebrat a si mateix durant segles (almanco des del 1286, en què Ramon Muntaner assegura ja haver-la presenciat). Així, té el títol de ser la festa cívica més antiga d'Europa", afegeix. A més, és una festa que no és exclusivament catalanista: va prendre força després del 1715 i el franquisme la va exaltar, per exemple. Per sort o per desgràcia, és transversal.
Ara bé, tal vegada el PP i Vox no són els únics culpables en aquest afer. L'escriptor, divulgador i professor mallorquí Antoni Janer ha revelat a Twitter que quan l'any 1997 es va instaurar el 12 de setembre no va ser cosa de Munar: van ser Damià Ferrà-Ponç (PSOE) i Eberhard Grosske (Esquerra Unida) els qui no acceptaven el 31 de desembre perquè deien que era un genocidi. Aleshores, van batallar a fins a les últimes conseqüències i UM s'apropià de la nova Diada "com una manifestació de reivindicació de la identitat mallorquina". "Ara, el matrimoni PP-Vox han convertit el 12-S en un acte anticatalanista", lamenta Janer, com lamenten molts altres historiadors.