La tràgica mort del fiscal general, José Manuel Maza, arribava aquest dissabte enmig d'un dels moments àlgids de la judicialització del procés independentista, després que vuit consellers, entre ells Oriol Junqueras, fossin empresonats de manera cautelar a Estremera i Alcalá Meco fa unes setmanes, i després que Carles Puigdemont esperés a Bèlgica juntament amb la resta del Govern que es resolgués l'ordre d’extradició, amb l’ombra de la presó planejant també sobre ells, una mesura que de ferventment ha defensat el Ministeri Públic per als dirigents sobiranistes al llarg d'aquest temps, amb Maza al capdavant. 

És precisament la magnitud de les seves querelles el que marcarà el llegat d'un fiscal general nomenat fa menys d'un any, el passat 26 de novembre, que ell mateix reconeixia signar personalment de manera intencionada. "No és gaire habitual, ho faig per la importància i trascendència de les persones contra les quals em querello, que han de ser tractes a l'altura", explicava durant la darrera entrevista, a la cadena SER, fa pocs dies. Respecte a això insistia que no hi havia "la més mínima fatxenderia" en el fet. "Tot al contrari, era la meva responsabilitat", es defensava.

La qüestió és que els delictes atribuïts a la declaració d'independència i el referèndum registraven tipus delictius dels més elevats, d'entre cinc i trenta anys de presó. Maza va demanar a l'Audiència Nacional els delictes de rebel·lió, sedició, malversació contra Puigdemont i els tretze consellers, els mateixos que al Tribunal Suprem contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i cinc membres de la Mesa. A aquesta acció s'hi sumava l'acusació de sedició per als dirigents d'Òmnium i ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, empresonats de manera cautelar fa més d'un mes a Soto del Real.

Un cop arribats aquí, l'acció del jutge belga de deixar el Govern destituït en llibertat va marcar un greuge comparatiu respecte de la Justícia espanyola, que Maza va interpretar pel fet que no hi havia risc de reiteració delictiva a Bèlgica. Això sí, el precedent de l'independentisme el va aprofitar per qüestionar novament el paper del Ministeri Públic, la Judicatura i l'Estat, en el seu envit frontal contra el procés. Tanmateix, Maza va negar que parlés amb l'executiu de Mariano Rajoy. "En cap moment m'he vist compromès o instruït", va defensar-se sobre la independència de les seves decisions. 

El fet és que el fiscal general havia destacat per tenir un marcat perfil propi de duresa discursiva contra el sobiranisme. "Abduïts", havia titllat en una ocasió els ciutadans partidaris de l'estat propi. "L'Estat de Dret ja ha tingut prou paciència", va etzibar a la cadena SER, oferint una valoració que s'acostava al paper de número u del Ministeri Públic. També va ser llavors quan va reconèixer que si els consellers haguessin assegurat que acatàven la Constitució, "alguna cosa hauria canviat" sobre la presó cautelar, però no va ser així, ja que es van negar a contestar preguntes. 

Igualment dur s'havia arribat a mostrar amb els voluntaris del referèndum, quan no va descartar fa alguns mesos la possibilitat d'obrir causa penal contra els qui decidissin participar de la logística de l'1-O. "La qüestió és més al límit del que podria ser una conducta il·lícita penal o no. És un tema a estudiar, que jo espero no haver d'estudiar, però s'ha d'estudiar", va dir aleshores. Més endavant Maza va afirmar que actuaria contra ells "sense complexos", querellant-s'hi si calgués. Aquestes paraules van resultar contraproduents i van generar una allau de voluntaris. 

Els ajuntaments tampoc van quedar exempts de l'ariet de la fiscalia, després de la carta de Maza enviada als alcaldes catalans avisant-los de possibles citacions per declarar si col·laboraven a posar les urnes, sota l'amenaça de detenció si s'hi negaven. Els gest va alterar els ànims dels partits sobiranistes catalans i espanyols, enmig de la llarga llista de querelles del Ministeri Públic contra els actors principals del procés. Un fiscal reprovat pel Congrés, rere el qual s'havia estant protegit l'Estat al llarg de tot aquest temps, en l'intent d'aturar l'independentisme als tribunals.