Els tres partits favorables a l'autodeterminació de Catalunya –ERC, PDeCAT i En Comú Podem– han registrat juntament amb EH Bildu aquest dimecres al Congrés dels Diputats una petició perquè el Fiscal General de l'Estat, José Manuel Maza, comparegui a la cambra baixa per oferir explicacions sobre la mesura que ha pres el Ministeri Públic d'obligar els alcaldes catalans –que siguin favorables a posar locals a disposició del referèndum de l'1 d'octubre– a assistir a declarar, sota coerció de ser detinguts per les autoritats policials si es neguen a fer-ho. 

"S'intenta municipalitzar l'antireferèndum" ha denunciat el diputat dels demòcrates, Ferran Bel, en una roda de premsa que ha oferit juntament amb les altres formacions, en al·lusió a la petició que la Fiscalia pretén adreçar a almenys 711 municipis que ja han signat a favor de posar-se a disposició del Govern de la Generalitat. Bel ha carregat que es tenia la impressió que era "una mesura més" que denotaria la "impotència de l'Estat" i que no tenia en compte que darrere dels edils hi havia un nombre de ciutadans que també empararien la causa sobiranista i que se sentien "amenaçats", en conseqüència. 

En aquest estat de coses, el demòcrata no ha volgut anunciar què faria en el seu cas personal com a representant de Tortosa, però ha afirmat que se n'havia assabentat a través dels mitjans i una nota de premsa –com burlant-se que aquesta seria la "nova forma de comunicació" de l'Estat. Així i tot, ha equiparat la situació de "pressió" als consistoris independentistes amb la denunciada pel PSC. "Imaginin com ens podem sentir nosaltres" ha dit.

La representant d'ERC, Esther Capella, ha denunciat igualment el setge, precisament el mateix dia en què un alcalde republicà ha decidit deixar el càrrec per motius "personals" –que podrien denotar el temor a ser encausats pel Ministeri Públic. "Votar no té res de delictiu", ha insistit, després de denunciar que al seu parer la Fiscalia estaria "posada al dictat" del govern de Mariano Rajoy. Capella ha considerat que la situació era "paradoxal" i ha assenyalat una presumpta manca de separació de poders a Espanya entre l'executiu i el judicial.

Malgrat la tensió palpable, els portaveus d'ambdues formacions independentistes han negat, preguntats per El Nacional, que la ciutadania catalana tolerés com a resposta una escalada de tensió als carrers, o qualsevol enfrontament civil –ni per l'ordre de retirar urnes de Maza als Mossos d'Esquadra, ni tampoc per la citació als alcaldes, molts dels quals han triturat la correspondència judicial. "Que se li tregui del cap a algú si creu que amb aquestes accions aconsegiurà alguna mena de reacció, si ho busquen, no ho trobaran" ha dit Bel. Capella ha recordat que en cinc anys de procés sobiranista i manifestacions al carrer "no s'havia trencat ni una paperera" i s'actuaria de forma pacífica ara també.

El representant d'ECP, Jaume Moya, ha presentat la mesura com un acte ofensiu per a les institucions catalanes, que ha indicat que defensarien front l'envit legal. "Es crea un estat d'excepció greu, dins d'una crisi territorial" ha denunciat. Moya, Bel i Capella també tindran els dos vots de Bildu, com ha manifestat la portaveu Marian Beitialarrangoitia. Tanmateix, resta a consideració del PSOE de Pedro Sánchez si finalment Maza compareix, ja que els seus vots seran determinants.