Carlos Mazón ha canviat d’estratègia i en una fugida cap endavant, ha decidit culpar al Govern central del fracàs de la seva gestió, quan en les hores inicials el va elogiar públicament per la seva rapidesa i cooperació en la resposta als estralls de la DANA, que s’ha cobrat 211 vides només al País Valencià. Però el seu posicionament contrasta amb el que ha mantingut des del primer moment el seu partit, el PP, amb un Alberto Núñez Feijóo que ha reclamat a Pedro Sánchez que agafés el volant de la crisi tot i que això suposés treure-li les competències a Mazón. Si sottovoce el PP reconeixia que el president valencià “està superat”, també hi ha veus que arriben dels seus propis companys de partit, que no s’amaguen. Són majoria els barons que callen, però també hi ha els que el qüestionen en públic. Isabel Díaz Ayuso s'escuda darrere les llàgrimes i el dolor per evitar donar una resposta de suport a Mazón, però altres presidents autonòmics del PP han secundat la posició de Feijóo de treure el president valencià del comandament de la crisi. Ni un sol dirigent o baró important del PP ha donat suport públicament a Mazón.
Alfonso Fernández Mañueco, president de Castella i Lleó, és un dels barons que ha insinuat públicament que Mazón s’aparti, si bé no directament, sí opinant que el govern del País Valencià no hauria d’estar al capdavant de la crisi. “Som davant una situació d’emergència nacional. Ha d’estar al capdavant el Govern d’Espanya”, va dir aquest dilluns, segons recull ElDiario.es. També un altre baró popular de pes, el president d’Andalusia, Juan Manuel Moreno Bonilla, també va opinar anteriorment que davant “l’emergència d’interès nacional”, ha de ser el govern de Pedro Sánchez qui assumeixi el comandament a través de la declaració d’emergència nacional, el que el president del govern, per altra banda, es resisteix a fer. Moreno Bonilla es va mostrar obertament partidari de què el ministre de l'interior, Fernando Grande-Marlaska, fos qui assumís el comandament operatiu de la crisi, tal com estableix la llei si es declara l'emergència nacional.
Distanciament i silenci estratègic
En la cúpula del PP es considera que Mazón està en situació de “cert deteriorament” polític i a Gènova comença a planar la sensació que el president valencià està políticament molt tocat. L’estratègia del partit de l’oposició passa per un distanciament generalitzat, al marge de les declaracions públiques de Mañuenco i Moreno que s’han mullat demanant que Mazón deixi el comandament de la crisi. La resta dels presidents autonòmics del PP han evitat donar suport públicament a Mazón o defensar la seva gestió de la crisi, ni tampoc han secundat les darreres explicacions que ha donat el president valencià culpant al govern, a l’AEMET i l'UME de no haver-li donat suficient informació i de no haver-hi respost a la seva petició d’ajuda amb suficient celeritat. El silenci estratègic d’altres pesos pesants del partit, com Díaz Ayuso, que han refusat fer declaracions sobre aquesta qüestió, també es considera significatiu. En privat, però, hi ha crítiques internes cap a la gestió de Mazón, i existeix inquietud en el partit sobre com la gestió del president valencià pot afectar la imatge del PP a escala estatal.
Com pot afectar la imatge de Feijóo?
També la imatge de Núñez Feijóo pot veure's perjudicada per les seves posicions davant aquesta tragèdia històrica que més enllà de les seves terribles conseqüències per les pèrdues de vides humanes i que obligarà a afrontar la reconstrucció més gran de la història moderna de l'Estat, també pot tenir repercussions polítiques, tant pel que fa al País Valencià com a escala espanyola. Des de la percepció d'oportunisme que inicialment van tenir les reaccions inicials de Feijóo com un intent de capitalitzar políticament la tragèdia, que pot afectar negativament la seva imatge, fins a l'intent d'utilitzar la crisi per atiar el confrontament amb el govern de Sánchez, tot i que aquesta estratègia no sembla haver estat ben rebuda per tots els sectors del seu partit.