Més canvis al govern valencià després del pas de la DANA. El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha nomenat com a vicepresident de la Reconstrucció Econòmica i Social per la DANA al tinent general de l'exèrcit de Terra en reserva, Francisco José Gan Pampols, que va liderar la reconstrucció de l'Afganistan després de la guerra del 2001 i va ser director del Centre d'Intel·ligència de les Forces Armades. El govern valencià ha creat aquesta vicepresidència amb l'objectiu de centralitzar totes les accions destinades a la recuperació i normalització econòmica i social del País Valencià, especialment dels municipis que van quedar afectats pel pas de la DANA del passat 29 d'octubre. Segons ha detallat la Generalitat Valenciana en un comunicat, entre les funcions del nou vicepresident estarà el disseny d'un "pla de recuperació i la coordinació de les tasques de reconstrucció de les zones afectades", per tant, també serà el responsable de liderar la Comissió Interdepartamental encarregada d'organitzar i coordinar a tots els departaments del Consell orientats al procés de reconstrucció de les comarques afectades.
Entre les funcions del tinent general Gan Pampols serà desenvolupar un pla de protecció per afrontar possibles catàstrofes naturals que suposin riscos per a la població. Per a això, la Generalitat abordarà una anàlisi detallada de les infraestructures relacionades amb la prevenció.
Carrera militar de Gan Pampos
El nou vicepresident nomenat per Mazón, el militar Gan Pampols és català, en concret va néixer el 1958 a Figueres. L'any 1975 va ingressar a l'Acadèmia General Militar, de Saragossa, i al llarg de la seva carrera ha anat ascendit fins a convertir-se en tinent general el 2016. Actualment, estava retirat per haver completat amb l'edat reglamentària. Entre les seves responsabilitats en l'àmbit militar destaquen, que des de la seva designació el 2009 com a director de l'acadèmia General Militar, un càrrec que va ocupar fins al 2013. El març del mateix any va ser nomenat assessor del segon cap de l'Estat Major de l'Exèrcit, que va ocupar el càrrec fins al maig d'enguany. El maig del 2013, va ser designat com a director Centre d'Intel·ligència de les Forces Armades i el desembre de 2016, ja va ascendir fins a tinent general, lloc que va ocupar fins al maig del 2017, quan va ser nomenat com a general cap de la Caserna General Terrestre d'Alta Disponibilitat.
Canvis al govern valencià
El govern valencià ha anunciat el nou moviment de Mazón per tal de lluitar per a la reconstrucció del País Valencià, tal com va prometre el passat divendres en la seva compareixença a les Corts Valencianes, on no va anunciar cap cessament, i encara menys la seva dimissió, tot i que es va comprometre a no optar a la reelecció: “Si no soc capaç de liderar la recuperació que necessiten els valencians, assumiré les conseqüències polítiques personalment no optant a la reelecció, perquè això és assumir la responsabilitat”.
Els canvis en el govern de Mazón s'han fet esperar, un fet que ha desesperat al Partit Popular, que esperava una reacció més ràpida. Els primers moviments, tot i que, sense gaire rellevància, van arribar el passat diumenge quan es va anunciar el nomenament de la vicepresidenta Susana Camarero com a nova portaveu del govern valencià, en substitució de la consellera d'Hisenda, Economia i Administració Pública, Ruth Merino, que exercia aquest càrrec fins ara. No va ser fins aquest dilluns que va arribar la primera destitució, la primera víctima de Mazón ha estat la fins ara consellera de Turisme, Nuria Montes, que va ser molt criticada pels seus comentaris insensibles amb les víctimes durant els primers dies després de la DANA. La substituirà Marián Cano, presidenta de la patronal del calçat AVECAL, que serà la nova consellera d'Innovació, Indústria i Comerç de la Generalitat Valenciana. El cessament que s'espera des de fa dies, però que no s'ha produït, és la de la consellera d'Interior i Justícia, i responsable d'Emergències, Salomé Pradas, que ha estat una de les grans assenyalades per la seva gestió de la crisi: va ser ella la que va dir desconèixer que existia el sistema ES-Alert i que va mentir negant que se li oferís ajuda militar per part del govern espanyol.