El Govern del País Valencià, que dirigeix Carlos Mazón, ha responsabilitzat Salomé Pradas, exconsellera de Justícia i Interior, de l'enviament de l'alerta tardana als mòbils dels valencians el dia de la DANA. Una setmana després que la magistrada titular del Jutjat d'Instrucció 3 de Catarroja, que investiga la gestió del temporal, sol·licités per segona vegada aquesta informació a l'executiu valencià, finalment la Conselleria d'Emergències, liderada per Juan Carlos Valderrama, ha remès un informe l'últim dia del termini imposat per la jutgessa. La Generalitat Valenciana ha detallat que la decisió d'activar el sistema Es-Alert la va prendre Pradas en qualitat de responsable de la direcció del Pla d'Emergències, però han puntualitzat que aquesta direcció l'exercia en el marc d'un "Comitè de Direcció" en el qual també hi era present la delegada del govern espanyol a València, Pilar Bernabé. Pradas va ser destituïda un mes després de la DANA per Mazón després que aquesta protagonitzés una gran polèmica quan va reconèixer que desconeixia l'existència del sistema d'alerta massiva via mòbils fins 10 minuts abans d'enviar-lo.
"Atès que a les 17.00 hores del dia 29 d'octubre es va constituir el Cecopi, la direcció del pla l'exercia la llavors consellera de Justícia i Interior dins d'un 'Comitè de Direcció' format per l'esmentada consellera i la delegada del Govern. Aquest Cecopi en què es va abordar i debatre l'emissió de l'avís va ser convocat a les 15.00 per reunir-se a les 17.00", recull l'escrit que subratlla que en aquesta reunió d'emergències hi havia presents representants de diversos organismes, que inclouen l'Aemet, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, la UME o els Bombers, entre altres. El Govern també ha respost a la segona petició de la jutgessa, que demanava el nom dels funcionaris que van redactar i activar l'alerta massiva, que va arribar a les 20.11, quan ja hi havia pobles inundats. Sobre aquesta qüestió, la Conselleria d'Emergències ha explicat que ho van fer dos funcionaris, "un redactor i un validador".
La CHX assegura que la Generalitat podia consultar les dades del barranc de Poio
D'altra banda, la CHX també ha respost a la jutgessa amb les dades sobre el nivell del cabal del barranc de Poio entre les 16.13 i les 18.42 hores del dia de la DANA i com es van fer arribar a la Generalitat. L'organisme depenent del Ministeri de Transició Ecològica ha explicat que les dades de "l'increment sobtat de cabal" que es va produir a partir de les 17.40 hores al barranc es van poder consultar al centre de processament de dades de la conca entre 20 i 30 minuts després, el retard habitual del sistema. En aquest sentit, recorda que el sistema automàtic d'informació hidrològica (SAIH) és un sistema d'observació, i no de predicció, i que el dia de la DANA les dades es van publicar amb "accés lliure" a l'aplicació. A més, explica que el centre d'emergències tenia accés al visor de la xarxa d'Alerta Nacional, on hi havia disponibles les dades del cabal i els nivells de perillositat i risc per inundacions.