Xavier Melero és un advocat penalista amb una llarga trajectòria. Li van encarregar la defensa de Joaquim Forn quan la va deixar Cristobal Martell i ja estava en el cas per dirigir la defensa de Meritxell Borràs. És un dels tres advocats del judici del 9-N. Ell va ser l'advocat d'Artur Mas. 

Melero ha esquivat sempre les càmeres. No ha estat gaire amic d'explicar res fora de la sala de vistes. I sempre ha presumit de mantenir-se al marge del conflicte polític tot i ser una de les defenses d'un judici, reconegut per tots, eminentment polític. 

Quatre mesos després publica el llibre L'encàrrec, sobre el judici del procés com una crònica que explica com pot un advocat no independentista defensar el judici del procés.

Per què has tingut la necessitat d'escriure del llibre?

Vaig saber que molta altra gent també l'escrivia, si hagués estat l'únic no ho hagués fet. Però com que sortirien moltes opinions sobre el judici del procés vaig pensar que la meva podia ser-ne una més que completés el patchwork d'una manera més global. En aquest sentit pot complir la modesta funció. Fer-lo em va anar bé. Em va ajudar amb el judici, a fixar la meva opinió i les meves vivències i passar pàgina.

Com es compagina el secret professional amb el client i escriure un llibre?

Li vaig dir a l'editor que entre el que està afectat pel terreny professional i el que ja és públic i notori, queda molt poca cosa. Però em va dir que la meva visió personal podia tenir interès. Els diàlegs més compromesos amb el Quim Forn ell els ha supervisat tots i ha mostrat la seva conformitat. I altres persones que surten, com el Lluís Corominas, ho han llegit. Res del que parlàvem allà era secret, però personalment i moralment creia que era necessari que donessin la seva conformitat.

En Quim Forn també ha fet un llibre, com us heu complementat?

Jo m'he llegit el seu per si hi ha algun inconvenient, li vaig donar la meva benedicció absoluta, i viceversa. Vam coincidir en el punt sobre la nostra única discrepància, que és el dret a l'última paraula, que vaig veure que l'expliquem igual. Jo li dic que no digui ni mu, ell diu que vol dir la darrera paraula i ens posem d'acord i jo entenc que ell com a polític ho ha de fer i així ho consensuem. I vaig veure que ell ho escrivia exactament igual.

Tu fixes una defensa tècnica en un judici polític. Per què? 

Crec que un professional no pot fer res més que una defensa tècnica. Hi ha una defensa política que és la de ruptura. És anar a dir que són uns feixistes, que no reconeixes el que estan fent, que són il·legítims i que no et sents vinculat pel seu pronunciament, és creuar-te de braços i "a otra cosa mariposa". I després que no són de ruptura. Accepto que és un judici i faré sentir la meva veu accepto el procediment, ho faré segons la llei d'enjudiciament criminal i amb aquest marge que accepto practicaré les proves i intentaré arribar a la conclusió. En aquest sentit tothom va acceptar el judici, no hi va haver cap procediment de ruptura. I dins de les defenses cada un va tenir el seu estil. La meva veu podia sonar més tècnica i la d'un altre podia sonar més política, però confluïen tots amb un únic objectiu, que era intentar l'absolució i el millor per als nostres clients i no va haver-hi cap desavinença. Si no arribo a fer jo aquesta defensa l'hagués hagut de fer algú. Com la defensa que va fer en Benet Salellas dels drets fonamentals s'havia de fer, si no l'hagués fet ell l'hagués fet un altre. 

Veient la sentència, però, gairebé és igual la defensa que s'hagi fet, no?

Si. Ni tècnica ni política. Trobo que s'han equivocat i per això faig una severa desqualificació severa de la sentència. I no em cal fer una desqualificació política. Amb una desqualificació tècnica soc més dur encara que els que fan un plantejament de desqualificació política.

Quan calcules que en Quim Forn pot sortir de la presó?

Em costa parlar de coses penitenciaries perquè crec que els acaba perjudicant, perquè tenen el focus posat a sobre que qualsevol cosa que es diu pot ser interpretada com una provocació per qualsevol. Crec que s'ha de ser curós. Poden accedir a permisos penitenciaris quan portin una quarta part de la condemna complerta, en el cas d'en Quim serà el mes de maig, i s'han de classificar en el tercer grau penitenciari. Són persones que no tenen cap consideració política. Són persones susceptibles de ser classificades ja de tercer grau. El que implicaria que complissin la pena en un règim de semillibertat. Això és el que els toca. Que per raons de prudència no se'ls doni això i se'ls classifiqui de segon grau? Però el que els toca és el tercer grau. 

Que per cert, no estan classificats, no? I ja ha passat un mes de la sentència.

No. El que digui que l'administració penitenciaria catalana són una colla d'esbirros del Torra i que treballen per discriminar-los positivament que s'ho faci mirar perquè qui digui això no té ni punyetera idea. Cada centre té agenda des les reunions de la junta de tractament, però que les tinguis agendades no vol dir que no les puguis convocar cada vegada que calgui. El que és evident és que en aquest cas no s'ha donat ningú cap pressa. 

Com es compagina l'estratègia jurídica amb la ideologia política?

No hem tingut cap tipus de fricció política el meu client i jo. És més, el missatge del meu client des del principi va ser molt clar: tu ocupa't de la defensa tècnica que de la política ja me n'ocupo jo. I ens hem entès perfectament. No hi hagut ni un sol dels meus moviments tècnics que hagi estat criticat políticament pel meu client ni cap dels seus moviments polítics que hagi estat desqualificat pel seu advocat. 

Però a l'hora de declarar a porta tancada al Tribunal Suprem, fins on estava disposat a arribar?

Jo li vaig plantejar a la Mesa del Parlament: acato la Constitució, acato el 155 i renúncia a la via unilateral. I va funcionar com un rellotge, va funcionar la mar de bé. De fet, el va assumir pràcticament tothom, aquest plantejament. El que passa és que després ja estava cremat. Va funcionar al desembre per les primeres llibertats que es van decretar i després d'allò es va trencar la lògica que semblava que havia de portar a millorar la situació. Semblava que l'horitzó més probable per a tots era la llibertat provisional per a tots a l'espera de judici. I això el mes de març es trenca. No sé per què. Sempre poso el mateix exemple amb la Meritxell Borràs. Està amb la Dolors Bassa, porten vides paral·leles. Entra a la presó, surten el mateix dia, i al març la Dolors Bassa torna a entrar processada per rebel·lió i la Meritxell Borràs es queda a fora per desobediència i malversació. En què es diferencien la Meritxell i la Dolors Bassa? Doncs que la Dolors Bassa es va presentar a les eleccions del 21-D. No soc capaç de trobar cap altra diferència. En aquell període entre desembre i març aquesta lògica inicial s'espatlla. Després hi ha quan marxa la Marta Rovira i l'Anna Gabriel, encara que sigui mentida, serveix com a estratègia de justificació per a l'instructor i la Fiscalia i entrem en una nova fase que culmina amb la interlocutòria de processament i que arriba fins al final. 

Per què no deixen lliure a Quim Forn el 4 de desembre?

Junqueras no surt perquè és el vicepresident i en Quim pels policies. Controla la pota armada del cop.

Com planteges el judici que pot afectar al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que està pendent d'un altre judici a l'Audiència Nacional?

Jo parlo amb l'advocada del major, posem de manifest el que farem cada un. Tot això és un desig d'en Quim Forn que diu que no vol perjudicar per a res als Mossos. I jo alguna vegada li dic "escolta, que es defensin ells. Tu defensa't a tu mateix. Si el dispositiu que van fer l'1-O era un xurro i no els vas donar cap instrucció ja es defensaran ells", però en Quim deia que els volia donar suport fins a l'últim moment. Amb els Mossos tenien una divergència que sabíem que afloraria. Ho sabíem tots. I qui havia posat aquesta divergència sobre la taula era el Trapero. Quan ell ho va fer no ho va consensuar amb ningú i nosaltres ens ho vam trobar.

És un retret això?

No! Tothom s'ha de defensar en tot.

De quina manera pot marcar la sentència d'en Quim el judici del Trapero?

De moment la sentència el que fa és lligar les mans de la Fiscalia pel que fa la rebel·lió i li deixa tot el marge de debat obert respecte de la sedició. Jo crec que la sentència del Suprem intenta no ficar-se gaire amb la qüestió dels Mossos però no ho aconsegueix i deixa caure algun comentari sobre la passivitat dels Mossos que és el que haurà de desvirtuar l'Olga Tubau.

Vas estar al judici del 9-N quan semblava que havia de ser el judici del segle.

Fixa't tu... Blancaneus i els set nans... mare meva... Aquell judici ara, les condemnes per desobediència on s'ha de signar? Portin-me-les totes. Estàvem tots més tensos i més rígids al judici del 9-N que en aquest del Suprem. Perquè estàvem amb el president de la Generalitat i després hem passat pàgina tantes vegades. Estem en unes lligues que no tenen res a veure. 

Ets un advocat que et mous habitualment per Madrid. Per tu no era nou el Tribunal Suprem. Com vau coordinar les defenses?

Cada un es mou com es mou i com és. I parla amb qui parla i té les amistats que té. Amb les altres defenses tant l'ambient com la cooperació van funcionar perfectament. Hi va haver un moment en què jo vaig començar a tenir reunions amb els fiscals abans del judici per plantejar qüestions respecte els desobedients de la Mesa del Parlament si es queden, si marxen. Jo els ho deia a en Jordi i l'Andreu. Hi havia transparència, no hi va haver interferències entre les defenses.

Hi ha advocats que van fer contacte en l'àmbit polític.

Jo no. I no tinc cap influència política, ni sabria amb qui parlar.

Vas patir perquè el teu client es presentés a les eleccions? Fins a quin punt va influenciar en la teva estratègia de defensa?

Jo li vaig dir quan es va presentar de regidor que havia quedat amb el Cristobal Martell que no es presentaria i que deixava la política. I en Quim em va dir: "sí, pel que m'ha servit...". I jo li vaig dir: "Tens tota la raó, presenta't on et doni la gana". Que em diguin que presentar-se a unes eleccions és un risc de reiteració delictiva és una barbaritat. Jo no puc fer pronòstics tècnics comptant amb barbaritats i coses surrealistes. Miro de gestionar-les.