El nou fiscal general de l'Estat, Julián Sánchez Melgar, ha ofert aquest dijous en un esmorzar informatiu a Madrid la seva primera entrevista pública, rodejat de la cúpula del poder judicial i acompanyat del ministre de Justícia, Rafael Catalá. Melgar ha evitat en tot moment de pronunciar-se sobre qüestions que tinguessin a veure amb futurs procediments o d'altres actualment en curs sota secret de sumari, com ara que la Guàrdia Civil estigui investigant Elsa Artadi o Jaume Roures, la possibilitat que la setmana vinent demani presó per a Marta Pascal i Marta Rovira —"ja es veurà", ha contestat—, o el fet que demani la suspensió d'Òmnium i ANC. Sobre aquesta darrera qüestió, que fa mesos que sona als mitjans de comunicació, ha respost que "de moment" no ho preveu, tot i que més tard ha remarcat que no pot aventurar una decisió que es pren de manera col·legiada.

D'altra banda, Melgar s'ha mostrat partidari de cursar l'euroordre de detenció de Carles Puigdemont per delictes greus com la sedició o la rebel·lió. El fiscal general ha dit que així s'evitaria que fos jutjat per altres delictes menors, cosa que evitaria una "asimetria intolerable" amb la resta d'investigats i evitaria que el possible "director" de la trama tingués una pena anàloga.

A més, ha recordat que Puigdemont no pot ser jutjat per rebel·lió perquè aquesta previsió només existeix per delictes castigats amb menys de dos anys de presó. "És una paradoxa el que està passant en aquesta matèria. Durant els meus anys d'experiència, i són més de 35, mai havíem assistit a una circumstància d'aquesta naturalesa: he vist fugits i pròfugs, però mai un fugat de qui se sàpiga exactament on és, i no només això: ens anuncia els seus moviments ", ha expressat.

Durant la introducció el fiscal general ja havia avertit que el procés independentista era "un dels problemes més greus que enfronta la democràcia en aquest moment", i ha recordat que durà a terme una actuació "ferma, inexorada i immune" si es torna a actuar amb "menyspreu a la Constitució".

Melgar s'ha vist obligat a trampejar les preguntes sobre la condemna a Espanya del Tribunal Europeu de Drets Humans, una resolució referent a les tortures als etarres Portu i Sarasola que es va publicar la setmana passada. El número u del ministeri públic ha dit que el seu organisme "acata" la sentència, però ha evitat de pronunciar-se sobre el fons de l'assumpte. "En aquell moment no hi havia prou proves per al delicte de tortures. No conec la sentència, però sé que s'ha vulnerat l'article 3 per tortures i tractes degradants. Portem deu condemnes a Estrasburg i ens donen la raó la majoria de vegades, però no puc opinar de manera més específica", ha tancat.

Tampoc no s'ha pronunciat sobre la possible derogació de la presó permanent revisable. "La fiscalia no és un òrgan polític. La política correspon als òrgans legislatius de l'Estat. El ministeri fiscal només mostra la seva opinió en el procés prelegislatiu, quan s'estableix que s'ha d'informar del projecte o l'avantprojecte de llei".

Melgar s'ha referit als delictes d'odi com "una matèria d'enorme sensibilitat social" i ha establert com a prioritat "aclarir-ne" la tipificació. "Ens preocupa que determinades actuacions se sàpiguen abans que s'aclareixi si s'és davant d'un delicte d'odi o no. Ens ha causat una certa perplexitat, per exemple, el cas d'un mecànic d'automòbils que, pel fet que l'amo fos de de la Policia, no li arreglava el vehicle", ha recordat. No s'ha pronunciat, tanmateix, sobre la possible condemna al noi que va posar la seva cara a una imatge del rostre de Jesús. Tot i així, ha dit que "a les xarxes no es pot dir qualsevol cosa. Enfront de la llibertat d'expressió també hi ha l'honor", ha reblat.