La llei de memòria democràtica de l’Estat espanyol va entrar en vigor el 20 d’octubre passat, sense que el PSOE recollís cap de les esmenes d’Esquerra Republicana. Concretament, els socialistes van rebutjar les 500 esmenes presentades per grups parlamentaris com ERC, Bildu o Compromís. En altres paraules: Pedro Sánchez pot vantar-se d’haver complert en aquesta darrera legislatura la promesa d’aprovar una llei de memòria democràtica, però que sempre quedarà coixa per no haver rebut el suport de l’independentisme català. Al Congrés dels Diputats, ERC s’hi va abstenir, i Junts i CUP hi van votar en contra. Bildu sí que hi va votar a favor en valorar que era una “passa en la direcció correcta”, mentre que Esquerra Republicana, l’altre soci habitual del PSOE en la darrera legislatura, va considerar que la llei era massa tímida i s’hi va acabar abstenint. Cosa que va acabar indignant l’exdiputat Joan Tardà, que va acusar el seu partit de “blanquejar” la llei dels socialistes perquè el text perpetua, a parer seu, la impunitat del franquisme.

A grans trets, la nova llei de memòria democràtica permet crear una comissió que estudiï vulneracions de drets humans a Espanya entre l’any 1978 i 1983. Va arribar a generar, fins i tot, animadversió a alguns històrics socialistes com Felipe González o Juan José Laborda que van considerar que la nova llei anava en contra del “gran pacte constitucional” de 1978. Així, també es van manifestar els grups de l’oposició. I el més interessant és que entitats de memòria consideren que la nova norma es queda curta.

Més d'un centenar de famílies, pendents

La llei espanyola té en compte les fosses, i contempla l’elaboració d’un mapa a escala espanyola en què puguin estar registrades; a més de crear un banc estatal d’ADN. L’objectiu de la llei, com especifica el text, és exercir “com a política d’Estat la legítima demanda dels ciutadans i ciutadanes que ignorin on es troben els seus familiars, la majoria en fosses comunes, perquè els puguin donar una sepultura digna, i es posi d’aquesta manera punt final a l’existència de milers de desapareguts a Espanya”.  

És a dir, que la llei del PSOE contempla la identificació de totes les persones enterrades en fosses comunes. Ara bé, la llei espanyola, però, continua sense judicialitzar les fosses comunes. És a dir, la responsabilitat de l’Estat queda reduïda a l’àmbit econòmic. Només es responsabilitza de coordinar-se amb altres administracions i fer-se càrrec de la “identificació i lliurement de les restes de les víctimes a les famílies”.

Un dels principals deures pendents que té l’Estat en matèries de fosses comunes és, sense cap mena de dubte, el Valle de los Caídos. El govern de Pedro Sánchez ja pot presumir d’haver tret d’allà les restes de dos símbols del feixisme espanyol: Francisco Franco i José Antonio Primo de Rivera. Ara bé, tal com recull el Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, el nombre total de persones enterrades en aquest mausoleu del franquisme és de 33.833. D’aquestes, 21.423 estan identificades i 12.410 són restes de desconeguts. 

No va ser fins aquest passat mes de juny que el govern espanyol va comunicar de forma oficial als familiars que ho havien reclamat, que els forenses entrarien a les criptes del Valle de los Caídos per buscar, identificar i rescatar restes. L’anunci per part de l’executiu de Pedro Sánchez va ser traslladat a les 128 famílies que fa anys que reclamen el dret d’endur-se les restes dels seus avantpassats, preses en un mausoleu dedicat a humiliar les víctimes del franquisme. Ningú dubte que si el nou govern espanyol és una coalició de la dreta i l'ultradreta, tot podria quedar aturat. 

Catalunya espera més 

Per a entitats memorialistes de Catalunya, la llei de memòria democràtica espanyola, és insuficient. La llei 20/2022, que substitueix la llei de 2007 amb el repte —segons s’assegura— d’emparar millor la memòria de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme, és “ambigua”, segons experts catalans i membres d’entitats perquè cal reclamar-ho tot de nou, com en el cas del patrimoni espoliat pel franquisme i pendent de tornar com reclama la Federació d’Ateneus de Catalunya.

A més del retorn pendent de patrimoni saquejat, distintes entitats catalanes reclamen la resignificació de la Prefectura Superior de la Policia espanyola de Via Laietana de Barcelona, centre de tortures en el franquisme i en els primers anys de democràcia, en un espai de memòria. La llei espanyola recull la transformació d’aquests espais per fer justícia i no repetició, com ja s’ha fet al País Basc. En el cas de la comissaria de Via Laietana, fins ara el govern del PSOE ha negat aquesta transformació en assegurar que ja és un espai democràtic. Responsables del Departament de Justícia, però, confien que finalment se cedirà, tal com reclamen grups de catalans en les concentracions que fan davant l’edifici cada primer i últim dimarts de cada mes, impulsades per la Comissió de la Dignitat.

Querelles i Delgado

La llei espanyola també recull que s’han d’investigar els crims i tortures sota el franquisme, malgrat que després els seus autors no assumeixin responsabilitats en aplicar-los la llei d’Amnistia de 1977. En aquest sentit, la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, va anunciar recentment que el Govern s'ha personat com a acusació popular en la causa de Carles Vallejo, que fa mesos va presentar la primera querella per tortures a la Prefectura de Via Laietana el 1971, durant el franquisme, a un jutjat de Barcelona, amb el suport de les entitats Irídia i Òmnium Cultural. 

Precisament, la Fiscalia de Barcelona va anunciar que demanava l'arxivament de la querella de Vallejo per prescripció, tot i que va admetre que va presentar el seu escrit al jutjat, abans del nomenament de la nova fiscal de sala de Memòria, Dolores Delgado, que haurà d'unificar criteri d'acord amb la nova llei espanyola de memòria democràtica, que va entrar en vigor el desembre passat. La titular del jutjat d’instrucció 18 de Barcelona, la magistrada Carmen García, ha de resoldre si tira endavant la investigació o l’arxiva.

Pel que fa a les investigacions penals, s’espera que Dolores Delgado -que ocupa la fiscalia de nova creació de Drets Humans i Memòria Democràtica, tal com recull la nova norma -doni aviat les primeres instruccions. Això no obstant, l’Associació de Fiscals (AF), conservadora i majoritària en la professió, ha denunciat, aquest juliol, el nomenament de Delgado al Tribunal Suprem en considerar la designació “il·legal i nul·la de ple dret”. Per l’AF és incompatible el càrrec de Delgado amb la feina de la seva parella sentimental, Baltasar Garzón, que com advocat porta casos d’aquest àmbit.

La llei catalana, a punt

Paral·lelament, l’esperat projecte de llei de memòria democràtica catalana va entrar, a finals de maig, en la seva tramitació parlamentària, després que es rebutgessin les esmenes a la totalitat dels grups espanyolistes (Vox, PP i Cs). Aquesta llei uneix tres normes pioneres: la Llei del Memorial Democràtic (2007), la Llei de fosses (2009) i la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme (2017).

 

 

La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, va assegurar en el Parlament que la llei és “un projecte de país”, i que "pot tornar a posar Catalunya a l’avantguarda de les polítiques de memòria de l’Estat i del marc europeu".