La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, ha anunciat que el Memorial Democràtic estrenarà nova seu “al cor de la plaça Sant Jaume” per enfortir i impulsar aquesta institució cultural pública de la Generalitat, constituïda el 2007, i apropar-se a la ciutadania. “El Memorial Democràtic ha de seguir teixint accions amb entitats i ajuntaments, així com interpel·lar les noves generacions, per tal de fomentar societats més tolerants i inclusives”, ha afirmat la consellera. El trasllat de la nova seu s’ha programat pel 2025.
Ubasart ho ha anunciat, aquest dijous a la tarda, en un acte amb el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, en què han anunciat els principals eixos per impulsar aquesta entitat “com a referent nacional de les polítiques públiques de memòria democràtica”.
L’acte s’ha fet al jardí Ferran Soldevila de la Universitat de Barcelona, sota el títol Memorial Democràtic: compromís de present i futur”. S’han realitzat altres converses, com la intervenció de l’historiador Xavier Domènech i de Noelia Adánez, doctora en Ciències Polítiques i assagista, que han destacat la importància de la memòria com a eina de construcció ciutadana.
Més espais i recursos
En concret, el Memorial Democràtic estrenarà nova seu al carrer de la Ciutat, 13 de Barcelona. Es detalla que és un edifici de 1.300 m² en propietat de la Generalitat, que permetrà a la institució muntar espais permanents i dissenyats d’acord amb les seves necessitats. L’edifici actual del Memorial, al carrer Peu de la Creu, és de lloguer i -se sosté, que encotilla les iniciatives de la institució.
Entre els diferents espais de la nova seu hi haurà la zona de treball dels tècnics i la direcció; una altra zona d’usos diaris; una sala polivalent i una d’exposicions, i també un punt d’atenció al públic. L’edifici també acollirà el centre de documentació i la biblioteca del Memorial.
Connectar els joves a les lluites socials
En la conversa, la consellera de Justícia ha assegurat que “en els anys 80 potser haurien calgut fer més coses”, i que ara la voluntat de Justícia és impulsar polítiques de memòria “situades en la postransició i a Catalunya, que -segons Ubasart- ens serveixi no com un exercici de nostàlgia sinó de present i futur, fomentant les activitats en l’àmbit educatiu per construir una ciutadania social, i evitar derives que fomentin el creixement de la dreta radical”.
Ubasart ha insistit que “en la interpel·lació a les noves generacions cal posar més el focus en el tardofranquisme, que ajudi a connectar les generacions més joves amb les lluites democràtiques, i que tinguin clars referents, com ara de lluites de moviments social, obrer, estudiantil, i feminista”, i ha conclòs: “Sense el carrer no hauria estat possible la transició a la democràcia.”
Per la seva part, Font ha recordat que “la institució vanéixer en un clima d’una certa demanda social per recuperar una memòria que havia estat silenciada i ocultada durant el franquisme i ha assegurat: “El Memorial no és un museu, sinó una plataforma i un connector amb la societat, de lluites de dones i homes. No només és una memòria vinculada a les víctimes de tortures i judicis sumaríssims, sinó també a persones resistents.“
A l’acte també ha intervingut Aniol Escorihuela, guanyador de la 8a edició del Premi de Recerca en Memòria Democràtica; Carme Maigí, professora del Grup DEMD (Grup de treball del Departament d’Educació i el Memorial Democràtic) a les Terres de l’Ebre, i Carles Vallejo, president de l’Associació Catalana d’Expressos Polítics del Franquisme.