La immigració és, juntament amb la crisi de l’habitatge, un dels grans reptes que afronta actualment la política catalana i espanyola. És per això que l’actual tauler polític està condicionat, entre diverses coses, per la negociació Junts-PSOE per delegar íntegrament a la Generalitat les competències en immigració i pel repartiment a les diverses autonomies de 4.500 menors estrangers no acompanyats que col·lapsen els serveis socials de les Illes Canàries, Ceuta i Melilla. Són dues carpetes diferents, però estan relacionades entre elles. L’última vegada que aquesta qüestió va abordar-se al Congrés dels Diputats va ser quan el govern espanyol va intentar modificar la llei d’estrangeria per instaurar un repartiment automatitzat i obligatori per cada menor desemparat que entri a l’Estat. PP i Junts ho van tombar. El principal argument dels populars era que calia, en primer lloc, declarar l’emergència migratòria a tot l’Estat; mentre que els independentistes demanaven aturar “l’abús de solidaritat” dels catalans (és el territori que acull més infants estrangers sense família) i tancar abans la delegació integral de les competències en immigració a la Generalitat.
Anem a pams. Ja fa més d’un any que Junts per Catalunya va pactar amb el PSOE —a canvi de l’aprovació d’un decret llei amb mesures socials— que el govern espanyol delegaria íntegrament les competències en immigració a la Generalitat. Des de llavors, ambdues parts negocien com s’ha de substanciar aquesta delegació. Encara no hi ha hagut un acord definitiu, perquè els independentistes exigeixen la presència dels Mossos a les fronteres, la capacitat per tramitar les expulsions i l'emissió del NIE (el número d'identitat de la persona migrant). “Si encara continuem asseguts en una taula és perquè no estem d’acord en els seus plantejaments”, es limiten a indicar a ElNacional.cat fonts del govern espanyol. Ambdues parts procuren preservar un cert hermetisme sobre aquestes negociacions, malgrat que els socialistes deixen anar a Junts algunes advertències: consideren que la Constitució allunya la possibilitat que la policia catalana pugui controlar les seves fronteres.
Junts exigeix que la delegació de les competències sigui integral
Aquest divendres, Jordi Turull ironitzava i assegurava que la carta magna espanyola “és com el Quixot; ningú l’ha llegit sencer però tothom en parla”. I se li preguntava sobre una informació que publicava eldiario.es segons la qual l’executiu presidit per Pedro Sánchez treballa en l’elaboració d’una llei orgànica perquè totes les autonomies que ho desitgin —no només Catalunya— puguin assumir competències en matèria d’acollida i integració, també que els Mossos participin en tasques d’acompanyament en operacions frontereres i que emetin informes preceptius sobre expulsions. La Moncloa no confirma a aquest diari que s’estigui treballant en aquest text. També Jordi Turull assegurava que Junts no coneix aquest document. Insistia que el pacte amb els socialistes és la delegació “integral” de les competències.
En tot cas, el govern espanyol és plenament conscient que resoldre aquest acord amb Junts és fonamental per desencallar la legislatura. Fins i tot Pedro Sánchez ha reconegut que no pot començar a negociar els pròxims pressupostos generals de l’Estat amb Carles Puigdemont fins que no hagi tancat definitivament aquesta carpeta. A més, a finals de febrer o principis de març s’haurà de debatre al Congrés la proposició no de llei sobre una qüestió de confiança al president del govern espanyol. I els independentistes exigeixen que l’afer estigui resolt abans d’aquesta prova de foc.
El repartiment de menors estrangers no acompanyats
Però mentre es produeixen aquestes negociacions, a les Illes Canàries continuen arribant pasteres repletes d’immigrants que es juguen la vida en una de les rutes migratòries més perilloses del món. En aquestes embarcacions hi ha menors no acompanyats; i actualment n’hi ha 4.000 que col·lapsen els serveis socials de les Illes Canàries; i uns altres 500 repartits entre Ceuta i Melilla. Vet aquí la segona carpeta: el govern espanyol necessita reubicar aquests nens i nenes entre les diverses comunitats autònomes per tal de descongestionar l’arxipèlag africà.
El seu objectiu de màxims és aconseguir al Congrés dels Diputats una modificació de l’article 35 de la llei d’estrangeria per tal que aquest repartiment passi a ser automàtic i obligatori cada cop que un infant desemparat trepitgi sòl de l’estat espanyol. Ja ho va intentar el passat estiu, però va fracassar perquè Junts i PP hi van votar en contra.
Els populars exigien a Sánchez declarar l’emergència migratòria a tot l’Estat, aclarir els criteris de finançament per a les autonomies per fer-se càrrec dels immigrants, una major implicació del govern espanyol en la gestió dels menors, un control més gran de les fronteres, negociació amb Europa perquè prengui mesures, i inversions i acords amb els països d’origen. Junts exigia tancar abans la delegació de les competències (és aquí on la primera carpeta es relaciona amb la segona) i posar punt final a “l’abús de solidaritat” que Espanya ha practicat amb Catalunya en aquest assumpte.
Les dades: Catalunya és la comunitat que absorbeix més menors no acompanyats
La realitat és que Catalunya és, en números absoluts, la comunitat autònoma que acull més menors estrangers no acompanyats; només superada, evidentment, per les Canàries, que són porta d’entrada d’immigrants a Europa. Segons les dades del Ministeri de Joventut i Infància, Catalunya té el 24% de les places de tot l’Estat amb 4.000 llits; 1.000 llits per sobre del que li correspondria. També el País Basc és més que solidari: té 1.500 llits amb un sobreesforç de 500 places. En canvi, la Comunitat de Madrid només acull el 10% d’aquests menors amb 1.900 places.
Segons les dades que tenia la policia espanyola aquest passat estiu, 16 de cada 100.000 habitants a Catalunya eren menors estrangers no acompanyats. La xifra augmentava a 17 i 23, respectivament, al País Basc i les Illes Balears; mentre que s’enfonsava fins als 7 menors a la Comunitat de Madrid.
La nova solució del govern espanyol
Ara, davant d’aquestes dades, els governs espanyol i canari han acordat plantejar una solució de mínims: fer un repartiment urgent dels 4.500 menors amb un nou criteri respecte de les reubicacions excepcionals que s’han fet en el passat. A banda de tenir en compte la població total de la comunitat autònoma, la seva capacitat d’acollida i la seva situació econòmica, ara es tindria també en compte quin ha sigut el seu esforç previ en aquesta matèria. Ara, segons explica el govern espanyol, caldrà negociar amb els grups parlamentaris de la cambra baixa la ponderació dels diversos criteris sobre com fer aquest repartiment. El Ministeri de Joventut i Infància encara estudia si haurà de fer la reubicació a través de reial decret llei o una altra fórmula.
I caldrà que es posi d’acord amb Junts, perquè el PP ja li ha donat carabassa: Borja Sémper, portaveu del partit que lidera Alberto Núñez Feijóo, denunciava aquest divendres que el govern espanyol es plantegi ara premiar Catalunya i Euskadi en aquest repartiment, cosa que porta, segons ell, al “conflicte” entre els diversos territoris de l’Estat. Una de les ironies de tota aquesta pel·lícula és que el PP forma part del govern de les Illes Canàries que ha pactat aquests paràmetres amb el govern espanyol. Sigui com sigui, en la declaració als mitjans d’aquest divendres, Turull ja va advertir que, en plena negociació per delegar les competències, Catalunya no pot ser en el repartiment de menors “una més” en un nou “cafè per a tothom”.