El secretari general de Vox i diputat Javier Ortega Smith va assegurar fa un any que les Tretze Roses, el nom col·lectiu amb què es coneix el grup de tretze joves d'entre 18 i 29 anys que van ser afusellades pel franquisme el 5 d'agost de 1939, havien "violat, torturat i assassinat", declaracions que van comportar la presentació d'una querella davant del Tribunal Suprem contra el dirigent de Vox. L'alt tribunal ha acordat arxivar-la en considerar que Javier Ortega Smith no va cometre delictes d'incitació a l'odi i de calúmnies i injúries greus amb les seves declaracions.

El Suprem acorda no admetre a tràmit la querella presentada per l'associació Tretze Roses Astúries i familiars d'una d'elles contra Ortega Smith en estimar que els fets no són constitutius de delicte. Ortega Smith va afirmar el 4 d'octubre de 2019 en el programa Los Desayunos de TVE: "Sap com s'ha mentit en la història parlant d'algunes que anomenaven les Tretze Roses: resulta que el que feien era torturar, violar i assassinar vilment".

Incitació a l'odi

Sobre l'existència d'un possible delicte d'incitació a l'odi, que va ser recolzada per la Fiscalia, el tribunal explica que cal valorar si l'expressió de les idees expressades constitueix l'exercici legítim del dret fonamental a la llibertat d'expressió o si és atemptatòria als drets i a la dignitat de les persones a qui es refereix. El Suprem explica que per considerar que s'ha comès delicte, la difusió d'idees han de representar "un perill cert de generar un clima d'hostilitat que pot concretar-se en actes específics de violència, odi o discriminació".

"Entendre que les afirmacions del querellat sobre l'actuació de les Tretze Roses poden constituir un sentiment lesiu per a la dignitat d'aquestes persones podria acceptar-se, però s'ha de rebutjar l'extensió a la de les persones que el dia d'avui participen de la mateixa ideologia que aquelles, i menys encara com una incitació a l'odi amb una capacitat de perill rellevant", fonamenta.

Injúries i calúmnies

Quant als delictes d'injúries i calúmnies, el tribunal al·ludeix a la falta de legitimació activa dels querellants, "ja que l'acció penal per aquests delictes s'extingeix amb la mort de l'ofès, de sort que produït tal esdeveniment sol queda als seus parents i hereus l'acció de protecció civil".