El ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, ha incorregut almenys en una desena de falsedats en el relat amb què ha justificat en una compareixença al Senat la intervenció de la Guàrdia Civil i la policia espanyola per impedir la celebració del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre passat.

Ús de la força al referèndum

Zoido ha sostingut que "es va produir un ús legítim i proporcionat de la força”. En realitat, el fet que es comptabilitzessin 1.066 persones ferides arran dels cops de porra, les empentes i fins i tot el llançament de pilotes de goma, desmenteix categòricament el principal argument del ministre. Així ho acrediten les imatges disponibles de la brutal intervenció policial en molts centres de votació i que han fet la volta al món i els mateixos testimonis i denúncies dels afectats, a partir de les quals s’han obert diversos sumaris en més d'una vintena de jutjats. L’informe anual del prestigiós observatori internacional  Human Right Watch denuncia “l’ús excessiu de la força l’1-O”.

Nombre de centres de votació afectats

El ministre Zoido ha manifestat, en relació amb la intervenció de la policia en el referèndum, que només hi va haver problemes en 6-7 col·legis electorals. A la resta, ha dit, hi va haver “normalitat”. El nombre de centres de votació afectats és en realitat molt més gran, com es pot comprovar en aquest mapa de tot el territori català. Només a la demarcació de Barcelona hi ha hagut denúncies davant els jutjats per agressions de les forces de seguretat de l'Estat en 26 punts de votació.

L’actuació dels Mossos

El ministre ha insistit en la tesi que la intervenció de la policia i la Guàrdia Civil es va deure a l'“absoluta passivitat”, la “inacció” i la “poca col·laboració” dels Mossos d’Esquadra amb la resta de policies de l’Estat durant l’operatiu. La realitat és que les unitats de la policia catalana van tancar més centres de votació que els cossos policials estatals, segons diverses fonts, el doble: de 130 a 140 els Mossos i de 60 a 70 les policies espanyoles.

Obediència als jutges

El ministre de l’Interior ha assegurat que "l’actuació policial tenia com a fi obeir l'ordre judicial". Però l’actuació manifestament selectiva dels agents en molts centres de votació, com ara el col·legi de Sant Julià de Ramis on havia de votar el president Puigdemont i que va patir fortes destrosses per la irrupció dels agents maça en mà, o les actuacions en petits pobles, proven fins a quin punt bona part de les unitats policials van aplicar la consigna del “A por ellos!”.

Ús de pilotes de goma

"La informació que tinc és que la persona lesionada havia fet caure tanques", ha afirmat el ministre, referint-se al cas de Roger Español, qui ha perdut la visió d’un ull a conseqüència de l’impacte d’una pilota de goma disparada per un agent de la policia. Les imatges que s’han conegut dels fets proven que els agents van disparar de manera indiscriminada contra grups de votants usant pilotes de goma —prohibides per la legislació catalana— i en diversos llocs. Español ha explicat que els agents van disparar quan ja es retiraven, després d’haver confiscat les urnes al col·legi Jaume Balmes de Barcelona.

Tensió a Calella i Pineda de Mar

Zoido ha manifestat que "es va voler arribar a expulsar policies nacionals i guàrdies civils de Calella i Pineda de Mar". Però el ministre no ha explicat que, en realitat, les protestes que hi va haver contra els agents allotjats a les dues poblacions del Maresme es van originar en les agressions que van protagonitzar alguns d’ells a Calella contra veïns de la població la mateixa nit del referèndum. Segons diversos testimonis, guàrdies civils de paisà que s’estaven a l’Hotel Vila van respondre a una protesta dels veïns escopint-los, tirant-los orins a sobre i, fins i tot perseguint-los amb porres extensibles. Fins i tot van arribar a agredir un mosso d’esquadra. 

Garanties de la votació

El titular d’Interior del govern espanyol ha assegurat que "l'1-O hi va haver total absència de garanties i control" i que en algun col·legi electoral el nombre de vots emesos va ser superior al cens. Si aquesta circumstància es va donar es deu al fet que, davant els impediments perquè se celebrés amb normalitat la votació, el Govern va declarar el cens universal, de manera que els ciutadans i ciutadanes poguessin votar en qualsevol punt de votació obert però, òbviament, només una vegada.

Nens tallant l’autopista

"El pitjor del 8-N va ser usar menors per tallar les carreteres, amb el perill que els pot provocar", ha afirmat Zodio, qui, a la vegada, ha exhibit una fotografia en què es veuen menors d’edat en una autopista el dia de la “vaga de país” convocada com a protesta per la repressió policial de l’1-O. La foto es va denunciar al seu dia com a “fake” perquè els nens en qüestió estaven en realitat a centenars de metres de distància d’on s’estava produint el tall de l’autopista, la C-32 a prop de Mataró (El Maresme). I més lluny encara d'un grup de policies preparats per fer front als manifestants. Els talls de carreteres van permetre a molts veïns circular lliurement per les vies en aquella jornada.

El Govern espanyol i els empresonaments

El ministre ha afirmat que "si hi ha persones que són a la presó, és per uns tribunals que ho han decidit. El govern espanyol no hi fa res". És cert que són els jutges de l’Audiència Nacional i del Tribunal Suprem els que han decidit l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, dels membres del Govern, i de la llavors presidenta del Parlament, Carme Forcadell, però totes les actuacions en forma de querelles s’han endegat des de la Fiscalia General de l’Estat, que rep ordres directes de l’Executiu. La vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, s’ha vantat d’haver “escapçat” Junts per Catalunya i ERC arran de la marxa del president Carles Puigdemont a Brussel·les i l’empresonament del vicepresident Oriol Junqueras. Les mesures de l’article 155, a iniciativa de Rajoy, que han suposat el cessament del Govern, la intervenció de l'autonomia i la convocatòria d'eleccions, han donat cobertura política a les decisions judicials.

Hi va haver referèndum?

El ministre ha afirmat que, arran de l’actuació policial, "no hi ha hagut cap procés que pugui ser considerat un referèndum". En realitat, i malgrat les càrregues de la policia i el tancament de molts centres de votació, en el referèndum hi van participar 2.286.217 persones, segons les dades del Govern. I una de les raons de més pes perquè això fos així és que ni la policia, ni la Guàrdia Civil, ni el CNI, el servei d'intel·ligència espanyol, van ser capaços d'interceptar una sola urna en els dies previs a l'1-O.