La presidenta del Congrés dels diputats, Meritxell Batet (Barcelona, 1973), lidera la candidatura del PSC a les eleccions generals des del 2016, quan va substituir Carme Chacón com a cap de llista. A diferència dels seus companys a l'Estat, que estan suant la samarreta per intentar frenar l'empenta del PP, les enquestes somriuen la candidata del PSC, que apareix a Catalunya com a clara guanyadora de les eleccions de diumenge. Batet ha respost, sense sortir-se ni una polzada del guió, les preguntes de ElNacional.cat a través de videoconferència.
Què li sembla que el líder de l'oposició i candidat del PP a presidir el govern d'Espanya, Alberto Núñez Feijóo, no estigués present al debat de candidats d'aquest dimecres a TVE?
La incompareixença del senyor Feijóo l'incapacita directament per ser president del govern d'Espanya. És insòlit que una persona que aspira a ser president del govern no sigui capaç d'anar a un debat. El problema, principalment, és que no tenen un projecte per a aquest país i, a més, hem vist en aquesta campanya de manera molt emfatitzada que el senyor Feijóo no té respecte per la veritat. Menteix cada cop que fa una entrevista. No té respecte tampoc per les institucions. Ni té respecte pels ciutadans i ciutadanes que en una campanya electoral mereixen conèixer quin projecte oferim.
Catalunya va desaparèixer d’aquest debat. Ja no forma part dels temes que preocupen a la política espanyola?
Catalunya no va estar desapareguda del debat en absolut. Jo crec que quan parlem de la pujada de les pensions estem parlant de catalans i catalanes. I quan parlem de la pujada del Salari Mínim Interprofessional, o dels drets de les dones... Per tant, els catalans i les catalanes van estar molt presents. També és veritat que el 2017, el 2018, Catalunya era una de les principals preocupacions a tot el conjunt de l'Estat. Avui Catalunya no és un problema. Avui ha millorat la convivència a Catalunya, estem creixent econòmicament com mai, no se'n van empreses de Catalunya, sinó que, al contrari, hi ha més inversions que mai, tenim més polítiques socials i més drets... Vam estar set anys amb el senyor Rajoy en que no es van produir inversions, perquè Catalunya només la fan servir per guanyar vots fora i teníem un govern de la Generalitat a qui ja li anava bé també que no hi hagués aquestes inversions. Per tant, sí que va estar present Catalunya al debat i, sobretot, Catalunya està molt millor avui.
ERC diu que per pactar la investidura de Pedro Sánchez vol el traspàs de Rodalies, una protecció del català i revertir el dèficit fiscal. I Junts vol les competències en matèria de referèndum. El PSOE s'asseuria a negociar aquestes condicions per garantir-se la investidura? O compten que els han de donar els vots de franc?
No, nosaltres sabem que en política cal negociar. El que no entenem massa bé és que hi hagi partits polítics que diuen que van a bloquejar; i partits que diuen que cal apujar el preu. Quin preu seria per a Catalunya que hi hagués el senyor Feijóo? Catalunya està en condicions de pagar el preu de fer el senyor Feijóo president del Govern? Són preguntes que els ciutadans s'han de fer quan vagin a votar. Aquest cop és important fer confiança a l'únic partit que segur que pot frenar un govern del senyor Feijóo, un govern del Partit Popular, i en aquest cas, és el PSC.
Vostè diu que amb el govern del PSOE han millorat les inversions a Catalunya, però des que el PSOE ha arribat al govern de La Moncloa, de totes les inversions que s'han pressupostat per a Catalunya només se n'ha executat al 54%, mentre que a Madrid se n'ha executat el 122%. Com pot explicar als seus votants que només s'hagi executat el 54% de les inversions pressupostades per a Catalunya? Tenint en compte, a més, que el 62% de les inversions no executades els darrers vuit anys corresponen a un servei bàsic i tan deficitari com Rodalies...
Molts amics meus són usuaris de Rodalies i sé que pateixen i entenc que estiguin emprenyats i entenc que vulguin que s'arregli ja de manera immediata i que funcioni ja, però malauradament les inversions triguen a acabar arribant i a acabar de ser percebudes. Avui tenim un govern a Espanya que vol invertir a Catalunya, perquè està convençut que per créixer econòmicament cal invertir, i que, a més a més, vol arribar a acords. Té la voluntat d'arribar a acords. Hem quintuplicat la inversió en Rodalies respecte el govern del senyor Rajoy. Per això hem de mantenir aquest govern. No podem tornar enrere tampoc en inversió, tampoc en voluntat d'arribar a acords amb Catalunya.
Si el PSOE guanya, negociarà un nou sistema de finançament autonòmic per superar el dèficit que pateix Catalunya?
Sens dubte cal abordar el sistema de finançament. Portem molt retard i, per tant, s'ha de renovar. És cabdal per arribar a acords el compromís del Govern d'Espanya per abordar definitivament aquest canvi de model i també el compromís per part de les comunitats autònomes per fer l'esforç i, sobretot, participar en aquest Consell de Política Fiscal i Financera. És molt important que el Govern de la Generalitat de Catalunya estigui en aquests òrgans multilaterals.
El Govern de la Generalitat hauria d'assumir i exercir bé les seves competències. Hi ha hagut grans fiascos els darrers anys
Quina és la proposta ara del PSC? Hi va haver un moment en què el PSC demanava equiparar el resultat del concert al de les comunitats de règim comú...
El que estem plantejant és que hem d'abordar aquesta reforma del sistema de finançament, que ho hem de fer en els òrgans on pertoca, al Consell de Política Fiscal i Financera, i que hem de complir amb els principis de suficiència i de corresponsabilitat. Jo crec que és molt important que un govern autonòmic assumeixi les responsabilitats de totes les competències que té. M’agradaria que el Govern de la Generalitat també assumís la responsabilitat de totes les competències que té i que les exercís bé, ben exercides. M'agradaria que convoqués oposicions i funcionés aquesta convocatòria d'oposicions, m’agradaria que no es quedessin 20.000 joves sense plaça a la Formació Professional. Crec que és molt important exercir bé també les competències que tenen i crec que hi ha grans buits, grans fiascos que hem viscut els darrers anys i que també perjudiquen, i molt, els ciutadans de Catalunya.
Com un govern del PSOE em garantirà que jo, a Sant Cugat del Vallès, tingui com a catalanoparlant els mateixos drets lingüístics que una persona de Toledo amb el castellà. Com es pot garantir aquesta igualtat de drets entre un castellanoparlant de Toledo i un catalanoparlant de Sant Cugat del Vallès?
Doncs, treballant i creient que, efectivament, l'ús de les llengües i que totes les llengües espanyoles, reconegudes a l'article 3 de la Constitució, mereixen no només ser reconegudes, sinó ser defensades i ser concebudes com una riquesa autèntica al nostre país. La primera iniciativa que vaig portar al Congrés dels Diputats era, justament, en defensa de les llengües oficials d'Espanya. Jo, com a catalanoparlant, m'estimo la meva llengua, la nostra literatura i la nostra gramàtica també i intento fer un bon ús de la nostra llengua. Aquesta també és una diferència cabdal que podem notar entre tenir un govern d'Espanya presidit per Pedro Sánchez, una persona que concep les llengües com un element de riquesa i d'orgull de la pluralitat del país que ell representa, o un govern del senyor Feijóo, que ha suprimit la Direcció General de Política Lingüística a les Illes Balears —no per un mandat de Vox, perquè a les Illes Balears governa el PP sol—, o prohibir a Borriana revistes i publicacions en català.
Han utilitzat molt el català molts diputats al Congrés, perquè he exercit la presidència de manera molt flexible
Com a presidenta del Congrés, vostè s'ha trobat retirant la paraula a diputats que parlaven en català? Com pot ser que els diputats avui dia no puguin parlar català al Congrés, o la resta de llengües oficials, més enllà del que digui el Reglament, que, al capdavall, tal com s'ha fet, es pot reformar? Com es pot explicar?
Efectivament, el Reglament del Congrés no preveu l'ús de les llengües i, per tant, no es pot utilitzar. Tampoc es podien utilitzar al Senat i es va modificar el Reglament del Senat justament per introduir aquesta possibilitat i avui pràcticament a totes les sessions al Senat es poden utilitzar totes les llengües d'Espanya amb absoluta normalitat. Això no es preveu al Reglament del Congrés. Però també és veritat, i ho dic amb tota honestedat, que han utilitzat molt el català molts diputats i diputades que han intervingut, perquè he exercit la presidència de manera molt flexible en aquest sentit i, per tant, s'han pogut expressar en la seva llengua en reiterades intervencions. És veritat que quan allarguen, allarguen i allarguen, també per provocar una mica aquesta situació, efectivament, els acaben dient que han de complir amb el Reglament, perquè les normes democràtiques els obliguen a ells, però també m'obliguen a mi. I com a presidenta del Congrés he de ser la principal garant que, efectivament, el Reglament i les normes en general es compleixen.
A tots els entrevistats els plantegem l’oportunitat d’explicar aquella proposta electoral que la seva formació porta al programa i que no s'ha pogut explicar, però de la qual vostè se'n sent particularment orgullosa. Quina proposta és aquesta que a vostè li agradaria destacar?
Hi ha una proposta que a mi m'agrada especialment perquè crec que és bona com a política social, però també forma part de la política feminista i de la defensa dels drets de les dones. Portem al programa electoral que per cada fill es preveu la cotització d'un any de cara al càlcul de la pensió futura. Per tant, els progenitors que hagin tingut un fill o que hagin adoptat un fill, gaudiran d'un any de cotització en el càlcul de la seva pensió. Em sembla que és una mesura molt interessant des de tots els punts de vista: des del punt de vista de potenciar la natalitat al nostre país, que sabem que és baixa, també des del punt de vista de la conciliació, que és una de les grans assignatures pendents, aconseguir aquesta corresponsabilitat real també entre homes i dones
I l'altra pregunta que li fem a tots els candidats, quin és el tòpic que pesa sobre el seu partit i que més detesti perquè és directament fals.
Hi ha una cosa que sento moltes vegades i es repeteix com un mantra i que no s'ho creu ni tan sols qui ho diu, però es continua dient: que per Catalunya els socialistes i el PP som el mateix. I jo crec que és tan radicalment fals, xoca tant amb el principi de realitat, que em fa bastanta rabiota quan ho sento. Jo crec que en aquesta legislatura s'ha notat molt que un govern presidit per Pedro Sánchez ha estat radicalment diferent d'allò que han suposat els governs del PP.
