Meritxell Budó i Pla (Barcelona, 1969) va assumir la presidència de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) el setembre de 2023, tasca que combina amb l’alcaldia de la Garriga, un càrrec que torna a tenir des del juny del mateix any després d’uns altres dos mandats —del juny de 2007 al març de 2008 i des del 2011 fins al 2019—. Allà hi governa el seu partit, Junts, amb el PSC. Des del lideratge d’aquesta entitat municipalista, Budó té fixats quatre eixos prioritaris d’actuació durant aquests quatre anys: el finançament local, la transició ecològica, l'equitat social i territorial i la projecció internacional de l’ACM. Llicenciada en Farmàcia i màster en Indústria Farmacèutica i Parafarmacèutica, també ha estat consellera de la Presidència i portaveu del Govern Torra (2019-2021), així com secretària d’Atenció Sanitària i Participació del Departament de Salut (2021-2022). En aquesta entrevista amb ElNacional.cat, fa balanç d’aquests primers nou mesos al capdavant de l’ACM i desgrana els principals desafiaments que tenen els ens municipals i comarcals.
Fa nou mesos que vostè està al capdavant de l'Associació Catalana de Municipis. Quin balanç en fa?
Jo en faig un balanç positiu, perquè en aquests nou mesos hem encarrilat tot el que és el mandat 2023-2027 de l'ACM: com hem d'orientar aquesta entitat per ser el màxim d'efectius donant servei als municipis catalans. Hem aprovat el pla de mandat. L'hem treballat d'una manera participativa, on els electes han pogut participar —també els tècnics de la casa— i jo crec que això ens ha permès tenir un document que ha de ser el full de ruta d'aquests pròxims quatre anys ambiciós, real, que toca de peus a terra i que entén que la transformació del país s'ha d'impulsar des del territori.
Quin és el principal repte que vostè assenyalaria per aquests quatre anys?
Jo crec que la transició ecològica que ha de fer el país. L'ha de fer de la mà del món local. És imprescindible si realment volem capgirar la realitat, que és que ara en aquests moments Catalunya està a la cua de tot el que és la transició energètica i ecològica. I després també com fer valdre el municipalisme i com acompanyar un dèficit d'inversions o de finançament, que és crònic i estructural que patim els ajuntaments.
A l'ACM hi ha tots els colors polítics. Com s'aconsegueix una governança amb entesa amb tots aquests actors?
Doncs entenent que a l'ACM el que anem a fer és a posar-nos al servei dels municipis catalans i, per tant, que tots juguem al mateix equip: això vol dir que, quan un entra a l'ACM, es treu la samarreta que portem tots del nostre color polític per posar-nos la samarreta de l'ACM. Això és imprescindible si volem realment prestar aquest bon servei als municipis catalans.
Com va ser la interlocució amb el Govern del president Pere Aragonès? Van trobar a faltar alguna cosa?
Hi ha interlocució amb el Govern i de manera tradicional, és a dir, l'ACM participa i ha participat en la redacció d'alguns avantprojectes de llei, d'alguns texts, d'alguns reglaments, d'alguns decrets llei. Se'ns crida quan entenen que en això el món local hi té alguna cosa a dir, però de vegades se n'obliden. I de vegades hem de dir: escolteu, que heu aprovat això i no heu tingut en compte la veu del món local. I això és molt important: si realment ho hem d'impulsar, ens ho hem de creure i ho hem de treballar. Abans d'aprovar un text, si no tens la veu de tots els actors, és impossible que aquell text sigui tot l'útil que pot ser. Per tant, jo en aquest sentit el que sí que demano és que quan es constitueixi un nou Govern sempre es tingui present la veu del món local. Hi serem sempre, encara que se'ns cridi d'urgència d'un dia per l'altre. Ja ens ho farem venir bé per ser-hi, com ho hem fet sempre. Per tant, a disposició del Govern per poder millorar la feina que es fa entenent que s'ha d'escoltar el món local. Aquí hi serem.
Entrant en el pla de mandat 2023-2027, un dels eixos que s'hi destaca —a més de la transició ecològica— és l'arrelament, l'equitat territorial. Un estudi de la Universitat de Lleida apuntava que hi ha fins a un de cada cinc municipis catalans en risc de despoblament. Des de l'ACM què plantegen per revertir aquesta tendència?
Un Prat de la Riba 5.0 és el que ens hauríem de plantejar en aquest moment. Això vol dir garantir que, visquis on visquis, tinguis tots els serveis necessaris. És molt important per garantir l'arrelament i, per tant, per evitar aquest despoblament que estem patint cap a les grans metròpolis, aquestes migracions. A més, no és un fenomen local de Catalunya, sinó que és mundial. Nosaltres entenem que l'equilibri territorial l'hem de poder preservar i la manera de fer-ho és garantir que tothom pugui desenvolupar el seu projecte de vida. El projecte de vida passa per una bona connectivitat —i no només a nivell d'infraestructures físiques, carreteres, Rodalies i tot el que és la xarxa viària— sinó també la connectivitat amb fibra perquè tothom tingui la capacitat de poder treballar, de desenvolupar el seu negoci, de tenir totes les xarxes necessàries de connectivitat, em refereixo a treballar online. També que puguem garantir la sanitat, l'educació. El tema de l'accés a la banca, als caixers automàtics. En definitiva, tot allò que et permeti desenvolupar la teva vida amb normalitat a ple segle XXI és el que necessitem treballar per garantir aquest arrelament.
El que ens hem de plantejar per garantir l'arrelament és fer un Prat de la Riba 5.0. L'equilibri territorial l'hem de preservar i la manera de fer-ho és garantir que tothom pugui desenvolupar el seu projecte de vida
En aquesta línia, ja amb el Parlament dissolt, el Govern va aprovar a l'abril el projecte de llei de l'Estatut dels Municipis Rurals, on vostès hi han tingut molt a dir. Quina valoració en fa d'aquest estatut? Queda algun aspecte a reforçar?
Nosaltres hi hem treballat plenament des de l'ACM en la redacció de l'Estatut dels Municipis Rurals, perquè jo penso que la mirada que l'ACM té i el coneixement que té del municipalisme era molt important a l'hora d'aprovar aquest estatut. És necessari, cal treballar per dotar d'aquest estatut diferenciat en el món rural en aquests municipis més petits del nostre país perquè, si no, tornem a la mateixa, és un peix que es mossega la cua. Sense les eines no et pots desenvolupar amb normalitat, i sense un desenvolupament amb normalitat, doncs la gent se n'ha d'anar.
Una altra assignatura és la de la llei dels governs locals on, per exemple, es pugui especificar més quines són les competències municipals. Quina posició tenen respecte a les competències que han de tenir els municipis?
Nosaltres no ens posem límits. Com a municipis ens coneixem, coneixem la manera de treballar del món local. De vegades se'ns tracta com una administració menor d'edat, i no, som majors d'edat: sabem fer la feina i penso que la fem bé. Ara bé, és necessari que es posi en valor la feina que es fa des del món local. Sobre les competències, totes les que tinguem capacitat d'absorbir les absorbirem i no en defugirem cap. Ara bé, sempre que vagi acompanyada d'un finançament adequat. I en aquest sentit no passa només per la llei de governs locals en aquest moment. És a dir, si m'ho pregunteu a mi políticament —que m'agradaria que Catalunya pogués gestionar el 100% dels seus recursos i per això jo entenc una Catalunya-Estat, perquè puguem nosaltres treballar amb els nostres recursos—, penso que el finançament del món local no tindria res a veure amb el que és ara, perquè tindríem la capacitat de dotar d'un bon finançament al món local. Ara bé, en aquests moments, aquesta no és la realitat i hem de tocar de peus a terra en aquest sentit.
Què cal canviar?
Tenim una llei de governs locals i finançament que lògicament hauria de millorar l'aportació i el finançament de la Generalitat al món local, i amb el món local vol dir els ajuntaments, però també els Consells Comarcals, que pateixen un dèficit de finançament també important, que s'ha de posar sobre la taula i s'ha de resoldre perquè els Consells Comarcals presten servei a aquells municipis de menys de 20.000 habitants, que són molts a Catalunya. Això s'ha de posar sobre la taula i s'ha de resoldre. Però en aquests moments també tenim l'Estat, que finança els ens locals, i que aquí també ha de fer un pas. En aquests moments, les aportacions de l'Estat a través de la participació amb els impostos de l'Estat no són suficients perquè nosaltres puguem abordar tots els reptes i totes les necessitats que els municipis tenen. I no crec que s'hagi de resoldre només amb la participació amb els impostos de l'Estat, que en funció del que generis i ingressis o deixis d'ingressar serà més o serà menys i sempre estàs amb aquella incertesa de quina serà l'aportació dels pressupostos de l'Estat l'any vinent, sinó que jo crec que s'hauria de resoldre de manera estructural. Hi hauria d'haver una partida estructural i nominativa de finançament dels ens locals que reguli i arregli aquest greuge crònic que patim els ajuntaments amb el finançament d'ençà dels ajuntaments democràtics.
Hi hauria d'haver una partida estructural i nominativa de finançament dels ens locals que reguli i arregli el greuge crònic que patim els ajuntaments
En aquest sentit, considera que penalitza el fet que no hi hagi pressupostos ni a Catalunya ni a l'Estat aquest 2024?
No és la primera vegada que no hi ha pressupostos i es poden resoldre perquè pressupostos prorrogats són pressupostos. Jo he governat a la Generalitat amb pressupostos prorrogats i pots fer feina, pots fer coses i, per tant, també de vegades s'ha de treballar la voluntat política que allò sigui veritat. Però perquè passi això hi ha d'haver un consens, hi ha d'haver un treball, un suport majoritari al Parlament. Això és molt important per poder impulsar aquests canvis substancials de país, com és una llei de governs locals i finançament. Jo confio que en un proper Govern i un proper mandat trobem aquestes majories necessàries per afrontar aquest problema que tenim.
Amb el marge del superàvit que sovint generen els ajuntaments, s'hi podria fer alguna cosa?
És això: el que tu ets capaç d'estalviar, per què no pots decidir lliurement a què ho destines? Tornem a estar amb això que se'ns tutela, com si no tinguéssim la capacitat de prendre bones decisions. Jo penso que qui millor coneix el país i, per tant, vol dir a través de les ciutats la coneixença del país, és el món local. Sabem quines són les necessitats. Jo crec que avui dia els alcaldes i alcaldesses i els equips de govern toquen de peus a terra. Podria dir tothom o la gran immensa majoria. Saben perfectament que aquelles decisions, aquelles inversions, aquelles transformacions que ens calen a les nostres ciutats no són capricis, no són coses innecessàries, sinó que són del tot necessàries, però que per dur-les a terme necessitem aquest finançament.
Una de les palanques que ha de servir per a la transformació dels municipis, i així ho reclamen també des dels consistoris, són els fons Next Generation. Quin impacte estan tenint?
No tot el que haurien de tenir. Perquè una altra realitat que ens trobem, i en això des de l'ACM també estem impulsant aquest acompanyament i aquesta ajuda al món local, és l'accés a aquests fons Next Generation. Els grans ajuntaments ho tenen més fàcil perquè tenen estructura, i estructura vol dir persones i temps per fer la feina i la capacitat de poder presentar aquests projectes. Els municipis més petits, de vegades, no tenen ni l'estructura humana necessària per poder treballar un projecte per poder presentar en aquesta font de finançament. Un altre tema que ens trobem i ens trobarem, i això en general a totes les administracions locals i que alguns alcaldes i alcaldesses ja ens estan traslladant a l'ACM per veure de quina manera podem capgirar aquesta situació, és els terminis d'execució i justificació d'aquests fons. Perquè si no ho fas a termini, no només has de tornar els diners, sinó que els has de tornar amb interessos. I són uns terminis que estan molt encotillats, tenint en compte la llei de contractació dels ens locals, tenint en compte tots els terminis amb els quals nosaltres podem licitar i adjudicar. I, per tant, aquí hem d'acabar de veure com es pot acabar de resoldre això, perquè realment aquests fons als quals hem pogut accedir alguns ajuntaments no els perdem i que sigui real aquesta captació d'aquests fons.
Els grans ajuntaments poden tenir més fàcil accedir als Next Generation, però els municipis més petits no tenen l'estructura humana necessària per treballar en un projecte a presentar per aquesta font de finançament
Una figura de l'ACM és la central de compres. Com funciona? És avantatjosa per a les administracions que la requereixen?
És avantatjosa, jo crec, en tots els punts. No en veig cap que no ho sigui perquè, primera, t'estalvia tota la feina d'ajuntament de redacció de plecs i licitació, que això és molt de temps. També moltes persones, i no has d'engreixar l'administració, sinó que amb una estructura més petita pots dur a terme els serveis perquè ho licitem des de l'ACM i ho redactem des de l'ACM. Per tant, agilitat en el temps, agilitat en els recursos humans i preu. Quan tu compres de manera agregada, el preu canvia.
En el document del pla de mandat, una altra de les qüestions que s'hi defensa és l'establiment de l'Estatut de l'Electe Local. Això en què consisteix i en quin punt es troba?
Això s'està treballant i s'està redactant perquè és un dels objectius que tenim en aquest mandat per enfortir el municipalisme, que és valorar la figura de l'electe local. Nosaltres, cada vegada més, a totes les formacions polítiques, costa més trobar gent que es vulgui dedicar a això. Perquè no només ho fas moltes vegades a deshora i més enllà del que és la teva feina normal, de la que vius, sinó que a més sembla que està mal vist avui dia dedicar-te a això. El que volem és capgirar aquesta mirada, fer valdre la feina que fa l'electe local, que posi en relleu l'historial laboral: he gestionat, he dirigit un equip de persones, he dut a terme projectes que han transformat la ciutat, i com tot això pot destacar en el teu currículum, com a persona, en el moment que, quan pleguis de dedicar-te aquesta temporada de la teva vida a això de la política local, quan vagis a buscar feina, allò posi de relleu el teu currículum. Per tant, aquest Estatut de l'Electe Local ens ha de permetre fer valdre aquesta feina que de vegades no es veu i que té molt de valor.
Cada vegada més costa trobar gent que es vulgui dedicar al municipalisme. Sembla que està mal vist avui dia dedicar-t'hi. Volem capgirar aquesta mirada i fer valdre la feina que fa l'electe local
Abans ho esmentava. Un dels reptes és el de la transició verda, la transició ecològica. I també mencionava que Catalunya es troba la cua. De fet, no arriba al 20% de generació d'electricitat provinent de fonts renovables. Quines són les actuacions prioritàries per fer passos de gegant en aquesta transició?
Des del Govern, totes aquelles polítiques que s'hagin d'impulsar s'han de fer de la mà del món local i, en aquest sentit, el món local també hem de tenir una mirada generosa. I una mirada generosa em refereixo al fet que hem d'entendre que nosaltres haurem de ser solidaris des del territori també al fet que aquesta transformació ecològica i energètica es produeixi en el nostre país. Això ha de ser una conjura de totes les institucions que governem aquest país perquè es faci realitat. No pot ser que a Catalunya seguim o ens plantegem ser dependents energèticament d'altres territoris. Nosaltres hem de poder tenir aquesta independència energètica, hem de ser capaços de poder generar aquesta energia de quilòmetre zero. I això vol dir que hem de ser generosos amb la mirada al territori: potser de vegades segons què no t'agrada del tot per l'impacte visual, però ens creiem o no ens creiem la transició energètica que cal fer? Ens creiem o no les renovables? Hem de descarbonitzar, tenim un objectiu el 2050 de ser neutres en CO2. Tot això, si no s'acompanya d'accions reals, serà impossible. Per tant, jo crec que aquí no podem fallar. És impensable i inversemblant que Catalunya no estigui liderant i al capdavant d'aquesta transformació energètica.
Vivim una situació estructural de sequera, si bé és cert que les darreres setmanes, afortunadament, hem tingut més pluges. El país no està prou equipat o preparat per a aquestes situacions?
No ho estava el 2008, no ho ha estat el 2024. Per tant, no ho està. Jo crec que aquest país s'ha de preparar perquè ara ha plogut, i sort que ha plogut, que ens ha permès que els embassaments es reomplin. Estem en unes xifres que ja ens donen tranquil·litat per pensar que aquest any l'acabarem bé, però probablement amb el canvi climàtic aquesta sequera serà estructural i crònica. Ens trobarem amb més episodis i el país ha d'estar preparat amb les infraestructures necessàries per fer front a una sequera crònica, que probablement anirem cap aquí. Això del tot segur. I ara no ho estem. No ens relaxem ara que ha plogut i no endarrerim aquelles decisions que s'hagin de prendre avui mateix.
Hi ha hagut aprovació de subvencions, per exemple, per actuar en el que són les xarxes en alta i en baixa als municipis. També per acabar amb fuites. Això està sent prou àgil o és massa lent?
Ha anat més lent del previst i, sobretot, el que a nosaltres com a ACM ens ha sabut molt greu és que, abans de resoldre les subvencions o abans de convocar-les, s'han fet sancions. S'ha sancionat i s'ha assenyalat de manera injusta al món local. Això s'ha de resoldre, s'ha de corregir, crec que s'està reconduint, però en tot cas a nosaltres com a món local ens va saber greu aquesta estigmatització, que tots els problemes de les pèrdues de l'aigua eren culpa del món local. El món local majoritàriament ha fet la feina. El que passa que, de vegades, no amb aquell acompanyament necessari per poder resoldre al 100% els problemes que tenim. Per això parlo que el finançament també és important i, per tant, molt benvingudes aquestes subvencions. Fixi's que en el moment en què es convoquen hi ha una allau de peticions tan gran que van haver d'aturar-ho per ampliar aquesta partida de les subvencions, perquè no podien abordar tot allò que des del món local havíem demanat. Ara som on som. Jo crec que és important que no perdem de vista que aquestes inversions s'han de dur a terme, les que hem de fer el món local, però també les que ha de fer el Govern de la Generalitat i el de l'Estat, perquè no ens tornem a trobar amb aquests episodis.
El món local hem de tenir una mirada generosa per la transició ecològica
La seguretat i la neteja són dues de les principals preocupacions que tenen els ciutadans a cadascun dels seus municipis. De fet, en matèria de neteja, la Unió Europea obliga cada lustre a uns objectius de reciclatge i això a vegades ha generat alguns problemes pel canvi de model de gestió de residus. Quin és el model o la perspectiva a seguir en aquest terreny?
Nosaltres el que estem és acompanyant el món local amb tota aquesta transició que haurem de fer amb el tema de la normativa dels residus i que abans del 10 d'abril del 2025 ha d'estar aplicada al nostre país. Ara, per exemple, estem organitzant una jornada per abordar tot el tema d'aquesta transformació dels residus, de tota la normativa que entra en vigor el 2025. També com això haurem d'acompanyar-ho des dels municipis amb una taxa d'escombraries que pugui cobrir tot el cost del servei tal com ens obliga la Unió Europea. Ho estem treballant amb les diputacions, ho estem treballant des de les diferents institucions amb l'Agència de Residus de Catalunya també perquè aquest abordatge l'hem de poder acabar de definir ara perquè això ho hem d'implantar d'aquí a un any i, per tant, abans de final del 2024 hem de tenir tot aquest tema orientat, resolt i acompanyant els municipis amb tota aquesta feina que ens tocarà fer per complir la normativa europea el 2025.
Al llarg d'aquest primer any de mandat, hi ha hagut veus des del Maresme, des del Baix Empordà i altres comarques assenyalant la problemàtica de la multireincidència. Com s'ha de combatre?
Nosaltres, des de l'ACM, hem d'acompanyar totes aquelles peticions que es fan des del món local. D'alguna manera, com a entitat, hem de poder fer aquella incidència política en les institucions perquè escoltin aquests problemes reals que hi ha al nostre país i es resolguin. En aquest cas, el tema de la multireincidència va més enllà del que és policial, perquè la policia pot fer la seva feina, però si després la justícia no acompanya, tornem a estar al mateix lloc. I d'aquí plora la criatura amb aquests municipis que es troben amb persones que tenen delictes acumulats, amb multireincidència, que entren per una porta i surten per l'altra, i tornen a estar al carrer delinquint. Això s'ha de resoldre en l'àmbit de la justícia, això s'ha de resoldre al país i, per tant, que s'acompanyi d'aquell mecanisme de presó o expulsió a aquelles persones multireincidents en funció de quina sigui el que dictamini la llei i la situació legal d'aquestes. Però la multireincidència, que vol dir delinqüència i delicte reiterat a les nostres ciutats, s'ha d'abordar i resoldre. I això no és un debat ni de racisme, ni xenòfob, ni que tingui res a veure amb això. Té a veure amb la justícia i amb aplicar la justícia correctament.
Ens va saber greu l'estigmatització al món local que hi va haver amb la sequera
Una altra problemàtica és la relativa a l'habitatge. Catalunya encara no arriba al 2% de parc públic de lloguer social. Com es pot revertir?
Doncs això hauria de ser una d'aquelles polítiques de país reals, que transformin de manera real i no que siguin només un titular que després no resolgui la teva realitat i el teu dia a dia en el teu municipi. Hem de fer polítiques que fomentin el lloguer, polítiques que fomentin la construcció de l'habitatge públic —sigui de compra o lloguer—. Catalunya no té un parc públic d'habitatge suficient per la realitat poblacional que tenim en aquests moments, i això s'ha de poder capgirar. Des dels ajuntaments estem disposats a fer-ho? Sí. Estem disposats a invertir? Sí, però necessitem acompanyament.