La cancellera alemanya Angela Merkel i el president francès Emmanuel Macron fan cada any actes d'homenatge als qui van lluitar contra el règim nazi, i que eren considerats terroristes pels alemanys. Als dos països el plantejament és de ruptura amb el feixisme, i el plantejament esdevé natural, cosa que contrasta amb el que passa a Espanya, on va fracassar la ruptura amb el franquisme i està mal vist en alguns sectors traçar aquesta línia divisòria que és habitual a Europa.
El plantejament de la dirigent del PP Cayetana Álvarez de Toledo quan acusa pejorativament el vicepresident espanyol, Pablo Iglesias, de ser "fill d'un terrorista" perquè va militar al FRAP als anys setanta topa amb aquesta contradicció i queda en evidència el marc mental des del qual ho analitza. L'acusació seria considerada absurda a Alemanya o a França, i se la vincularia a l'extrema dreta.
Merkel va homenatjar fa un any els autors d'un atemptat fallit contra Adolf Hitler que va ser comès el juliol del 1944 pel coronel Claus von Stauffenberg i un grup de col·laboradors. Arran de la denominada Operació Valquíria, que va consistir en la col·locació d'un maletí amb explosiu al quarter general del dictador a Polònia, Hitler va resultar amb ferides lleus. Els autors de l'acció van ser afusellats, acusats de terrorisme i rebel·lió.
En l'homenatge als autors de l'atemptat, Merkel va pronunciar les paraules davant de reclutes joves de l'exèrcit alemany i va lloar el "caràcter exemplar" de Stauffenberg i dels seus col·laboradors. "Hi ha moments que la desobediència pot ser un deure", va indicar al·ludint a l'obligació de lluitar contra una dictadura.
La cancellera Angela Merkel el passat més de juliol en l'homenatge als autors de l'atemptat contra Adolf Hitler / EFE
A Alemanya fins i tot hi ha un Centre Memorial de la Resistència Alemanya, emplaçat a Berlín, que recull tots els casos d'activisme contra el règim nazi, i en fa un homenatge didàctic. La ubicació del centre parla per si sola, i és en una antiga residència de militars alemanys on precisament van ser afusellats els autors del complot del 1944.
La resistència alemanya contra el nazisme va ser petita en termes absoluts, però és la que reivindica el país amb rotunda claredat.
Stauffenberg i l'atemptat del 1944 contra Hitler, un dels protagonistes de l'exposició a Berlín
A França passa el mateix i la resistència francesa contra els nazis és motiu de constants homenatges, des dels anys cinquanta, que requereixen tota la solemnitat. El president Emmanuel Macron ha seguit aquesta política de la República francesa, de forma inalterable.
Aquí Macron apareix condecorant una membre de la resistència, Jacqueline Fleury-Marié, amb la Legió d'Honor, el passat mes de desembre.
Jacqueline Fleury-Marié reçoit la distinction de Grand-croix de la #legiondhonneur, remise par @EmmanuelMacron . Un moment émouvant autour d'une très grande dame dont l'engagement est une source d'inspiration. #resistante. Avec @Jeromecordelier https://t.co/RpvwYfX0kz pic.twitter.com/BZf69NnlJl
— EditionsCalmann-Lévy (@calmann_levy) December 2, 2019
I fa un any el mandatari francès va presidir a Caen, a la Normandia, un homenatge a activistes de la resistència, que van ser afusellats davant la presó d'aquesta localitat francesa. El 6 de juny del 1944, poques hores després del desembarcament, els nazis que mantenien el control de la presó van decidir executar els resistents que hi tenien empresonats per evitar que donessin informació als aliats.
À Caen, Emmanuel Macron rend hommage à l'esprit de Résistance https://t.co/WYkBvBspOn pic.twitter.com/cT9NXyDO3r
— FRANCE 24 Français (@France24_fr) June 5, 2019
Carrers de moltes localitats franceses estan dedicats a activistes de la resistència, i a París fins i tot hi ha plaques indicant on van caure abatuts. Igual que a Alemanya, la divisió francesa és entre feixisme i democràcia, el criteri sobre el qual s'ha bastit l'eix franco-alemany que ha dirigit, amb errades i encerts, la UE fins avui.
