La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha deixat en evidència el president espanyol, Pedro Sánchez, i ha aprovat un paquet de 89 mesures per combatre l'extrema dreta. A Espanya no s'ha fet mai un plantejament similar, ni durant les etapes de govern socialista.
Les mesures, que han estat elaborades per diversos ministeris en col·laboració amb representants de la societat civil alemanya, s'inscriuen en el concepte de "democràcia defensiva o militant". S'aplicaran de forma immediata, segons ha informat la ministra de Justícia, Christine Lambrecht.
Aquestes són les principals mesures:
- Més prevenció de les actituds d'ultradreta
- Lleis amb penes més estrictes
- Més assistència als afectats per atacs d'ultradreta
- Elaboració d'una llei de promoció de la democràcia. Inclourà finançament per a projectes contra l'extremisme
- Les "llistes d'enemics" que elaboren algunes formacions ultres seran delicte penal
- Implantació d'un nou delicte per antisemitisme o racisme, que anirà més enllà del delicte d'odi
- Inversió de més de 1.000 milions contra el racisme en quatre anys
"Lluita contra l'extrema dreta. El govern adopta un paquet de mesures", titula la televisió alemanya
El comissionat del govern alemany per a aquest tema, Edgar Franke, ha advertit que la crisi del coronavirus no es pot convertir "en una crisi de la democràcia". I ha insistit que l'extrema dreta està fent ara "massa soroll" en aquestes qüestions, quan representa "una petita minoria".
Merkel va decidir tirar endavant les mesures després d'un atac racista a la localitat de Hanau, prop de Frankfurt, el passat mes de febrer, que va provocar 11 morts. Les víctimes eren majoritàriament immigrants kurds. L'autor de la massacre va ser un ultra.
A diferència d'Espanya, a Alemanya està prohibida tota simbologia relacionada amb el nazisme, així com fer la salutació amb la mà alçada. Tampoc està permesa cap entitat similar a la Fundación Francisco Franco. L'extrema dreta alemanya s'ha anat focalitzant, com en altres punts d'Europa, en la immigració.