El català està viu a la Franja. La plaça de l’Ajuntament de Mequinensa (Saragossa) ha reunit aquest dissabte més de 300 persones, veïns i càrrecs electes de més de 40 municipis de les tres províncies, en un acte per defensar l’ús del català i l’aragonès d’Aragó com a llengües pròpies, tot coincidint amb la commemoració del 40è aniversari de la Declaració de Mequinensa, i en el marc de l’amenaça del govern d’Aragó del PP i Vox de retallar els drets d’aquestes llengües i eliminar el seu reconeixement a la Llei de Patrimoni. L’acte reivindicatiu dona resposta a les declaracions catalanofòbiques que darrerament està realitzant el president Jorge Azcón en aquest sentit.
En la setmana del Dia de la Llengua Materna
L’acte, que en el que també han estat representades més de 20 entitats socials i culturals, ha estat presidit per l’alcalde de la localitat, Antonio Sanjuán, que ha recordat que aquest acte s'ha celebrat a la setmana del Dia Internacional de la Llengua Materna i que a més ha servit per recordar el 40è aniversari de la primera Declaració de Mequinensa signada per 17 municipis de la Franja l'1 de febrer de 1984 i amb la participació del que qui va ser conseller de cultura del govern d’Aragó, José Balda. "Aquest document del qual tan orgullosos estem va establir les bases del reconeixement, la dignificació i l'ensenyament a les escoles del català d'Aragó", ha subratllat Sanjuán.
Temor pel futur de l’ensenyament en català
Sanjuán ha reconegut que han convocat un acte més reivindicatiu del que haurien volgut perquè "els últims actes i les darreres declaracions dels més alts càrrecs del Govern d'Aragó, ens estan començant a preocupar en el sentit que pretenen derogar la vigent llei de Llengües d'Aragó i el que això pot comportar". En aquest sentit, l’alcalde ha lamentat que davant aquesta perspectiva temen que "no es pugui continuar difonent i no es pugui dignificar" l'ús de les llengües aragoneses i "el que ens temem més és que no es pugui continuar amb l'ensenyament del català aquí a Aragó”. "Cal tenir en compte que el 90 % dels escolars a la zona de la franja aprenen voluntàriament català. És una matèria que els permet, no només conservar la seva llengua materna, que hem de tractar de no perdre-la perquè és un patrimoni de tots els aragonesos, sinó també permetre'ls tenir una sortida laboral", ha afirmat.
La “provocació” del president Azcón
En representació de la Diputació de Saragossa ha assistit la vicepresidenta, Teresa Ladrero, que ha exigit que es mantingui el reconeixement legal de l'aragonès i el català com a llengües pròpies d'Aragó tal com va aprovar la institució provincial a l'últim ple, informa la institució. "Aquest reconeixement legal és el reflex d'un fet natural i consubstancial a la nostra terra: Aragó és un territori que té la sort de comptar amb una gran riquesa lingüística a la qual el castellà és la llengua que parlem tots, però en què també es parla català i aragonès en les diferents varietats. Negar aquesta realitat és negar l'evidència, i qui nega l'evidència només busca l'enfrontament i el conflicte", ha destacat Ladrero, que ha estat acompanyada dels diputats provincials Abraham Martínez, Alfredo Zaldívar i José Manuel Latorre.
Ladrero ha recordat que el president d'Aragó, Jorge Azcón, ha confirmat que el govern PP-Vox vol canviar la llei per suprimir la consideració de l'aragonès i del català com llengües pròpies d'Aragó, un anunci que ha qualificat d'"una provocació i un afany de revenja". "Igual que han fet amb la derogació de la llei de memòria històrica, el senyor Azcón i els seus socis de la ultradreta segueixen desplegant l'agenda més reaccionària i tornen a utilitzar políticament les llengües d'Aragó creant un problema on no n'hi ha i humiliant aquests milers i milers d'aragonesos que parlen català i aragonès en el dia a dia amb tota naturalitat", ha denunciat la vicepresidenta.
Durant la concentració s'ha llegit un manifest a les tres llengües d'Aragó. Teresa Ladrero ho ha llegit en castellà; la regidora de Mequinensa Raquel Caballé, en català; i el diputat provincial i regidor de l'Almunia de la senyora Godina, José Manuel Latorre, en aragonès.
Abans de la concentració hi ha hagut una trobada d'entitats culturals i després s'ha celebrat un acte reivindicatiu a la Sala Goya centrat en la commemoració del 40è aniversari de la Declaració de Mequinensa. Ha inclòs intervencions de diferents signants del document, lectures de textos en català a càrrec del grup de teatre Garbinada de l'associació La Dona i l'actuació de Júlia Cruz i Carla Azanuy.