L'oferta dels cursos presencials de català que ofereix el Consorci per la Normalització Lingüística (CPNL) continuen lluny de donar resposta a la demanda de places. Actualment, més de 9.000 persones segueixen a la llista d'espera d'aquest 2024, una xifra inèdita que s'explica per l'increment de sol·licituds des del 2019, fins a 10.000, mentre que l'oferta només s'ha ampliat en 1.500 places. La majoria dels aspirants que s'han quedat sense plaça, que representen el 83% de les sol·licituds, són de nous parlants que esperen l'accés per un curs bàsic de català (A2). En aquest sentit, el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, admet que l’oferta del CPNL no ha estat suficient davant “l’arribada “disparada” de població, i detalla a l’ACN que s’està treballant en un “rellançament” del Consorci per tal de “no deixar fora ningú”. Les ofertes del consorci estan lluny de donar resposta a la demanda, tot i que, s'ha ampliat la xarxa de municipis on es pot estudiar algun curs —de 143 localitats el 2013 fins als 170 el 2024—, així com s'han incrementat les places, gairebé 1.600 més que les del 2019. De fet, enguany l'oferta disponible per cursos presencials ha estat de 91.337 places, més que mai.
Més demanda a les grans ciutats
La demanda ha desbordat els increments dels cursos. En concret la demanda registrada, entre persones inscrites i en llista d'espera, ha crescut de 20.000 persones l’última dècada i de 10.000 des del 2019. Aquest fet ha provocat que les llistes d’espera no hagin deixat de créixer, amb aquesta seqüència: 977 persones van quedar sense plaça el 2021; 3.677, el 2022; 6.313, el 2023; i 9.104, el 2024, un rècord absolut. La situació ha transcendit sobretot des del mes de setembre, a partir d’una denúncia pública del Sindicat de Manters, que es va queixar que resultava “gairebé impossible” apuntar-se a cursos de català, no només pel “col·lapse” i la llarga cua d’espera al web del Consorci, sinó també pel que consideren un termini curt —de dos dies en horari laboral— per inscriure’s.
L'augment de les llistes d'espera per començar els cursos de català, és desigual, però molt destacat en molts municipis en els quals es poden fer cursos del CPNL. Barcelona se situa en la primera posició —destacada— amb més persones en llista d'espera per a cursos presencials el 2024, amb 3.641, més del doble que fa deu anys (+147%), però no és el lloc on més ha crescut la demanda. El rànquing el lideren diverses ciutats mitjanes de Catalunya, així com alguna de gran, que han passat de gairebé no tenir ningú a les llistes d'espera a tenir desenes o centenars. La que més destaca és Manresa, on l'any 2019 només tenia una persona a la llista d'espera, mentre que aquest 2024 n'hi ha 371. Seguida de Tortosa que ha passat d'1 a 188, Igualada (d’1 a 121), Vic (d’1 a 112), Figueres (d’11 a 181), Terrassa (de 14 a 211), Sabadell (de 44 a 223), Girona (de 29 a 145) o Santa Coloma de Gramenet (de 83 a 272). En tots aquests municipis ja existia oferta de cursos del CPNL fa cinc anys, però estava més equilibrada amb les sol·licituds de plaça.
Pel que fa al detall comarcal el Berguedà, el Bages, el Baix Ebre i la Cerdanya són els territoris amb un percentatge més elevat de persones interessades a cursar aquests estudis que n’han quedat fora: un 15% de la suma dels inscrits i persones en llista d’espera. En l'àmbit català, aquest percentatge se situa en el 10%. Ara bé, també hi ha una dotzena de comarques amb força equilibri entre oferta i demanda, i on, per tant, gairebé no hi ha persones sol·licitants desateses. És el cas del Ripollès, l’Alt Urgell, l’Urgell, el Pla d’Urgell, els dos Pallars, Pla de l’Estany, el Solsonès, la Segarra, el Priorat o la Ribera d’Ebre i la Terra Alta.
Tanmateix, hi ha territoris on no han arribat les ofertes dels cursos presencials del CPNL, en concret, a les comarques de l’Aran, la Conca de Barberà, el Lluçanès i el Moianès. “Volem cobrir espais geogràfics que ara mateix no cobrim”, ha afirmat el conseller Xavier Vila. El conseller de Política Lingüística argumenta que s’ha prioritzat els nuclis amb més demanda per sobre de les localitats petites “amb un o dos inscrits”, on “és difícil” i més costós fer-hi arribar professorat. “Però hi tenen dret”, afegeix.
Rellançar el Consorci
El conseller Xavier Vila ha afirmat que el seu departament té molt avançat un “pla de xoc” per “rellançar” l’actual Consorci de Normalització Lingüística (CPNL). Un pla, que s'ha inclòs dins del Pacte Nacional per la Llengua, i que té per objectiu “mínim” poder cobrir tota aquesta demanda desatesa, però que, segons el conseller, és més ambiciós i vol anar “més enllà”. “El creixement de l’oferta ha de ser més important, però el mínim ha de ser no deixar ningú fora”, explica. La proposta de canvi implica incrementar el nombre de localitats on s’imparteixen cursos, ampliar les franges horàries, oferir noves modalitats de cursos i teixir “col·laboracions” amb entitats del territori per “cobrir forats” actuals, detalla a l’ACN el conseller.
Des del departament són conscients que la demanda ha crescut amb força, en part perquè “s’ha disparat” l’arribada de població estrangera que vol fer aquest tipus de cursos (més del 80% de les llistes d’espera són per al curs de català més bàsic), cosa que no han sigut capaços d’assimilar perquè “no es pot preveure el canvi demogràfic” i, afegeix, perquè en tot cas no s’ha vist correspost amb un augment suficient del pressupost de l’ens. “Si hi ha grans moviments de població que demanen formació, això té un cost; és un repte de país”, ha assegurat el conseller. En clau positiva, Vila ha destacat que part de l’increment de la demanda es deu al fet que “els últims anys s’ha tornat a fer valdre l’aprenentatge del català”, i ho exemplifica amb el boom de demanda dels cursos de nivell superior de català (C2).