El 30 de novembre és una data marcada en vermell al calendari d'ERC. El 15 de maig, després d'una llarga i tensa executiva, es va anunciar la intenció d'Oriol Junqueras de dimitir després de les eleccions europees del 9 de juny i la celebració d'un Congrés Nacional Extraordinari a finals d'any. Ara, però, amb el partit dividit entre el sector de l'expresident que vol tornar a recuperar els comandaments de la formació que passa per un moment molt delicat, i els partidaris de la renovació dels lideratges entre els quals la secretària general i número 1 del partit en aquest llarg període d'interinitat des de la dimissió de Junqueras, la data s'ha posat en entredit.
Després que Salvador Illa fos investit president de la Generalitat amb els vots d'ERC i que, per tant, quedés descartada una repetició electoral, afins a Junqueras han manifestat la necessitat d'avançar el Congrés Nacional del partit. Cal tenir en compte que en el seu cas, el nom que proposen ja està definit i és conegut arreu mentre que en el cas dels partidaris de la renovació, el sector rovirista, aquest encara és una incògnita que s'hauria de revelar aviat, fet que els situa en posició de desavantatge si finalment el congrés s'avancés.
Petició a la Comissió de Garanties
Després que es fes públic que un centenar de consellers nacionals del partit, que representen un terç del total, han signat una petició per avançar el congrés, que encara no s'ha presentat oficialment, aquest divendres quatre militants (entre els quals Bernat Solé, exconseller d'Acció Exterior, i Adrià Guevara, exdiputat al Parlament ) han anunciat que han demanat a la Comissió de Garanties un "informe sobre el compliment estatutari de la data del Congrés Nacional". En un missatge a les xarxes, insisteixen que "sense cap procés electoral en marxa, cal adaptar els terminis als estatuts". A banda de Solé i Guevara també han presentat aquesta petició davant la Comissió de Garanties Ares Tubau, assessora d'ERC a la Diputació, i la portaveu d'ERC a l'Ajuntament de Viladecans, Bàrbara Lligadas.
El 20/08, amb els companys militants d'@Esquerra_ERC @arestubau, @blligadas i @adriaguevara_ vam demanar a la Comissió de Garanties informe sobre el compliment estatutari de la data del Congrés Nacional. Sense cap procés electoral en marxa, cal adaptar els terminis als estatuts.
— Bernat Solé i Barril (@bernatsole) August 23, 2024
Què diuen els estatuts?
Segons els estatuts del partit, la convocatòria del Congrés es pot ajornar "per acord de l’Executiva Nacional, fins a un termini màxim de sis mesos quan hagi de coincidir amb un procés electoral". És per això que aquests militants reclamen avançar-lo ara que s'ha descartat una repetició electoral. Els estatuts també recullen que un Congrés Nacional extraordinari se celebraran, entre d'altres casos, quan hi hagi una "dimissió o baixa de militància de la presidència del partit", com ha estat aquest cas, afegint que "s’ha de convocar dins del termini de dos mesos a partir de la data en què s’hagi pres l’acord o en què l’Executiva Nacional hagi rebut la petició de convocar-lo".
Les veus contraries a l'avançament del congrés, en canvi, manifesten que això aniria en contra de celebrar un congrés plural i serè en un dels moments més complicats pel partit, no només electoralment amb importants patacades, sinó també per la divisió interna i la crisi dels cartells dels germans Margall. També retreuen a Junqueras que ell mateix va formar part de l'Executiva en que es va pactar la data. En aquest sentit, una de les veus més contundents ha estat la de l'alcalde d'Alcanar, Joan Roig que acusa l'expresident d'anar amb pressa per "amputar l'alternativa" i d'un "meliquisme desbordant".