Hazte Oír continua el seu combat judicial arran del retorn i marxa de Carles Puigdemont. Després de posar al centre de la diana el Ministeri de l’Interior i el Departament d’Interior, l’associació ultradretana apunta a quatre persones més: el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, i els tres agents dels Mossos d’Esquadra que van ser detinguts. A tots ells els atribueix els delictes d’encobriment, d’omissió del deure de perseguir, de denegació del compliment de resolucions judicials i de denegació d’auxili a l’Administració de Justícia. Hazte Oír considera que Rull “va utilitzar el seu càrrec públic” per oferir una “protecció indispensable” a Puigdemont i que els tres mossos “van utilitzar el seu coneixement de l’operatiu policial” per “garantir la fugida”. Hazte Oír demana informació sobre els operatius policials a Eduard Sallent, comissari general dels Mossos d’Esquadra, i al Ministeri de l’Interior i reclama que es recopilin tots els correus electrònics, trucades i missatges de text entre Rull i Puigdemont des del 12 de maig i tots els correus electrònics entre els tres mossos des de l’1 de juny.
📝 Batalla judicial de Vox i d’Hazte Oír contra Aragonès, Elena, Marlaska i Boye pel retorn de Puigdemont
Acusa Josep Rull d’“utilitzar el seu càrrec públic” per oferir una “protecció indispensable” a Puigdemont
En la seva querella, d’onze pàgines, Hazte Oír considera que Josep Rull “va escortar i va portar del braç Puigdemont abusant de les seves funcions públiques” com a president del Parlament amb l’únic propòsit “d’impedir la detenció” del president a l’exili. “Va utilitzar el seu càrrec públic i l’autoritat associada a ell per oferir protecció al fugitiu, protecció que va resultar indispensable perquè aquest aconseguís els seus objectius i la seva nova fugida del país”, assenyala l’escrit registrat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. L’argument és que l’esmentada “protecció” no va ser la “mera escorta física que hauria proporcionat un ciutadà particular”, sinó que va suposar cobrir Puigdemont “a través de l’autoritat i dignitat suposadament inherents al càrrec de president del Parlament”. “No és casual que fos el querellat i no una altra persona qui flanquejava al fugitiu i el portava del braç, entenent aquesta part que existia una clara voluntat d’utilitzar el seu càrrec públic per garantir la impunitat de Puigdemont”, argüeix.
A més, sosté que també “va actuar com a distracció” després del discurs de Puigdemont, quan va començar una marxa des de l’Arc de Triomf fins al Parlament de Catalunya amb “l’objectiu d’atreure atenció sobre si mateix aparentant que Puigdemont anava amb ell”. Hazte Oír apunta que Rull “va utilitzar la seva posició i càrrec per fer pensar a mitjans i agents que el fugitiu seguia el seu costat per aconseguir una distracció que va permetre a Puigdemont escapar”. “No només no va facilitar l’arrest del fugitiu sobre qui pesava una ordre de detenció vigent, una cosa que hagués estat el procedent per raó del seu càrrec, sinó que a més va utilitzar la dignitat i autoritat inherent a aquest per dificultar la detenció de Carles Puigdemont i facilitar la seva fugida de la Justícia”, conclou el document.
Així mateix, considera que hi va haver “connivència prèvia” entre Josep Rull i Carles Puigdemont, ja que “no pot entendre’s tot el desplegament i l’actuació de Rull sense un contacte previ” i esgrimeix que el president del Parlament tenia l’obligació de remetre als Cossos o Força de Seguretat de l’Estat el “lloc en el qual es trobava amagat Puigdemont”.
Querella contra els mossos detinguts: “Van utilitzar el seu coneixement de l’operatiu policial per garantir la fugida”
D’altra banda, Hazte Oír ha presentat una querella al Jutjat d’Instrucció de Barcelona contra els tres mossos que van ser detinguts arran dels successos del 8 d’agost. Són l’agent que és propietari del vehicle Honda de color blanc que va fer servir Puigdemont per sortir de l’Arc de Triomf, David Goicoechea, que també va ser detingut el dijous Alay i l’escorta de Quim Torra, Xavier Manso, que va acompanyar i va escortar Puigdemont el 8 d’agost. Segons el document, ells tres “no només no van complir els seus deures de detenir la persona sobre qui pesa una ordre de detenció vigent, sinó que van utilitzar les seves funcions i el seu coneixement de l’actuació i de l’operatiu policial dels Mossos d’Esquadra per evitar de manera activa l’esmentada detenció” i “garantir la seva fugida”. Hazte Oír considera que “no van actuar en cap cas com a «ciutadans a títol particular»”, sinó que “van abusar de les seves funcions públiques” per “facilitar la impunitat” de Puigdemont.
La querella, de dotze pàgines, assenyala que, “sabent on anava a estar, quan i, sobretot, havent-se realitzat l’acte de manera que podia veure’s Puigdemont de manera clara i nítida, es va optar conscientment i deliberadament per no detenir-lo” i relata que, posteriorment, Puigdemont “se’n va anar lliurement sense que ningú el detingués i sense que es monitorés el seu parador” en un vehicle propietat d’un dels mossos. Així doncs, lamenta que Puigdemont ingressés en “territori espanyol sense que es procedís a la seva immediata detenció per part dels agents” malgrat “ser notori el lloc i hora en el que el fugitiu escenificaria el seu triomfal retorn”. “És evident que això no es deu que Puigdemont sigui un mestre de l’escapada o un nou Houdini, sinó que ha existit per part de les forces policials una clara omissió en el compliment de les seves funcions, una omissió conscient i deliberada del deure de procedir a la detenció”, rebla Hazte Oír.
Hazte Oír ja ha portat Marlaska, Aragonès, Elena, Ferrer i Sallent a la Justícia
Aquesta acció impulsada per Hazte Oír se suma a les que van promoure fa uns dies. D’una banda, van denunciar el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, al Tribunal Suprem. D’altra banda, es van querellar contra Pere Aragonès (expresident de la Generalitat), Joan Ignasi Elena (exconseller d’Interior), Pere Ferrer (director general de la Policia) i Eduard Sallent (comissari en cap dels Mossos) al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.