Fa una setmana els membres de la Mesa del Parlament van rebre un nou avís del Tribunal Constitucional idèntic al que ja els havien notificat fa quinze dies. Els advertia de la seva obligació d'impedir qualsevol iniciativa que suposi ignorar la suspensió de les resolucions aprovades fa mesos sobre l'autodeterminació i la reprovació del rei. Aquest dilluns ha decidit tirar pel dret i obviar aquell requeriment. Els partits de l'oposició ja avancen que combatran la proposta. El primer pas serà demanar a la Mesa que reconsideri l'admissió a tràmit.
Tocades les deu del matí els grups independentistes han entrat al registre del Parlament la proposta que ha acabat entrant a la reunió de la Mesa d'aquest matí. S'ha admès a tràmit, en contra de la posició de Cs i el PSC i amb l'avís dels lletrats que el punt 11 va en contra dels advertiments del Tribunal Constitucional. La proposta s'ha entrat per la via ordinària, per tant, llevat de canvis d'última hora, no es votarà al ple d'aquest dimecres, sinó al pròxim, que és ja després de les eleccions del 10-N.
La primera referència a l'autodeterminació no ho fa pròpiament per reivindicar aquest dret en si mateix, sinó el dret "dels diputats a poder debatre sobre tots els assumptes que interessen la ciutadania, inclosos el dret d'autodeterminació, la monarquia o la sobirania", conceptes tots aquests suspesos pel TC. Ara bé, més endavant deixa clar que "considera que davant les coaccions dels poders de l'Estat per intentar limitar els temes de debat al Parlament de Catalunya, no hi ha cap més opció que defensar el dret a la representació política i a la llibertat d'expressió de tots els diputats i diputades. Per això, reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats i les diputades, la reprovació de la monarquia, la defensa del dret a l'autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya". Aquest és el punt espinós.
La proposta de resolució comença expressant el "rebuig a la sentència", exigint la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats i denunciant una "deriva autoritària de l'Estat que afecta no només els independentistes". Alhora, remarca en el "caràcter estrictament cívic i no violent del moviment independentista, tal com ha demostrat en les múltiples mobilitzacions dutes a terme durant la darrera dècada". També lamenta que l'Estat "està imposant la criminalització generalitzada de la dissidència política".