Més temps. El 7 de gener no serà la data en la qual es desencalli el futur de la relació entre Carles Puigdemont i Pedro Sánchez. Aquest dimarts era el dia que el líder de Junts havia anticipat que la Mesa del Congrés dels Diputats, presidida per la socialista Francina Armengol, hauria d’emetre un veredicte definitiu sobre si admet o no la iniciativa que van registrar els juntaires per emplaçar el president espanyol a sotmetre’s a una qüestió de confiança. “Un any després, les coses no van bé i ha arribat el moment o bé d’un punt inflexió o bé de deixar-ho córrer. Pedro Sánchez continua demostrant que no és de fiar, no ha aconseguit vèncer els recels que teníem, sinó que els ha incrementat”, va advertir Puigdemont el 9 de desembre. I va anunciar que Junts havia registrat a la cambra baixa una proposició no de llei (una iniciativa no vinculant) per sotmetre a votació la seva voluntat que Pedro Sánchez hagués de referendar el suport del Congrés a través d’una qüestió de confiança. Semblava que la decisió de la Mesa arribaria el 7 de gener, però, segons ha pogut saber ElNacional.cat, aquest dimarts no se celebrarà la reunió de la Mesa i a la Carrera de San Jerónimo tampoc està previst, a hores d’ara, que es produeixi al llarg d’aquesta setmana. Repassem la cronologia.
📝 El PSOE ajorna el debat sobre la qüestió de confiança a Sánchez i frena la iniciativa de Junts
📝 Els lletrats avalen la iniciativa de Junts sobre la qüestió de confiança a Sánchez i rectifiquen el PSOE
Des de bon començament, el recorregut de la iniciativa de Junts no ha estat lliure d’obstacles. En un primer moment, poc més de 24 hores després de l’anunci de Junts, fonts socialistes al Congrés asseguraven pels passadissos que l’òrgan de govern de la cambra baixa vetaria la proposta. Van córrer massa. Una setmana després, els lletrats del Congrés van emetre un informe avalant la iniciativa i van deixar la pilota en el terreny de la política: “Correspon a la Mesa fixar un criteri que servirà com a referència per a la decisió entorn de l’admissió a tràmit d’altres iniciatives de control en el futur”. La primera oportunitat que va tenir per pronunciar-s’hi va ser el 17 de desembre, però la Mesa va optar per ajornar el debat i, consegüentment, va frenar la iniciativa de Junts. Tots els ulls van mirar al calendari i van fixar-se en una data: el 7 de gener, donat que la Mesa es reuneix habitualment els dimarts. I així, de fet, es va pronunciar Carles Puigdemont durant l’entrevista a TV3. Ara bé, el Congrés espera a fer el pas i no té previst prendre una decisió abans del 14 de gener. Ara bé, de moment, les fonts consultades per ElNacional.cat tampoc confirmen que el pròxim dimarts hi hagi un pronunciament.
Una decisió amb “molta càrrega jurídica” que assentarà un “precedent”
La Mesa s’està fent de pregar. En l’última reunió del 2024, havia d’estudiar la iniciativa i tenia sobre la taula un informe dels lletrats que obria la porta a acceptar la proposició no de llei. Tanmateix, el PSOE va frenar la iniciativa del bracet de Sumar, donat que els dos partits que integren el govern espanyol tenen majoria absoluta a l’òrgan de govern de la cambra baixa (cinc vots davant dels quatre del PP). Així doncs, la Mesa va optar finalment per ajornar la decisió sobre què fer amb la iniciativa de Junts per tal de “continuar estudiant-ho”. L’argument que va utilitzar l’equip de Francina Armengol va ser que l’informe dels lletrats és “molt obert” i cal mirar-lo amb lupa. “La Mesa ha vist que hi havia molta càrrega jurídica en aquesta decisió i que podria assentar un precedent” de cara a futures iniciatives que s’assemblin, esgrimien les fonts consultades per ElNacional.cat. En aquest escenari, el camí va ser decidir tornar-ho a debatre a la pròxima reunió de la Mesa, perquè endarrerir la decisió “no té repercussió directa”.
“Correspon a la Mesa fixar un criteri que servirà com a referència”
I què deia l’informe dels lletrats del Congrés? Bàsicament, els serveis jurídics de la cambra baixa s’obrien a acceptar la iniciativa de Junts. “Com que és una proposició no de llei, el resultat de la votació no tindria impacte jurídic en la relació de confiança existent entre el poder legislatiu i l’executiu”, apuntava el dictamen. Això sí, assenyalava que, davant l’absència de “precedents de proposicions no de llei similars”, corresponia a la Mesa “fixar un criteri que servirà com a referència per a la decisió entorn de l’admissió a tràmit d’altres iniciatives de control en el futur”.
Així mateix, els lletrats marcaven distàncies amb el precedent del 2013 que havien enarborat fonts del PSOE, escudant-se en el rebuig dels lletrats (fa dotze anys) a una iniciativa socialista instant Mariano Rajoy a “assumir responsabilitats polítiques” per haver mentit a la cambra respecte dels casos de corrupció del PP. En aquella ocasió, van al·legar que era una “moció de censura encoberta”. Ara bé, a les portes del 2025, els lletrats del Congrés van traçar diferències entre aquella proposta del PSOE i la iniciativa de Junts: “Una cosa és pretendre que el Congrés exerceixi una competència pròpia (exigir la responsabilitat política) per un camí diferent del previst (la moció de censura), i una altra és instar el president del govern a exercir una competència que és seva (plantejar una qüestió de confiança), la qual cosa no deixa de ser l’essència mateixa d’una proposició no de llei”. Què decidirà ara el PSOE? De moment, la resolució de tot plegat haurà d’esperar.