Nou moviment contra el CatalanGate. La Mesa del Parlament, que s'ha reunit aquest dimarts, ha acordat actuar per tal de defensar els diputats i diputades de la Cambra catalana que han estat víctimes del massiu cas de ciberespionatge, que en total ha afectat una seixantena de personalitats vinculades al moviment independentista. Així, la Mesa ha decidit introduir un punt al ple d'aquesta setmana pel qual es votarà la presentació d'una denúncia als jutjats, la qual cosa tindrà lloc aquest mateix dimecres abans de començar la sessió de control al Govern. Aquesta proposta, doncs, s'incorpora a l'ordre del dia del ple a última hora, gràcies a la potestat que té la presidenta del Parlament, Laura Borràs, per incloure nous punts. Es tracta d'un següent pas, després que la setmana passada la Junta de Portaveus acordés una declaració de condemna del CatalanGate.
La decisió arriba després que la Mesa demanés als serveis jurídics de la Cambra catalana que indiqués quina era la millor posició que podia prendre el Parlament. Segons fonts parlamentàries, la proposta ha estat finalment aquesta, la de presentar una denúncia al jutjat de guàrdia. Serà aquest òrgan el que decidirà si la queixa del Parlament s'acumula a les querelles criminals presentades ja pels diputats afectats, o si s'impulsa de forma independent. Les mateixes fonts també han informat que la denúncia encara no està redactada, però que es compartirà avui mateix amb els grups parlamentaris per tal que puguin votar-la demà mateix.
La declaració, sense el vot del PSC
La setmana passada, ERC, Junts, la CUP i els comuns van aprovar una declaració en què es diu que el Parlament condemna l'espionatge polític, que suposa una flagrant vulneració de drets humans fonamentals reconeguts; també manifesta el seu suport i solidaritat amb les persones afectades; exigeix al govern de l'Estat una investigació "amb la màxima celeritat"; reclama l'adopció urgent per part de l'Estat de les mesures per erradicar l'espionatge polític; reafirma el compromís democràtic de defensar drets i llibertats de la ciutadania, i es compromet a protegir i preservar els drets de les persones espiades, entre elles diputats, a través també de "personar-se en les causes que s'obrin arran de les denúncies de les víctimes".
En canvi, el PSC va rebutjar afegir-se. Segons va poder saber ElNacional.cat, els socialistes havien presentat diverses esmenes que els partits independentistes no van acceptar. Quines esmenes proposava el PSC? En la part inicial del text els socialistes exigien treure del títol de la declaració el concepte CatalanGate, i també eliminar una part del text que posa l'accent en la repressió contra l'independentisme, que diu així: "És evident que en aquest cas, l'ús d'aquest programari continua emmarcat en la causa general contra l'independentisme, iniciada el 2017 per contrarestar un moviment pacífic, cívic i democràtic". A més, volien eliminar de l'escrit que el CatalanGate ha estat una pràctica il·legal "d'espionatge contra la dissidència política", i un altre on es reclama que l'Estat adopti mesures per garantir que cap persona pugui ser víctima de "persecució per defensar un projecte polític".