La Mesa del Parlament s'ha compromés aquest dimarts a treballar per eliminar al règim especial que permet als funcionaris de la Cambra catalana seguir cobrant malgrat no treballar, conegut com la "llicència d'edat", i ha coincidit per unanimitat en la necessitat de trobar un nou acord amb els treballadors de la Cambra, després que el diari Ara fes públic que la Cambra catalana paga anualment 1,7 milions d'euros a 21 funcionaris que no treballen i tenen més de 60 anys. Abans que esclatés aquesta polèmica mediàtica, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ja havia començat a actuar per revertir una situació que va situar com a "contraproduent", sent la primera presidenta de la Cambra que abordava aquesta qüestió des que va entrar en vigor l'any 2008.

La reforma d'aquesta anomalia impulsada per Borràs es va traduir en reduir de cinc a tres els anys en què els funcionaris poden cobrar el sou sense treballar, una mesura que es va aprovar per unanimitat a la Mesa del passat 21 de desembre. Llavors ningú va dir res, però amb el ressò de la polèmica els grups s'han començat a desdir de l'acord d'abans de Nadal, i és així com han acordat en la Mesa d'aquest dimarts treballar per buscar un nou pacte que impedeixi que hi hagi treballadors que cobrin sense anar a treballar els últims anys abans de jubilar-se. Segons fonts de la Cambra catalana avui s'ha arribat a aquest acord. Però això no significa que la solució arribi de forma automàtica ni que l'acord del 2021 quedi anul·lat automàticament, sinó que és més bé una declaració d'intencions que ara s'haurà de materialitzar negociant amb els treballadors.

Arribar a un acord aquest 2022

Per què és així? La Mesa no pot decidir per si sola acabar amb la figura de la llicència per edat, ja que es tracta d'un acord amb el Consell de Personal, que són els representants dels treballadors de la Cambra. L'objectiu és arribar a un acord aquest 2022 i caldrà veure què passa amb els casos de persones que hagin fet la petició per adherir-s'hi però encara no estan cobrant. És per aquest motiu que la Mesa ha encarregat un informe a la secretaria general i al lletrat major per analitzar si hi ha la possibilitat d'aturar els casos en tràmit: el primer que es vol saber és quantes persones ho han demanat, quantes estan pendents que el Parlament els respongui i quantes tenen el vistiplau però encara no se'ls ha executat la mesura. El pensament general és que no es podrà fer res per aturar els casos de la vintena de funcionaris que ara estan cobrant sense treballar perquè es tracta del que s'anomena drets adquirits. Així doncs, està gairebé descartat que el nou acord tingui efectes retroactius.

D'altra banda, la Mesa ha decidit que la vicepresidenta segona, Assumpta Escarp, porti la setmana que ve una proposta sobre com millorar l'actual òrgan intern de transparència. Precisament, arran de les tensions per la informació han dimitit els tres membres d'aquest òrgan de transparència, entre ells l'ex lletrat major Antoni Bayona. S'han de rellevar aquests tres membres però avui la Mesa encara no ha abordat la seva substitució.

Treballar per no fer res

Fins a 21 funcionaris del Parlament estan acollits a aquesta figura, entre ells, dos exsecretaris generals que cobren més de 10.000 euros al mes. Els que cobren menys i que estan en aquesta mateixa situació són els uixers auxiliars, que cobren 3.800 euros mensuals. En total, s'han pagat anualment 1,7 milions d'euros a funcionaris que no estaven treballant a la cambra. 

Les persones que es podien acollir a aquest règim eren les que feia 15 anys que treballaven al Parlament i poden seguir amb aquesta situació fins a la jubilació. Això duia al fet que hi havia llocs de treball sense ningú que els cobrís, però tampoc es podia contractar ningú nou, ja que la peculiaritat d'aquest permís no ho permetia. 

La posició de Borràs 

En una entrevista després de conèixer-se la notícia, la presidenta del Parlament Laura Borràs va deixar clara la seva oposició a figura laboral de les llicències d'edat i va declarar: "Les persones han de fer feina fins que es jubilen, i a partir d'aquí s'ha de renovar la plantilla de forma racional". Aquests permisos estaven en marxa des del 2008 i en tots aquests anys no s'havien modificat. Davant aquest fet, Borràs va subratllar que no es podia "responsabilitzar" del que passava abans, només del que passa ara, sota la seva presidència.

Després que tota aquesta informació hagi transcendit, el president Pere Aragonès va assegurar que "en l'àmbit de l'administració de la Generalitat no hi ha casos" com els de la vintena de funcionaris del Parlament. Així es va manifestar ahir en la seva visita als laboratoris de la farmacèutica biotecnològica Hipra, que desenvolupa la primera vacuna catalana contra la covid-19. "De la situació que avui s'ha conegut, qui ha de prendre les decisions és el Parlament, la mesa i la presidència del Parlament", va defensar. Per la seva banda, la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, va assegurar que el partit no era coneixedor d'aquestes irregularitats.