La Mesa del Parlament Europeu serà l'òrgan encarregat de decidir sobre la petició del govern espanyol de permetre utilitzar el català als plens. La pròxima reunió de la Mesa tindrà lloc el 3 d'octubre, en dues setmanes, a Estrasburg, el primer dia de la sessió plenària. La presidenta de la cambra, Roberta Metsola, ja ha rebut la carta enviada per l'executiu espanyol i traslladarà la sol·licitud de l'Estat a la Mesa perquè prengui una decisió, segons informa l'ACN. Els experts de l'Eurocambra estan ara analitzant la demanda i és "probable" que facin arribar una avaluació de les implicacions de la iniciativa a la Mesa abans que prengui una decisió.
La Mesa de l'Eurocambra està formada per la presidenta i les 14 vicepresidències, a més dels cinc qüestors que s'encarreguen de qüestions administratives i econòmiques que afecten els membres de la cambra. L'òrgan (sense comptar els qüestors) el formen cinc socialdemòcrates, tres eurodiputats del Partit Popular Europeu, tres liberals de Renovar Europa i un dels Conservadors i Reformistes Europeus, els Verds i l'Esquerra. La presidenta també forma part dels populars europeus i en cas d'empat té vot de qualitat. Cap dels membres és espanyol.
Només s'accepten llengües oficials
Més enllà de la valoració que en facin els membres de la Mesa i els experts, cal tenir en compte què marca el reglament de la cambra europea. I és que el Parlament només contempla que els eurodiputats puguin utilitzar les 24 llengües reconegudes com a oficials a la Unió Europea, i el català no ho és. Perquè una llengua sigui oficial a la Unió Europea, cal que els 27 països membres donin llum verda a la seva incorporació perquè és el Consell el que fixa el règim lingüístic de les institucions comunitàries. Ara bé, el reglament de l'Eurocambra també es podria modificar. Són els eurodiputats els que han de proposar els canvis i posteriorment el comitè competent ha d'analitzar la petició i decidir si la sotmet a votació o no.
Acord de la taula de diàleg
Aquest passat divendres, La Moncloa va enviar una carta a la presidència del Parlament Europeu demanant que el català, el gallec i l'eusquera es poguessin utilitzar als plens de l'Eurocambra. La proposta va arribar després que s'acordés a la taula de diàleg entre govern espanyol i Generalitat el passat 27 de juliol. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, es reunia amb la ministra de Política Territorial i portaveu de l'executiu central, Isabel Rodríguez, per “garantir que els ciutadans de Catalunya puguin ser atesos a les administracions de l’Estat en català”.