El proper dissabte 17 de juny, es constituiran els plens de la majoria dels 947 ajuntaments de Catalunya per al mandat 2023-2027. En paral·lel a les negociacions contra rellotge que hi ha a diversos municipis per tancar acords de governabilitat, les formacions també comencen a posar el focus en els consells comarcals i les diputacions, que celebraran la seva sessió constitutiva a partir del juliol. Amb tot, aquesta mateixa setmana ja ha transcendit, per exemple, la reedició del pacte Junts-Esquerra Republicana a la Diputació de Girona i el degoteig d'acords a partir d'ara serà constant.
Després de les eleccions municipals del 28 de maig, Esquerra Republicana i Junts per Catalunya s'han instat mútuament a refer la unitat independentista i s'ha abordat la conformació d'un front comú que no està cristal·litzant. Amb la possibilitat d'acordar diversos punts programàtics per a les eleccions generals, l'escenari d'una llista conjunta al Congrés va ser esmenat a la totalitat pels republicans i l'opció de concórrer plegats al Senat també ha acabat descartant-se (Esquerra es presentarà, finalment, amb Bildu). D'altra banda, ambdós partits situen com a prioritat l'entesa independentista als municipis on sigui possible, però ja hi ha destacats exemples on aquests acords no han fructificat, tal com va succeir l'any 2019. De fet, aquell mateix any, aquesta manca de pactes es va plasmar, especialment, als consells comarcals. La suma de Junts-PSC (i viceversa) es va materialitzar en 13 d'aquests ens supramunicipals, i ERC i els socialistes van governar plegats a 4 d'elles. En canvi, l'entesa dels juntaires amb els republicans es va produir només a 10 consells comarcals.
Fa quatre anys, el partit liderat per Oriol Junqueras va ser el principal triomfador assolint la victòria a 19 dels 40 consells comarcals, passant per davant de Junts (amb 16) i del PSC (5). Amb els resultats d'enguany, Esquerra ha perdut la primera posició en favor de Junts per Catalunya, que és la primera força a 18 d'aquests òrgans, en tant que els republicans s'han imposat a 15. Els set restants estan tenyits del vermell socialista: la formació de Salvador Illa amplia de 5 a 7 els ens on és el grup amb més consellers comarcals. Precisament, però, en nombre de representants elegits, ERC és el partit amb més consellers comarcals (336), seguits de Junts (320), el PSC (197), la CUP (39), els comuns (25), el PP (23), Vox (21) i el PDeCAT (20). Els 50 restants estan distribuïts entre formacions municipalistes i comarcals.
Els canvis a 10 consells comarcals
A una desena de consells comarcals, ha canviat la primera força respecte a l'any 2019. En cinc d'elles, Esquerra Republicana ha perdut el primer lloc en favor de Junts: són els casos de l'Anoia, Baix Ebre, Baix Empordà, Conca de Barberà i Segarra. D'altra banda, els republicans també han perdut dos ens supramunicipals que el lideratge ha anat a parar a mans del PSC: són el Maresme i el Vallès Oriental. Paradoxalment, Junts no ha revalidat la primera posició a l'Alta Ribagorça, el Pla d'Urgell i l'Urgell. En aquestes demarcacions, s'hi ha imposat Esquerra Republicana. Val a destacar, també, que ja hi ha tres consells comarcals on se sap qui governarà perquè han aconseguit majoria absoluta. Esquerra Republicana té més de la meitat dels consellers comarcals al Moianès, el Pallars Sobirà i Priorat. El mapa queda configurat de la següent manera (al damunt de cada comarca, podràs trobar el repartiment complet dels escons als plenaris dels consells):
La llista dels 18 consells comarcals on Junts s'ha imposat la integren l'Alt Camp, Alt Empordà, Alt Penedès, Alt Urgell, Anoia, Baix Ebre, Baix Empordà, Berguedà, Cerdanya, Conca de Barberà, Garrigues, Garrotxa, Gironès, Pla de l'Estany, Segarra, Segrià, Selva i Terra Alta. Per la seva banda, la victòria per a Esquerra Republicana en 15 demarcacions han estat a l'Alta Ribagorça, el Bages, Baix Camp, Moianès, Noguera, Montsià, Osona, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Pla d'Urgell, Priorat, Ribera d'Ebre, Ripollès, Solsonès i Urgell. Les set restants han estat per al PSC: Baix Llobregat, Baix Penedès, Garraf, Maresme, Tarragonès, Vallès Occidental i Vallès Oriental. Cal destacar, però, que la victòria de Junts al Berguedà és en nombre de consellers, però no en nombre de vots ni regidors (que correspon a ERC). El mateix passa a la inversa en els casos del Solsonès i l'Urgell.
L'elecció dels consellers comarcals
A Catalunya, hi haurà 1.031 consellers comarcals aquest mandat. El resultat de les eleccions municipals és determinant per a la composició d'aquests òrgans. L'elecció dels seus representants és indirecta i el nombre de consellers es fixa en funció del nombre d'habitants que té la comarca: on hi ha menys de 50.000 habitants, corresponen 19 escons; a les comarques on hi ha entre 50.001 i 100.000 residents, n'hi ha 25; de 100.001 a 500.000 ciutadans, pertoquen 33 actes; i a partir de 500.001 persones, hi ha 39 electes. Tots els consellers comarcals han de ser regidors per ser elegibles en aquests ens.
A partir dels resultats del 28-M, es fa un càlcul amb el percentatge de regidors que té cada llista electoral sobre el total d'edils que s'escullen a la comarca. La xifra resultant té un pes d'un terç en el número final que surt per adjudicar els escons. Les dues terceres parts restants surten del percentatge de vots de cada candidatura en relació amb el conjunt de vots vàlids a la comarca. Sumant aquestes dues xifres, s'aplica la llei d'Hondt i així queden concretats els consellers comarcals que té cada formació.