El president mexicà, Andrés Manuel López Obrador, ha demanat perdó per la "catàstrofe" provocada per la colonització espanyola, en la commemoració aquest divendres dels 500 anys de la conquesta de Tenochtitlán per les tropes d'Hernán Cortés.

"Recordem la caiguda de la gran Tenochtitlán i oferim perdó a les víctimes de la catàstrofe originada per l'ocupació militar espanyola de Mesoamèrica i de la resta del territori de l'actual República mexicana", ha manifestat el mandatari en l'acte oficial.

López Obrador ha celebrat cinc segles de "resistència indígena", l'expressió amb la qual el seu Govern ha rebatejat la conquesta castellana del 13 d'agost del 1521, per qüestionar els efectes de les "matances dels conqueridors" i els tres segles de la colonització.


El president mexicà, Andrés Manuel López Obrador EFE

El president mexicà ha advertit que no "és fàcil fer una anàlisi objectiva" de l'"ocupació militar" i la "colonització espanyola" perquè hi ha poques fonts "primàries" dels pobles originaris sobre l'efemèride. Ha reconegut que predominen les fonts que "tendeixen a justificar" la invasió en nom de la "llibertat, la fe, la superioritat racial i la civilització".

Per això, ha considerat "ofensiu" tornar a la idea que els mesoamericans, i sobretot els mexiques, eren "bàrbars" perquè entre altres coses "menjaven carn humana". "És sabut que diversos pobles originaris com els totonaques, els tlaxcalteques, els otomies, els de texcocus i altres, i no 110 nacions, van ajudar Cortés a obtenir Tenochtitlán, però aquests gestos no han de servir per justificar les matances dutes a terme pels conqueridors ni treu importància a la riquesa cultural dels vençuts", ha subratllat.

Els opositors dels mexiques es van sumar a Cortés per sentir-se "lliures", però no per ser explotats, ha insistit.

En aquest context, i després de fer un repàs històric de la conquesta espanyola, ha destacat que Hernán Cortés tampoc s'ha de veure "com un dimoni", perquè era "simplement un home de poder, un militar, amb valor i aplom, un militar malvat, i un polític audaç i ambiciós de fortuna".

Per això, López Obrador ha subratllat que la "pregunta obligada" és si les "matances" castellanes perpetrades contra indígenes fa cinc segles "van portar civilització" a la terra rebatejada com Nova Espanya i va parlar d'assassinats, violacions, saquejos i explotació.

Ha indicat de totes maneres que durant la colònia espanyola hi va haver aspectes positius, com la construcció de palaus i temples bonics, que hi va haver un auge econòmic en la mineria i va portar la universitat i la impremta.

"Però tot això i més no és suficient i menys si es té en consideració que no va ser en benefici de tots", ha apuntat, perquè ha argumentat que els indígenes només van poder "sobreviure en la pobresa" o treballar en mines i hisendes "com a esclaus". A més, ha citat historiadors que assenyalen que la població a la regió es va reduir en un 93% mig segle després de l'arribada dels espanyols per les malalties que van portar.

Amb un programa molt extens d'activitats, aquest any el país commemora també els 700 anys de la fundació de Mèxic-Tenochtitlán, a més dels 500 anys de la conquesta d'Hernán Cortés i els 200 anys de la independència de Mèxic.