Agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil, que van vexar votants l’1-O de 2017, continuen sent els més beneficiaris de la llei d’amnistia, quan ja s’ha complert el mig any de la seva entrada en vigor, l'11 de juny passat. La formació Alerta Solidària, que porta la defensa al gruix d’activistes independentistes, ha informat aquest dilluns que, segons les seves dades, s’han concedit 193 amnisties, 96 de les quals a agents de cossos de seguretat, fet que representen el 49% del total. Per contra, la norma de l’oblit penal s’ha fet efectiva per a 84 manifestants i activistes i per a 13 polítics i càrrecs públics. “Facilitar l'amnistia als policies és coherent amb la lògica de fiscals i jutges d'oposar-se a la seva persecució i condemna”, ha denunciat Martí Majoral, portaveu d’Alerta Solidària.
Tot i aquest resultat, l'Audiència de Barcelona ha de resoldre si ratifica l'amnistia concedida a la majoria de policies investigats per haver pegat votants a la ciutat, o la tomba tal com exigeixen les acusacions populars d’Òmnium Cultural, l’Assemblea i Irídia.
Amnisties denegades
En el recompte, Alerta Solidària hi afegeix que “la policia no ha obtingut cap no en les seves demandes d'amnistia". Per contra, 28 manifestants i 23 polítics sí que han vist com se'ls ha vetat l'aplicació de la llei de l'oblit penal. La negativa més flagrant és la de la sala penal del Tribunal Suprem en assegurar que no aplica l’amnistia als exconsellers condemnats per l’1-O adduint que es van enriquir amb el referèndum i, per tant, no els pot perdonar el delicte de malversació pel qual van ser condemnats Jordi Turull, Oriol Junqueras, Dolors Bassa i Raül Romeva. El mateix argument usa el jutge Pablo Llarena, instructor de l’1-O, per no amnistiar el president a l’exili, Carles Puigdemont, i els exconsellers Lluís Puig i Toni Comín.
Aturades i derivats a tribunals
La formació independentista també ha xifrat les causes que s'han elevat a tribunals superiors, fet que implica que l'amnistia quedi en suspens per a 15 manifestants i 52 polítics o càrrecs públics. El Tribunal Constitucional ja analitza els recursos presentats pel Suprem, del TSJC i de la majora de governs autonòmics del PP, mentre i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) estudia els límits de la norma en casos importants, com el dels CDR acusats de terrorisme en l'operació Judes.
En la interpretació de les xifres, el portaveu d'Alerta Solidària ha destacat que es concedeixen més amnisties "a manifestacions de postsentència, Diades, manifestacions de l'1 d'octubre, que no pas en moltes altres expressions derivades del procés, com ara protestes diverses i vagues". Martí Majoral ha conclòs: "Lamentem que amb el magre resultat de tot plegat qui sí que se n'ha beneficiat, des del primer dia i per avançat, és en Pedro Sánchez."