Un jove marroquí neda des de l’altra banda de la tanca de Ceuta, davant la platja del Tarajal. S’ofega, no pot continuar sense enfonsar-se i la Creu Roja li llança una armilla salvavides. Amb ella aconsegueix arribar fins a la costa, a un espigó, on el recullen una parella de guàrdies civils. El noi treu un farcell, molt ben embolicat, que diu que és un mòbil. Però els agents li pregunten si és haixix. Fins que descobreixen que efectivament és un telèfon. Ell els suplica, en francès, que “només vol treballar a Espanya”. No pot més amb la seva vida i s’estira a terra. Els policies insisteixen en el seu anglès més que precari que els acompanyi. Se l’enduen cap a la frontera amb el Marroc. Una devolució en calent més, directe de l’aigua a la frontera.
No han passat ni deu minuts que una llanxa de la Creu Roja acosta a la platja del Tarajal un altre noi. El recullen uns altres voluntaris de l’associació, que l’han de reanimar perquè s’ha ofegat. Finalment expulsa aigua per la boca i recobra la consciència. Uns militars, que estan plantats a la platja de Ceuta, se l’enduen cap a la frontera. Se li perd el rastre i no se’n torna a saber res més.
La Guàrdia Civil i membres de Creu Roja reanimen una persona a la platja del Tarajal, a Ceuta. / Nicolás Tomás
Aquest dimecres, ha baixat considerablement el ritme d’arribades, després que el Marroc hagi decidit tancar les seves fronteres, les mateixes comportes que havia obert en una jugada diplomàtica. Però n’hi ha que continuen arriscant la seva vida per tenir-ne una de millor. I acaben sent deportats de forma exprés. A l’altra banda de la frontera, les masses han reculat davant dels trets dissuasius de la policia espanyola. Per tota la ciutat autònoma deambulen molts joves migrants, sense gaire a fer més que demanar menjar. Molts d’ells directament s’han entregat voluntàriament per tornar al Marroc. Altres estan en naus industrials en condicions més que precàries. La pressió ha baixat, però el drama humanitari no ha desaparegut. Sempre hi ha estat.
Les organitzacions que treballen sobre el terreny, com Creu Roja, admeten que poques vegades s’havien trobat amb una situació com aquesta. Famílies senceres han arribat, en unes condicions més que deplorables, per terra i per mar. I s’està duent a terme una política d’expulsions massives. Aquest dimecres al migdia, el Ministeri de l’Interior ja ha informat que han “retornat” fins a 5.600 persones, de les més de 8.000 que haurien entrat de forma irregular aquesta setmana.
El mateix govern de Pedro Sánchez que carregava contra les devolucions en calent el govern de Mariano Rajoy ara hi està recorrent de forma massiva. Aquesta pràctica va ser avalada la passada tardor pel Tribunal Constitucional. També ho va fer el Tribunal Europeu de Drets Humans. Però el Consell d’Europa, a més de nombroses organitzacions de drets humans, sí que ha qüestionat recentment les devolucions en calent practicades. La Comissió de Venècia va argumentar que els agents del CNP i la Guàrdia Civil “no haurien de procedir amb el rebuig a la frontera si veuen que la persona té raons convincents per a no recórrer als procediments ordinaris per a demanar asil”.
La massacre del Tarajal, en el record
La platja del Tarajal ja ha viscut en el passat escenes molt tràgiques. Com ara la massacre del 2014. Quinze immigrants van morir ofegats intentant arribar nedant a aquesta platja de Ceuta. En comptes de socorre’ls, els agents de la Guàrdia Civil van respondre disparant bales de goma i pots de fum d’ocultació. El cas va arribar als tribunals, però va ser arxivat poc temps més tard. El Tarajal és el símbol d’una realitat diària en aquest punt del Mediterrani. El 2016, Amnistia Internacional va publicar l’informe Ceuta i Melilla: un territori sense drets per a persones migrants i refugiades.
Imatge principal: Un jove marroquí arriba a la platja del Tarajal, a Ceuta. / N.T.