Ha estat Vox qui ha plantat davant de Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo la primera arena on baixar a intercanviar-se retrets en clau de la campanya de les eleccions europees. Encara a vint dies per la celebració dels comicis continentals, que seran el 9 de juny, unes declaracions de Javier Milei, convidat en un acte de Vox, han permès al president espanyol acusar el líder del PP de ser un còmplice de l’extremisme ultra i a Feijóo assenyalar amb el dit les sobreactuacions de Sánchez davant dels embats provinents dels seus adversaris polítics. La disputa entre el PSOE i el PP, que es preveia que pivotaria al voltant de l’amnistia, de les aliances a Catalunya i, irremeiablement, dels casos de presumpta corrupció, ha agafat volada en les darreres hores a costa del president argentí, que ha acaparat tots els discursos polítics d’ençà que va acusar de “corrupta” Begoña Gómez. “Obrir la porta al socialisme és convidar la mort i l’esclavitud”, va arribar a afirmar el president argentí en un acte organitzat a Madrid pel partit de Santiago Abascal. El que més ha transcendit, però, són les paraules sobre l’esposa de Sánchez.
Vet aquí l’espurna que ha provocat una enorme gesticulació per part del PSOE. El mateix diumenge, el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, compareixia des de la Moncloa per anunciar que havia cridat a consultes l’ambaixadora espanyola a l’Argentina i denunciar “l’atac frontal” de Milei a la “democràcia” i a Espanya. I aquest dilluns elevava la intensitat del xoc convocant a la seu del ministeri l’ambaixador de l’Argentina a Espanya, exigint unes disculpes de Milei i amenaçant de trencar les relacions entre ambdós països.
També aquest dilluns, la vicepresidenta primera, María Jesús Montero, acusava el PP i Vox de “convertir Madrid en l’epicentre de la internacional de la ultradreta” i el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, reprovava als populars que fessin seguidisme de “l’estratègia” de la ultradreta de “crispar, insultar i sembrar odi”. Per la seva banda, també amb la voluntat de redirigir la contraofensiva cap a Alberto Núñez Feijóo, Pedro Sánchez demanava més tard “patriotisme” al PP: “Defensar les institucions espanyoles de les difamacions que puguin fer altres mandataris no entén de peròs”. “Entre governs, l’afecte és lliure, però el respecte és irrenunciable”, afegia.
📝 Milei, al costat d’Abascal, s’alça contra el socialisme i titlla de “corrupta” la dona de Sánchez
El PP posa Milei i Sánchez al mateix sac i ho atribueix tot plegat a la campanya
I què en diu de tot plegat el PP? Els populars, que han anat modulant el seu discurs, han reprovat les paraules i la visita de Milei, però han aprofitat el xoc diplomàtic per disparar també contra Pedro Sánchez i el seu paper de presumpte ase de tots els cops. “Amb tots els meus respectes, la dona de Pedro Sánchez no és un assumpte d’Estat”, assenyalava aquest dilluns al matí el vicesecretari institucional del partit, Esteban González Pons. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, s’hi sumava i reprovava una “sobreactuació impròpia” de la Moncloa, tot criticant que l’executiu pretengui convèncer la ciutadania que “Sánchez és l’Estat”. L’estratègia enarborada per Feijóo era equiparar els postulats del president argentí i del seu homòleg a Espanya: “El que ha fet Milei és més o menys el que ha fet Sánchez contra mi o contra la senyora Ayuso. A mi m’ha dit que jo era president del partit a conseqüència de la corrupció del meu partit i a la senyora Ayuso li he dit que vivia a una casa pagada amb la corrupció. En definitiva, lamentablement el govern espanyol està polaritzant la vida política”, lamentava més tard en una entrevista a Telecinco. Així mateix, el líder del PP relacionava la campanya del PSOE amb la de Vox: “L’objectiu del PSOE és que es parli molt del que diu Vox i l’objectiu de Vox és que es parli molt del que diu el PSOE”.
Tot plegat era una mena de matís, amb menys o més contundència, a la posició del partit del dia anterior. Diumenge, els populars van “negar-se a participar en l’estratègia” del PSOE i van acusar els socialistes de voler que “Milei mobilitzi l’electorat que ja no convenç el govern espanyol”. Tanmateix, aquest dilluns el PP també ha carregat contra Javier Milei. “No pot venir en el seu primer viatge a Espanya sense saludar el rei, el govern espanyol i les Corts Generals, entrar en un acte polític d’un partit i remoure la política nacional espanyola”, va sostenir González Pons. “Ni el govern de Sánchez ni el senyor Milei estan en l’espai de moderació que jo reivindico per a la política”, afegia Feijóo, que afegia que Sánchez “no està per donar lliçons de diplomàcia, tenint en compte que el seu govern va començar tot això fent exactament el mateix que avui denuncia”.
Té raó el líder del PP quan posa el dit a la nafra: el primer a disparar contra l’altre va ser el PSOE, i amb una acusació greu. El ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, va dir que Javier Milei podria haver “ingerit substàncies”, cosa que va provocar un conflicte diplomàtic. Milei va atacar Sánchez reprovant-li que “pacta amb els separatistes” i el govern espanyol va rebutjar “rotundament” el comunicat del govern argentí. Al cap d’un parell de dies, a Buenos Aires van assenyalar que el xoc ja estava superat, i el contraatac argentí ha arribat aquest cap de setmana.
L’arma de Sánchez: convertir el 9-J en un nou plebiscit contra l’extrema dreta
La puntualització en el discurs dels populars obeeix, segurament, a l’intent de no ensopegar dos cops amb la mateixa pedra. Si el PP no és l’actual inquilí de la Moncloa, és, amb tota probabilitat, perquè li va passar factura a les urnes del 23-J haver arribat a incomptables pactes amb Vox després de les eleccions del 28-M. En aquells comicis autonòmics i municipals, a Pedro Sánchez no li va sortir bé l’estratègia de fer ostentació de la seva gestió al capdavant de l’executiu. En canvi, sí que va encertar quan va plantejar les anticipades eleccions generals com un plebiscit entre el progressisme i la suma de la dreta amb l’extrema dreta.
Ara, el PSOE està plantejant la campanya europea, que arrenca el pròxim divendres, en aquest mateix marc: situar els socialistes com l’alternativa a l’auge de les formacions ultres a Europa i les polítiques reaccionàries. Quan el partit de Sánchez va fer pública l’elecció de la vicepresidenta tercera i ministra per la Transició Ecològica, Teresa Ribera, com a candidata a les eleccions europees, els socialistes van prometre plantar cara a les “temptacions retardistes o el rebuig de l’agenda verda per part de la dreta”.
🔎 Sánchez aprofita el xoc amb Milei per convertir el 9-J en un nou plebiscit contra l’extrema dreta
És una línia argumental que Sánchez ha explotat les últimes setmanes. Fa pràcticament un mes, Pedro Sánchez publicava una carta al seu compte de Twitter dient que necessitava cinc dies de “reflexió” després de sentir-se víctima, segons el seu discurs, del “fang en el qual la dreta i la ultradreta pretenen convertir la política”. També el president del govern espanyol titllava la setmana passada de “trobada d’ultradretans” l’acte que Vox ha celebrat aquest passat cap de setmana a Madrid amb personalitats mundials de l’extrema dreta.