Les bases d'ERC tenen a les seves mans decidir si el primer secretari del PSC, Salvador Illa, assumeix la presidència de la Generalitat. Més de 8.500 militants hauran de donar llum verda a l'acord tancat pels negociadors d'ERC, que la direcció del partit va avalar després d'una reunió maratoniana aquest dilluns. L'acord té com a eix central un nou finançament per a Catalunya, que recull la proposta que ja va pactar el tripartit el 2005 en el text de l'Estatut aprovat al Parlament, i compta amb el suport de la pràctica totalitat de l'executiva republicana i dels membres del Govern i càrrecs del partit. Això no obstant, en contra del pacte s'hi han manifestat nombroses veus del territori i l'argument central que esgrimeixen és la falta de credibilitat dels socialistes, arran dels reiterats incompliments, i la negativa a obrir la porta del Govern a Salvador Illa, després que es va posicionar a favor de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució per suspendre l'autonomia de Catalunya i es va manifestar amb Societat Civil Catalana en contra del procés independentista.
La consulta es posarà en marxa a les 10 hores del matí i es tancarà a les 19 hores; els militants podran votar sí, no o abstenció; i malgrat que en un primer moment es va anunciar que seria presencial i telemàtica, la votació serà totalment online. Això no obstant, s'habilitaran seus presencials per facilitar votar telemàticament a aquelles persones que ho necessitin, dins del mateix horari de la votació. La previsió és que ERC faci públics els resultats en una roda de premsa a les 19.30 hores. La votació i el recompte s'ha encarregat a una empresa de blockchain.
Cúpula mobilitzada
Les darreres hores, els suports a l'acord han sorgit en cascada des de la direcció del partit, els grups parlamentaris del Congrés i Parlament, el Govern i els diferents nivells de càrrecs de la formació. La contundència amb què la cúpula del partit s'ha posicionat a favor de l'acord liderat per la secretària general, Marta Rovira, converteix també aquesta consulta en tot un desafiament a la direcció d'Esquerra, abocada a un congrés el proper mes de novembre. De fet, l'expresident del partit, Oriol Junqueras, una de les veus més esperades per posicionar-se després que s'ha mantingut al marge de les negociacions, va esperar tres dies per exposar el seu parer i ho va fer per recollir les reticències dels contraris a l'acord i puntualitzar que en cas que els socialistes no compleixin se'ls retirarà el suport al Govern i a La Moncloa. El parer de Junqueras, que ha estat descrit com a ambigu pels mitjans de comunicació, és, segons Rovira, un aval al pacte tancat amb el PSC.
El PSC ja ha confirmat l'acord amb els Comuns, la qual cosa suposa que sumarà als 42 diputats de què disposen els socialistes, els 6 de Jéssica Albiach. Els 20 diputats d'ERC són imprescindibles per garantir la majoria absoluta per investir Illa. En aquest punt, cal tenir en compte que les Joventuts d'ERC han convocat un consell nacional per decidir el seu vot, tenint en compte que disposen d'una diputada, Mar Besses, la decisió de les JERC és també significativa, atès que en cas d'abstenir-se provocaria un empat de vots a favor i en contra de la investidura.
Un altre element que impactarà en el debat és l'anunciat retorn del president a l'exili Carles Puigdemont i la seva més que previsible detenció. Puigdemont va assegurar aquest dissabte des de la Catalunya Nord que tornarà per ser al ple d'investidura quan es convoqui "peti qui peti". En cas que les bases avalin la investidura d'Illa el ple es podria convocar per dimecres, després de reunir dimarts la Diputació Permanent, que s'encarrega del govern del Parlament quan acaba el període de sessions. L'escenari es perfila tan complicat que no es descarta la possibilitat d'una suspensió del ple en cas que es produís una detenció.
Finançament
L'eix central de l'acord que votaran aquest divendres les bases és la proposta per a un nou finançament autonòmic que hauria de deixar Catalunya fora del règim comú. Es tracta d'una proposta que recull un model gairebé idèntic al que va acordar el tripartit de Pasqual Maragall en la primera versió de l'Estatut aprovada pel Parlament el 30 de setembre del 2005. La introducció del pacte explica que aquell text ha inspirat la proposta —que en algun punt és literal, tot i que el present acord és molt menys detallat.
"La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els impostos suportats a Catalunya corresponen a l'Agència Tributària de Catalunya, llevat dels de naturalesa local". Aquesta declaració de principis que apareix a l'apartat B del preacord entre ERC i PSC per a la investidura de Salvador Illa és, literalment, l'article 205.1 de l'Estatut que va aprovar el Parlament el 2015, durant el govern tripartit. Aquell text, acordat a Catalunya, va ser posteriorment retallat al Congrés dels diputats en un procés que el socialista Alfonso Guerra va definir com a "passar el ribot". Finalment, i davant la negativa del PSOE a acceptar el text negociat pels partits catalans, el desllorigador que va permetre tirar endavant l'Estatut a Madrid va sortir d'una reunió a La Moncloa entre el president espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero —que mesos enrere havia assegurat que faria costat a l'Estatut que sortís del Parlament— i el líder de CiU, Artur Mas.
Sense concert
El text aprovat pel Parlament el 2005 preveia també un model de finançament al marge del sistema comú, però no parlava d'un concert econòmic, per evitar les reticències del PSC, ni preveia cap cupo similar al basc, com tampoc està previst al present acord. De fet, plantejava la mateixa fórmula pel que fa a l'aportació catalana a les finances de l'Estat, que ha de contemplar "l'aportació pel cost de serveis que l'Estat presta a Catalunya i l'aportació a la solidaritat".
Quant a l'aportació de Catalunya a l'Estat en compensació a les seves despeses al territori català, els dos textos parlen d'establir un "percentatge de participació" de l'Estat en els impostos cedits, mentre que, pel que fa a la solidaritat, que no està contemplada pel cupo basc, preveu en termes gairebé idèntics a l'Estatut del Parlament, que "la Generalitat ha de contribuir a la solidaritat amb les altres comunitats autònomes a fi que els serveis prestats pels diferents governs autonòmics als seus ciutadans puguin assolir nivells similars, sempre que duguin a termes un esforç fiscal també similar". Aquesta referència a l'esforç fiscal similar que contemplava l'Estatut va sobreviure a la raspallada del Congrés, però va ser fulminada pel Tribunal Constitucional, quatre anys més tard, i torna a aparèixer en aquest text.
L'acord per investir Illa rebaixa les expectatives respecte a la capacitat normativa, atès que mentre l'Estatut del 2005 assegurava que Catalunya ha de tenir "capacitat normativa i responsabilitat fiscal sobre tots i cadascun dels impostos estatals suportats a Catalunya en el marc de les competències de l'Estat i de la UE", el pacte tancat per investir el líder del PSC situa entre els objectius "l'augment substancial per part de la Generalitat de Catalunya de la capacitat normativa tributària amb coordinació amb l'Estat i la UE". Les dues propostes situen l'Agència Tributària com a clau per a la gestió dels impostos.
Procés i llengua
A banda del finançament, la negociació té tres capítols més. En la carpeta dedicada al procés independentista es preveu crear una Convenció Nacional per la resolució del conflicte polític, que s'hauria de constituir en el primer ple del Parlament, posterior a la constitució del nou Govern i estaria presidida per Esquerra. I finalment, en referència al català, es proposa, entre altres punts, donar a la Política Lingüística el rang de Departament.