Feia temps que no l'escoltàvem i avui, Enric Millo ha fet un viatge en el temps per rememorar la seva etapa com a delegat del govern de Mariano Rajoy a Catalunya coincidint amb el referèndum de l'1 d'octubre del 2017. Des d'Andalusia, on treballa com a secretari general exterior de la Junta d'Andalusia pel PP, s'ha definit a ell mateix com un dels protagonistes indiscutibles d'aquell moment:  "Vaig mantenir el diàleg amb ell fins el final, segurament Carles Puigdemont i jo som les figures més emblemàtiques", en declaracions a Catalunya Ràdio.

Millo, molt més receptiu ara a parlar-ne, sorprèn amb les seves declaracions. Anteriorment, havia rebutjat ser entrevistat per parlar de l'1-O, a tall d'exemple coincidint amb el primer aniversari. Ara, en canvi, fins i tot se situa com un dels personatges principals. De fet, recorda que ja havia publicat un llibre sobre el seu relat però la promoció d'aquest va quedar aigualida per la coincidència, en el temps, amb l'esclat de la pandèmia per coronavirus.

Sobre el president Puigdemont també admet que no parla amb ell "des de que va marxar" però ja van coincidir molt abans de l'1-O: "Vaig viure 27 anys a Girona" i admet que "la gran victòria de l'independentisme és fer fora del govern a Mariano Rajoy". Sobre aquells dies intensos previs i posteriors al referèndum, reitera que va fer "tot el possible perquè a Catalunya no passessin les coses que van acabar passant". Però lamenta que "a l’altre costat de la taula, quan seia a negociar, no hi havia ningú”. 

"Em van oferir canviar de partit"

En paral·lel, Millo també reitera les suposades amenaces que assegura viure quan viatja a Catalunya. De fet, quan ve de visita a veure la família porta un escorta: "Encara hi ha persones molt radicalitzades que m'insulten i m'amenacen. No estava tranquil perquè no podia anar a un bar o una terrassa i aquí, a Sevilla, sí". També admet que va rebre "ofertes" per canviar-se de partit tot i que assegura que sempre s'hi va negar i no detalla de quin canvi es tractava.

Aquestes explicacions les dona motivades per recordar que el seu canvi de vida de Catalunya a Andalusia no va ser immediat: "Després del comiat de Rajoy, em van fer fora i ningú em va donar una feina, l'endemà vaig anar a apuntar-me a l'oficina d'atur durant dos mesos i posteriorment em vaig donar d'alta d'autònoms durant un any. Va ser aleshores quan em van trucar des d'Andalusia per portar les accions exteriors".  Per tot plegat, reitera que ara se sent molt còmode al sud d'Espanya:  "A Andalusia no hi ha anticatalanisme, al contrari, sempre hi ha hagut admiració cap al català". I com a anècdota, explica que el seu nom original no és Enric: “La meva mare sempre em deia José Enrique. No he volgut canviar-me el DNI en honor a ella”.

Fotografia principal: Enric Millo al costat d'Alejandro Fernández en un acte del PP