Millorar o incrementar la formació, fomentar l'ús de la llengua catalana i més sensibilització lingüística són les principals accions que s'han recollit en el procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua. El procés, que es va iniciar l’1 de març i va finalitzar el 30 de setembre, ha rebut 333 aportacions de persones i entitats amb l'objectiu de millorar la situació del català, de les quals se n'ha extret 2.600 iniciatives concretes. Un 47,7% d'aquestes propostes estan relacionades amb els usos i entorns lingüístics de la llengua catalana, mentre que un 22,4% incideixen en l'àmbit d'educació lingüística. Les dades obtingudes d'aquest procés participatiu s'han presentat avui en un acte al Palau de Pedrables, presidit per la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, que ha fet "una valoració molt positiva" de les reclamacions al Pacte Nacional per la Llengua. La consellera ha destacat la gran resposta ciutadana, que s'ha mostrat "amb molta consciència i moltes ganes perquè és un tema que preocupa". Al novembre, el Consell Social de la Llengua Catalana i les entitats valoraran els resultats obtinguts i la redacció definitiva del pacte està prevista durant el primer semestre de 2023.
Més sensibilització i ús de la llengua catalana
El secretari de Política Lingüística, Francesc-Xavier Vila, ha estat el responsable d'explicar els resultats a una trentena de personalitats i representants d'entitats de la taula del Pacte Nacional per la Llengua, així com els representants dels grups parlamentaris interessats. En concret, s'han presentat 778 propostes que parlen sobre més sensibilització lingüística i 456 accions que fan referència a augmentar o millorar la formació. Pel que fa a dinamitzar i fomentar l'ús de la llengua catalana, el procés participatiu ha rebut 360 propostes i 294 més que demanen aprovar els canvis legals. Finalment, també s'han recollit iniciatives per augmentar el finançament i subvencions (264) i per reforçar el compliment de la llei (231). Vila ha subratllat que aquestes dades donen "una visió d'una ciutadania que creu que amb l'argumentació es poden modificar comportaments que no són positius per la llengua catalana, però es poden transformar".
De les propostes d'aquest Pacte Nacional per la Llengua, el 47,7% fan referència als usos i entorns lingüístics, un 26,5% demanen sensibilització per incidir en les actituds lingüístiques, mentre que un 23,5% fan referència al coneixement de la llengua (23,5 %). El 2,3 % de les accions restants, proposen mesures per incidir en el corpus de la llengua.
60 entitats han participat en el Pacte Nacional per la Llengua
El 40,4% de les aportacions rebudes han estat presentades individualment, mentre que el 59,6% s'han fet des d'algun col·lectiu. De fet, aquest procés participatiu ha comptat amb la participació d'un total de 60 entitats, que han participat en les diferents trobades i han enviat propostes pel Pacte Nacional per la Llengua. Les entitats de l'àmbit de la llengua i la cultura han presentat el 20,3% de propostes, respectivament, mentre que la resta provenen d'entitats de l'àmbit socioeconòmic (17,7%), institucions (13,9 %), entitats cíviques (11,4 %), entitats d'educació i recerca (11,4%) i també entitats polítiques i sanitàries (2,5%). A més a més, 278 persones han assistit a les 12 sessions deliberatives temàtiques en línia, 1.134 a les sessions territorials i 521 a les dues jornades monogràfiques.
Els àmbits d'actuació del Pacte Nacional per la Llengua
Les propostes s'han distribuït en 12 àmbits socials: el 22,4% corresponen a l'educació i recerca (amb 571 accions), seguit dels àmbits de les administracions públiques (362) i de l'audiovisual i mitjans de comunicació (358). La resta d'aportacions estan relacionades amb la cohesió social i acolliment (272), l'àmbit socioeconòmic i laboral (258), la cultura (201), el lleure, l'esport i el món associatiu (126 propostes), l'àmbit digital i les tecnologies de la llengua (125), la salut i atenció sociosanitària (104), qualitat de la llengua (81 propostes), els àmbits estatal, europeu i internacional (61) i les relacions entre els territoris de llengua catalana (33). Pel que fa als responsables de desenvolupar aquestes accions, la principal institució a la qual es dirigeixen és la Generalitat i òrgans vinculats.