El Ministeri de Cultura ha decidit eliminar la tauromàquia de la llista de premis nacionals que atorga cada any. És el darrer pas del ministeri liderat per Ernest Urtasun, de Sumar, per lluitar contra la tauromàquia, que ha decidit que per enguany no es farà la convocatòria i inicia els tràmits per a l'exclusió definitiva dels toros d'aquests guardons, segons ha avançat aquest divendres elDiario.es i ha confirmat el Ministeri. Aquest premi es va crear l'any 2011 i es va afegir als que ja donaven en Belles Arts, Teatre, Música o altres disciplines artístiques. La dotació econòmica per al guanyador del premi és de 30.000 euros, i això suposa un increment de 10.000 euros en relació amb els guanyadors dels premis nacionals de Literatura. El govern espanyol en mans de José Luis Rodríguez Zapatero, en els seus últims mesos, va reconèixer la tauromàquia com una “disciplina artística” i va crear el premi, del qual va derivar les competències del Ministeri d'Interior al de Cultura. El 2013 es va començar a atorgar aquest reconeixement i durant una dècada han premiat els “mèrits extraordinaris d'un professional del toreig, en totes les seves diferents manifestacions”. El darrer que va rebre el premi va ser el torero Julián López, 'El Juli', que tot apunta que serà l'últim premiat.
Consulta pública
El Ministeri de Cultura prepara les convocatòries d'una trentena de premis nacionals, i per primer cop en anys, la tauromàquia quedarà fora de la llista. El ministeri d'Urtasun llançarà aquest divendres una consulta pública, que suposarà el primer pas per liquidar definitivament el premi. Posteriorment, s'emetrà una ordre ministerial, l'instrument legal que regula el conjunt de premis nacionals, i que patit diversos canvis des de la creació dels premis l'any 1995. Cultura apunta que la decisió respon al “fidel reflex de les valoracions i sentiments de la societat”, ja que, durant els darrers anys ha anat a l'alça la preocupació pel benestar animal.
El fet d'eliminar la tauromàquia dels premis va en consonància en altres actuacions del ministeri des de l'arribada d'Urtasun, que també va decidir no atorgar cap medalla de les belles arts a cap persona “vinculat al sector de la tauromàquia”. Tant Sumar com el ministre s'han mostrat sempre molt crítics amb el sector dels toros. El passat mes de febrer, durant un debat al Senat, Urtasun va defensar que “hi ha una majoria d'espanyols amb cada vegada més sensibilitat pels drets dels animals” i que “no comparteix el maltractament animal”, que suposa la tauromàquia.
Les respostes a la decisió del ministre de Cultura no tardaran a arribar, especialment, de territoris i partits polítics on segueixen impulsant les curses de braus, i fins i tot, inclouen la presència de menors, com és el cas de les Illes Balears, o a Ciudad Real, on només fa un mes promocionaven una cursa de braus on oferien entrades de franc a menors de 3 anys.
L'afició per la tauromàquia, a la baixa
L'afició per la tauromàquia s'ha desplomat en les darreres dues dècades a Espanya, malgrat els esforços de les administracions públiques, en concret les liderades per PP i Vox, per impulsar les curses de braus. Segons les dades publicades pel Ministeri de Cultura, l'any 2007 a Espanya es van celebrar 3.651 festejos taurins, mentre que el 2022, només 1.546. Del total, només 412 van ser curses de braus, la resta van ser relloneig, novillades o diferents festejos. A més, també indiquen que només l'1,9% dels espanyols va assistir a algun espectacle o festeig taurí entre 2021 i 2022. En l'estudi anterior, datat del 2019, les dades eren del 8%.