El Ministeri d'Afers Estrangers, UE i Cooperació no té cap objecció sobre el text dels decrets de creació de tres delegacions de la Generalitat a l'estranger --concretament a l'Argentina, Tunis i Mèxic-- perquè els textos inclouran una sèrie d'esmenes proposades pel propi Ministeri, segons fonts del Departament consultades per Europa Press.

Això sí, les mateixes fonts recorden que el govern espanyol pot demanar judicialment el tancament de delegacions si considera que la seva activitat vulnera la legalitat o que és contrària als interessos d'Espanya.

Els nous decrets deixen sense efecte el recurs judicial que Exteriors havia presentat el setembre contra la creació d'aquestes oficines a Mèxic, l'Argentina i Tunis. Per primera vegada, Exteriors va demanar la paralització cautelar de delegacions de la Generalitat i el TSJC va acceptar la petició i va frenar la seva obertura.

La paralització cautelar queda sense efecte

Ara, les noves normes també deixen sense efecte aquesta mesura cautelar, de manera que les oficines podran obrir normalment. Segons les fonts consultades, abans d'aprovar-les, la Generalitat les va enviar al Ministeri per obtenir l'informe preceptiu segons la Llei d'Acció Exterior de 2014.

Aquest informe no és vinculant i en el passat el Govern ha obert diverses delegacions malgrat tenir una opinió contrària del Departament que llavors dirigia Josep Borrell. Tanmateix, en aquesta ocasió, Exteriors va proposar una sèrie de correccions que la Generalitat va acceptar i va incorporar als decrets aprovats, de manera que el govern espanyol no té objeccions respecte a la seva "literalitat".

Les esmenes, segons aquestes fonts, són per separar la competència exclusiva de l'Estat en matèria de relacions internacionals de la projecció exterior que pugui fer Catalunya de les seves competències estatutàries.

Quan s'obrin aquestes tres oficines, la Generalitat comptarà amb un total de 16 delegacions a l'exterior, inclosa la de Brussel·les, dedicada a la UE. Aquesta va ser precisament l'única que no es va tancar quan el govern de Mariano Rajoy va decidir aplicar l'article 155 de la Constitució a Catalunya.

Primer grup de delegacions reobertes

Aixecada l'aplicació de l'article 155, la Generalitat va reobrir a l'estiu de 2018 una primera tanda de delegacions sense demanar informe previ a Exteriors, al·legant que es tractava d'una reobertura. Per aquest motiu, el govern espanyol les va recórrer davant del TSJC.

Tanmateix, el passat 25 setembre la Generalitat va aprovar sis nous decrets per donar "seguretat jurídica" a aquestes delegacions, i Exteriors no els va recórrer. Són les situades a Londres, París, Washington, Roma, Berlín i Ginebra.

Poc abans, al juliol, el Ministeri havia demanat al TSJC que paralitzés cautelarment l'activitat de les de Londres, Berlín i Ginebra per considerar que actuaven en favor del projecte independentista i vulnerant la competència estatal en les relacions internacionals. El TSJC va rebutjar la petició per extemporània, al·legant que s'havia d'haver presentat en el moment de recórrer la creació d'aquestes oficines.

El segon grup d'oficines s'havia creat a la tardor de 2018, a Viena, Tallinn, Zagreb, Lisboa, Estocolm i Beirut, malgrat tenir un informe en contra d'Exteriors. El Departament va considerar que el "seu objectiu clar i manifest, declarat de manera reiterada" per la Generalitat, era "donar suport a finalitats manifestament contràries als principis i objectius de la política exterior d'Espanya".

El tercer va arribar el juny de 2019, quan el Govern va anunciar noves oficines a Tunis, l'Argentina i Mèxic. Exteriors les va recórrer al setembre, aquesta vegada demanant la seva paralització cautelar, argumentant que aquestes delegacions són "eines necessàries" perquè el Govern català dugui a terme la seva política per a la "separació d'Espanya".

Una satisfacció important per a Borrell

L'Advocacia de l'Estat va al·legar que la creació de les delegacions no podia analitzar-se només des del punt de vista "formal o literal", sinó que ha "d'enquadrar-se en les actuacions" de la Generalitat en els últims mesos i anys.

El TSJC va concedir les mesures cautelars al novembre i Josep Borrell, que en aquell moment complia els seus últims dies com a ministre en funcions abans de prendre possessió com alt representant de la UE, va reconèixer que per a ell va ser una "satisfacció important".