La Guàrdia Civil i la policia espanyola van intervenir telèfons d'una quarantena d'activistes d'Esquerra Independentista, entre els quals membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) i un regidor de la CUP a Cardedeu. Segons una investigació que publica aquest dilluns La Directa, el ministeri de l'Interior hauria justificat l'espionatge sota el paraigües de "la lluita antiterrorista". El citat digital ha tingut accés a documentació que demostra que es van espiar 38 activistes entre els quals hi ha el regidor cupaire Hugh Lucchetti i l'aleshores portaveu d’Alerta Solidària Xavier Pellicer. L'espionatge es va fer sota la tutela de l'Audiència Nacional i de la Fiscalia i es va realitzar amb la tecnologia (el sistema SITEL) i, també, un programari especial d'espionatge. Els documents no ho asseguren però el digital indica que s'hauria fet servir un programa similar a Pegasus, ja que l'objectiu és intervenir comunicacions d'aplicacions com WhatsApp o Telegram.

Seguiment per part d'agents de paisà

Aquesta intromissió, segons indiquen els més de 2.000 fulls d'informació als que ha tingut accés La Directa, s'hauria produït pocs dies després de la vaga general del 8 de novembre de 2017 i s'hauria allargat, com a mínim, fins al primer trimestre de l’any 2019. La tasca de la Guàrdia Civil i la policia espanyola consistia en la intercepció de trucades i SMS, la infestació de terminals mitjançant un programari d’espionatge, el seguiment per part d’agents de paisà, la col·locació de balises de geolocalització a la carrosseria de vehicles particulars i l’accés a comptes de correu electrònic, Twitter i Facebook. L'actuació l'hauria supervisat Tepol, la unitat de policia judicial per a delictes de terrorisme i l'actuació d’espionatge hauria rebut l’aval dels jutges Diego de Egea, Carmen Lamela i Manuel García Castellón de l’Audiència Nacional espanyola, així com dels fiscals Miguel Ángel Carballo i Teresa Sandoval. En el moment en que es van iniciar aquestes escoltes el president del govern espanyol era Mariano Rajoy i el ministre d'Interior Juan Ignacio Zoido, ara bé, l'espionatge també va seguir amb Pedro Sánchez al capdavant del govern espanyol (va ser escollit el juny de 2018).

L'espionatge als CDR

De la documentació també se'n pot extreure que la policia, amb la col·laboració en alguns casos dels Mossos d’Esquadra, va desplegar un dispositiu massiu de control de les activitats dels Comitès de Defensa del Referèndum. A l'informe hi ha detalls dels CDR i es fa referència a una roda de premsa celebrada el 5 de juny de 2017 a Vilafranca del Penedès “on es va presentar públicament la plataforma anomenada Comitè de Defensa del Referèndum, integrada per un grup de persones vinculades a l’esquerra separatista radical”. Segons la Guàrdia Civil, el nom dels CDR es va escollir en homenatge als “Comitès de Defensa de la Revolució del Partit Comunista de Cuba”.

Els més de 2.000 fulls contenen un organigrama piramidal dels CDR que situen les diferents sectorials, les territorials i els nuclis locals, a més dels noms de persones que estaven sent investigades. De cadascuna d’elles se’n concreta la militància i activitat actual, però també la seva trajectòria activista, en alguns casos remuntant-se fins a l’any 1996. A més, es detalla la seva activitat en manifestacions i concentracions, participacions en assemblees o simples trobades informals que han mantingut en bars o restaurants. L’activisme antifeixista a les facultats de la Universitat Autònoma de Barcelona és un dels que més es reitera en la investigació policial i es detalla amb nom, cognoms i militància els assistents a diferents actes de rebuig a la presència al campus de Societat Civil Catalana i altres grups d'extrema dreta.

L'operació Judes

La Guàrdia Civil també va sol·licitar espiar alguns dels investigats en l'anomenada Operació Judes, el 23 de setembre de 2019, poc abans que es fes pública la sentència al judici per l'1-O. Als investigats en el marc de l'Operació Judes, se'ls hauria espiat mitjançant balises adossades als baixos dels seus cotxes particulars, malgrat que els dispositius també es van instal·lar a vehicles d’altres persones que no es van detenir en aquella operació.