El Ministeri de l’interior, dirigit per Jorge Fernández Díaz (PP), no només va crear l’anomenada policia patriòtica contra l’independentisme català i altres rivals polítics, sinó que la tardor del 2012 fins i tot va permetre que un comissari de la policia espanyola lliurés al fiscal i al jutge del cas Palau de la Música un informe fals, signat per la UDEF (Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal), sobre suposats comptes a Suïssa que implicava el partit de Convergència i el llavors president Artur Mas. Així es desprèn d’una nota informativa dirigida a càrrecs d’Interior el 29 de desembre del 2012, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat. El fiscal d'Anticorrupció, Emilio Sánchez Ulled, i el jutge Josep Maria Pijuan —que ja investigaven el cobrament de comissions de CDC per part de Ferrovial a través del Palau de la Música, i que va rebre una sentència condemnatòria el 2018— no van donar credibilitat a l’informe, i la direcció de l’UDEF —requerida pel jutge— no el va validar. Diaris espanyolistes, però, van qüestionar el jutge Pijuan —actualment exerceix de jutge a Andorra— i el van difamar.
🔴 NOVA INFORMACIÓ: Un document del Ministeri de l'Interior fixa línies d'investigació contra els Pujol i empresaris catalans
“Poc s'avançarà a erradicar el greu risc que suposa l'independentisme si es duen a terme accions de marcat caràcter heterodox, des del punt de vista judicial, i alhora es permeten actuacions sense una explicació lògica, abusant de la situació de privilegi que el BSCH (banc de Ginebra on Hervé Falciani va copiar una llista de nombrosos defraudadors fiscals a la Unió Europea) té a l'A. Nacional”, s’afirma a la nota informativa de desembre del 2012, que es va trobar a la documentació del comissari jubilat José Manuel Villarejo, acusat en diferents processos judicials per liderar un grup policial a sou d’empresaris i polítics del PP. L’acció de la policia patriòtica s'emmarca en el context de fer front a la manifestació massiva de la Diada del 2012, a la qual es va respondre amb informació falsa que va afectar les eleccions catalanes anticipades més de dos anys per Mas, al novembre, i en què CiU va passar de 62 a 50 diputats.
🔒 Més documentació confidencial: Documents secrets incriminen el govern Rajoy en l'Operació Catalunya contra l'independentisme
Responsabilitats penals
A la nota informativa dirigida a càrrecs d’Interior, s’afirma que el Ministeri està al corrent de l'actuació. “Suposa, per tant, un error fer les activitats que s'estan duent a terme a INTERIOR, que podrien comportar fins i tot responsabilitats penals, sense una cobertura adequada, com sí que fa el CNI; mentre que per part de CNP es va ordenar a l'octubre a dos alts comandaments (caps del CITCO i de A.INTERNS), per forçar una actuació sobre CIU, la fundació Trias Fargas, el 3% i el cas Palau (MILLET), entre d'altres; malgrat que “oficialment” no tenen res a veure ni amb la UDEF, ni amb les actuacions que per ordre judicial es duen a terme sobre el finançament il·legal, que afecta els partits que governen la Generalitat”, diu textualment la nota.
I hi admet: “Els dos folis s'han elaborat d'una manera potinera i tan poc creïble, com que un suposat empresari retirat havia decidit explicar el que sabia, per tanta corrupció en un país en crisi. Actuacions descoordinades generen alertes que fan dubtar de tota la info publicitada".
Es refereix a un número de compte i a l’informe apòcrif i fals que el fiscal i el jutge del cas Palau van rebutjar, però que el diari El Mundo va difondre, i en el qual es deia que el president Mas cobrava comissions i les tenia en un compte a Suïssa. Fins i tot, el fiscal superior de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, va fer obrir una investigació per aclarir-ho, però les denúncies del líder de Convergència no van prosperar a cap jutjat. Rodríguez Sol va ser forçat a dimitir el març del 2013 quan, en una entrevista, va avalar la consulta sobiranista com a mostra per saber la voluntat dels ciutadans, sempre amb respecte del marc legal. Madrid no volia cap diàleg.
Artur Mas reacciona
L'expresident Artur Mas, en una entrevista aquest dilluns a ElNacional.cat ha assegurat que se'l volia "caçar" en diferents investigacions policials il·lelgals i que mai es va provar res. I no ha defugit que Convergència va ser condemnada a títol lucratiu en el cas Palau.
🔒 Més informació: L’Operació Catalunya va investigar la Sagrada Família i va ensopegar amb un afer d’Urdangarin
Dos escorcolls a Convergència
El fiscal Sánchez Ulled —que el 2017 va ser nomenat conseller de Justícia en nom d’Espanya a la UE, a Brussel·les, en acabar el judici del cas Palau i el del 9-N— va acusar CDC de cobrar 6,6 milions d’euros en comissions il·legals de la constructora Ferrovial a través dels lladres confessos del Palau de la Música del 1999 al 2009. L’Audiència de Barcelona va condemnar Fèlix Millet i la seva mà dreta, a més de l’extresorer de CDC i el partit, per finançament il·legal el 2018, sentència ratificada pel Suprem el 2020.
Paral·lelament al cas Palau, un jutge del Vendrell va autoritzar a la Guàrdia Civil l’escorcoll de la seu de Convergència i de les seves fundacions dos cops, l’estiu i l’octubre del 2015, reclamades pel fiscal anticorrupció José Grinda. El cas va iniciar-se per una denúncia contra el llavors batlle convergent de Torredembarra, que va acabar en el cas 3% i elevat a l’Audiència Nacional, que està pendent de judici, amb exdirigents de CDC i empresaris processats. Quan es va fer el segon escorcoll, faltaven pocs dies per a la formació del nou Parlament, legislatura en què els partits catalans es van comprometre a implementar el mandat independentista.
Primera condemna a la policia patriòtica
La família Pujol Ferrusola ja era investigada per blanqueig de capitals des de la confessió del president Pujol, el juliol del 2014, cas que un altre jutge de l’Audiència Nacional va assumir el desembre del 2015. La causa també està pendent de judici. Fins ara, l'única condemna a la policia patriòtica per difondre informació falsa de polítics catalans ha estat a Eugenio Pino —comissari jubilat i cap de la Policia a qui s’atribueix la creació de la brigada política al govern de Rajoy— pel cas del pendrive dels Pujol. El maig del 2022, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va revocar-ne l'absolució i va condemnar Pino a un any de presó i a pagar una multa de 7.200 euros, i una indemnització a la família Pujol de 2.000 euros per haver lliurat al jutge que investigava els Pujol Ferrusola un llapis de memòria amb informació dels seus comptes obtinguda il·lícitament, que Fiscalia i jutge van rebutjar, i que hauria contaminat tota la investigació i podria fer-la decaure, com també hagués passat en el cas Palau.
📝 Més episodis de la investigació: Les proves de l'agonia de la BPA: de les pressions per l'Operació Catalunya a la querella-zombie
Jutges pel dret a decidir
Precisament, a la nota informativa de desembre del 2012, es demana a Interior “evitar accions i enfrontaments d’aquesta mena, que augmenten cada dia, a més de debilitar les actuacions, amb el greu risc de ser descobertes, alerten els objectius (tret que això sigui el que es pretén) i propicien que des de la Fiscalia siguin aprofitats per publicar comunicats desqualificadors, que tal com ha confirmat també CNI, alguns dels membres significatius de l'àmbit judicial, mantenen avui unes clares preferències cap al ‘dret a decidir’”.
Afirmació que gairebé s’avançava dos anys als fets. El març del 2014, un grup de 33 jutges i magistrats catalans van signar el manifest pel dret a decidir, en un escrit molt ponderat i jurídic. Tanmateix, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va obrir un expedient d’informació i el diari La Razón va publicar-ne els noms i les fotografies, algunes extretes del seu DNI, és a dir, que s’havien fet servir fons policials, i sota el títol La conspiració dels 33 jutges soberanistes. Cap tribunal espanyol no va portar a judici la denúncia d’aquests jutges. L’estiu del 2022, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va condemnar l’estat espanyol a indemnitzar 20 d’aquests jutges per haver-ne vulnerat el dret a la intimitat.
🔍 Tota la investigació d'ElNacional.cat sobre els Papers de l'Operació Catalunya