Pilotes fora i sense detalls. La ministra de Justícia, Pilar Llop, no ha aclarit si el govern espanyol demanarà que s’executi la sentència del 25% de castellà, un cop s’esgotin els dos mesos que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat al Departament d'Educació per implementar-la a tots els centres educatius del país. “En un estat de dret, les sentències hi són per complir-les. Però no sabem quines al·legacions hi presentarà la Generalitat i, per tant, no puc aventurar res”, ha declarat Llop aquest migdia, després d’una reunió amb la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró. La consellera Ciuró sí que ha declarat que “la immersió lingüística és un model d’èxit a Catalunya”, a la seu del departament. Els periodistes han insistit a reclamar més concreció a la ministra, que ha afegit que “en l’àmbit educatiu i en la política, les llengües no han de servir per enfrontar-se", això no obstant, ha concretat que és “l’Advocacia de l’Estat” la responsable de decidir si demanarà a l’alt tribunal català que obligui el Departament d’Educació a fer aquest canvi i implantar quotes als centres escolars.

 

A més, la ministra de Justícia ha tancat la porta a la reforma dels delictes de rebel·lió i sedició, que la consellera Ciuró ha exposat que li ha demanat en la reunió, reforma amb la qual es complirien les resolucions del Consell d’Europa. “Només estem obligats a complir les sentències dels tribunals europeus”, ha assegurat Llop i ha afegit que el govern de Pedro Sánchez “ara té altres prioritats, com són l’aprovació de diferents lleis, com la de l’habitatge i la reforma laboral, per fomentar la recuperació” de l’Estat espanyol. El president Aragonès va qualificar la sentència del castellà de "155 educatiu".

 

Complement per als jutges

Pel que fa al complement econòmic per als jutges que exerceixen a Catalunya per evitar el gran nombre de vacants, que la sala de govern del TSJC i totes les associacions judicials li han demanat, la ministra només ha detallat que “està en estudi”. Llop ha explicat que ha demanat al president del TSJC, Jesús María Barrientos, “un estudi dels motius d’aquesta fuga de talents judicials”, i també ha avançat que aquest complement el podrien cobrar altres funcionaris de l’àmbit de la Justícia, com ara els fiscals. Abans de la trobada amb la consellera, la ministra també ha visitat la Ciutat de la Justícia de Barcelona, on s’ha reunit amb el president del TSJC i amb la fiscal en cap de Barcelona, Concepción Talón, i el fiscal Superior de Catalunya, Francisco Bañeres, i altres responsables judicials.

En la seva intervenció, la consellera de Justícia ha resumit en tres eixos les prioritats del departament que ha plantejat a la ministra. La primera és millorar el finançament, com ara que les taxes judicials que es recapten a Catalunya s’inverteixin aquí, i millorar les dotacions econòmiques per fer nous jutjats, que tenen uns “barems desfasats”, que són del 1996 i que no recullen, per exemple, la despesa en les noves tecnologies. En el punt de les taxes, la ministra ha admès que ho ha de parlar amb el Ministeri d’Hisenda, que és qui recapta i reparteix aquests diners. La segona reclamació catalana és desenvolupar l’Estatut i especialment el Consell de Justícia a Catalunya, sobre la qual cosa la ministra no ha concretat res; així com que a tots els ciutadans se'ls respecti la llengua pròpia en anar als jutjats. I finalment, en l’àmbit més polític, com abordar la reforma dels delictes de rebel·lió i sedició. És l’única reclamació en què la ministra Llop ha estat clara: “Està en estudi, però no és prioritària”.