El ministre d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació en funcions del govern espanyol, José Manuel Albares, ha assegurat que el seu executiu no té constància de cap oposició dels 27 estats que formen part del Consell General de la Unió Europea per aprovar l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera en el seu reglament lingüístic. Per tant, Albares confia que la "proposta ferma", que és fruit de l'acord entre Junts i el PSOE en la constitució de la Mesa del Congrés, tiri endavant el pròxim 19 de setembre.

Proposta "clara i ferma"

"La proposta del govern espanyol és clara i ferma", ha subratllat Albares en una entrevista a EuropaPress. El ministre assegura que durant les darreres setmanes ha parlat d'aquest afer amb els seus socis europeus i també va aprofitar la reunió informal de ministre d'Exteriors de la Unió Europea a Toledo d'aquest passat dijous per tractar aquesta qüestió. 

"No em consta que hi hagi cap país, ni públicament, ni oficiosament, que s'hagi oposat de moment a aquesta petició espanyola", ha assegurat, reconeixent que "efectivament, el reglament i els tractats són molt clars sobre aquest tema i és necessària unanimitat del Consell". "Per això ho portem al Consell d'Assumptes Generals i treballem per a recaptar aquesta unanimitat", ha afegit, confiant que "el dia 19 puguem prendre una decisió sobre aquest tema". A més, també ha explicat que ha tractat la qüestió amb els serveis jurídics del Consell, qui li han assegurat que és "perfectament vàlid". 

Desconeix el calendari

Tot i l'optimisme del ministre d'exteriors espanyol, no ha deixat clar quin serà el calendari perquè el català, l'euskera i el gallec tinguin plenament el mateix estatus que el castellà i les altres 23 llengües oficials que actualment hi ha a la Unió Europea. "És difícil preveure-ho", ha reconegut el ministre, qui assegura que no es pot pronunciar al respecte fins que no es desenvolupi el debat del dia 19 de setembre. 

A més, Albares també ha recordat com l'any 2004 l'aleshores president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapateri, va expressar aquest desig, malgrat que no va presentar formalment aquesta sol·licitud. Albares fa un any també va enviar una carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, per sol·licitar l'ús de les llengües cooficials als plens. 

L'última llengua a incorporar-se va ser el croat el 2013, amb l'entrada d'aquest país a la UE. L'única llengua cooficial que ha estat inclosa entre les oficials de la UE fins avui i després de l'entrada del país va ser el gaèlic en 2007 (Irlanda es va incorporar en 1973).

No obstant això, encara que el gaèlic va ser reconegut com a llengua oficial i de treball de la UE en 2007, no va ser fins a l'1 de gener de 2022 quan va obtenir el seu estatus ple com a tal, després que el Govern irlandès sol·licités en 2015 que s'iniciés el procés gradual per a això, ja que inicialment hi havia una excepció aprovada pel Consell i no tots els documents eren traduïts a aquest idioma.