Les estadístiques estan per trencar-les. I en el cas de la llista dels ministres catalans del PP, Gènova ho té relativament fàcil. En 13 anys de governs del PP -vuit d’Aznar i cinc de Rajoy- els populars només han nomenat quatre ministres catalans.

És cert que hi ha càrrecs de responsabilitat a ministeris i al partit que sí han estat ocupats per catalans però ministres, fins avui, n’hi ha hagut quatre.    

Josep Piqué

Dels quatre, Josep Piqué és qui va encadenar càrrecs durant més temps. Nascut a Vilanova i La Geltrú el 1955, té una trajectòria política exòtica.

Fill d’alcalde franquista, comença militant a Bandera Roja i el PSUC. Entre el 1986 i el 1988, és director general d’Indústria de la Generalitat sota el govern de CiU. Quan José María Aznar guanya les eleccions al 1996, és nomenat ministre d’Indústria i Energia com a independent i dos anys més tard, compagina el ministeri amb la tasca de portaveu del govern espanyol. Al 2000 ocupa la cartera d’Exteriors i al 2002 el ministeri de Ciència i Tecnologia.

Aquell mateix any, s’afilia al PP de Catalunya i és candidat a les eleccions autonòmiques i president del grup parlamentari des del 2003.

Al juliol del 2007, i després que hagi transcendit la decisió d’Ángel Acebes d’imposar una gestora al PP català, presenta la seva dimissió.

Anna Maria Birulés

La trajectòria de la gironina va estar vinculada a la de Josep Piqué, atès que va ser ministra de Ciència i Tecnologia amb el segon govern d’Aznar (2000-2002).

No estava afiliada al PP i, de fet, havia fet carrera al departament d’Indústria de la Generalitat ocupant càrrecs de responsabilitat sota les ordres de Piqué.

Julia García Valdecasas

Nascuda a Barcelona el 1944, va ser ministra d’Administracions Públiques entre el 2003 i 2004. Aznar li assignava aquest ministeri reconeixent també la seva tasca com a delegada del govern espanyol a Catalunya entre el 1996 i el 2003.

Jorge Fernández Díaz

Malgrat haver nascut a Valladolid, l’encara ministre de l’Interior en funcions ha viscut i té la família a Barcelona, i va ser president del PP català. Per tant, quan va ser nomenat al 2011, va passar per quota catalana.

Militant d’UCD, CDS, Alianza Popular i el PP, ha ocupat diversos càrrecs des de la seva joventut: president provincial, diputat al Parlament, senador, secretari d’Estat de diversos ministeris...

L’última etapa al capdavant del ministeri ha estat especialment controvertida arran del cas de les escoltes amb l’exdirector de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso.