Són dos processos independents. És l’essència de la defensa de l’exconseller d’Interior, Miquel Buch, per desmuntar l’acusació de la Fiscalia que li demana 6 anys de presó i 27 d’inhabilitació a càrrec públic per suposadament haver contractat l’exescorta del president Carles Puigdemont Lluís Escolà, com a assessor de sistemes de seguretat al Departament Interior, però que en realitat protegia l’expresident a l’exili. L’Audiència de Barcelona començarà el judici a Buch i Escolà aquest dimecres, amb la declaració de testimonis. Els encausats declararan al final, el 13 de juliol. La defensa de l'exconseller d'Interior, exercida per la penalista Judit Gené, sosté que Escolà va ser contractat a finals juliol de 2018 com a càrrec de confiança de Buch, i que res té a veure amb el procediment iniciat l'agost de 2018 per protegir l’expresident Puigdemont a l’exterior, quan se li van reconèixer les prerrogatives legals del càrrec, però que el govern espanyol va denegar la seva protecció, adduint que era "un fugit de la justícia" per l'1-O.

Escolà, defensat pels advocats Isabel Elbal i Gonzalo Boye, també discrepen radicalment de l’acusació. Escolà, va ser cap d’operatiu dels escoltes de Puigdemont fins a l’octubre de 2017; va ser contractat per Interior del 25 juliol de 2018 a març del 2019, i va obtenir la baixa laboral per exercir d’agent dels Mossos el 15 de juliol de 2019 per greu malaltia a la columna vertebral.

La primera declaració de Puigdemont

El tribunal de la secció 2a de l’Audiència de Barcelona que jutjarà Miquel Buch i Lluís Escola és format pels magistrats José Carlos Iglesias, president, Isabel Massigoge, que és la ponent,  i Francisco Javier Molina. Per la primera sessió, aquest dimecres, s’han previst cinc testificals dels Mossos d’Esquadra: un intendent, un subinspector i tres sergents. La vista de dijous hi ha set testimonis, entre els quals Andreu Joan Martínez, llavors director general de la Policia; Bruali Duart, secretari general del Departament d’Interior en el moment dels fets, i Pilar Sorribas, directora general de Funció Pública.

En la sessió de divendres- és previst que declari el president Puigdemont per videoconferència des de Waterloo, a petició de la defensa d’Escolà; de l’empresari gironí i amic del president, Josep Maria Matamala, que l’ha acompanyat força temps a l’exili, i Carles Bosch, que va substituir Escolà en el càrrec de confiança, quan el primer i Buch van acordar el seu cessament.  És el primer cop que un tribunal permet la declaració del president Puigdemont sobre l'1-O i el seu exili. El Tribunal Suprem li ho va denegar en el judici als líders independentistes en considerar-lo fugit de la justícia, tot i que al final se li va permetre comparèixer en la instrucció contra el seu govern, que realitza Pablo Llarena, i que recentment l'ha processat per malversació de fons i desobediència, en derogar-se la sedició. El Tribunal de Comptes (TCu) també va permetre, el desembre passat, que Puigdemont declari com a codemandat, en el judici programat pel pròxim 17 de novembre.

Els viatges a Brussel·les

La tesi acusatòria del tinent fiscal Pedro Ariche és que el conseller Buch, concertat amb Puigdemont, va encobrir la contractació d’Escolà perquè fes d’escorta del president Puigdemont, i sosté que dels 224 dies que va estar d’assessor, uns 103 va ser fora de l’Estat espanyol, molts cops -indica- al costat de Carles Puigdemont (feia piulades, segons el ministeri públic) a Brussel·les. Per això, la Fiscalia demana que Buch sigui condemnat a 6 anys de presó i 15 anys d’inhabilitació com a autor d’un delicte de malversació de fons, i  12 anys més d’inhabilitació pel delicte de prevaricació, penes que rebaixa a Escolà en considerar-lo “cooperador” de Buch: 4 anys i 6 mesos de presó i 13 d’inhabilitació per malversació de fons, més 10 anys d’inhabilitació pel delicte de prevaricació. Les defenses de Buch i Escolà neguen que hagin comès cap delicte i demanen la seva absolució.

Un cos dels Mossos “tensionat”

En l’escrit de defensa de Buch, la seva advocada explica que va ser nomenat conseller d’Interior el maig de 2018 i que després de l'1-O “el Cos de Mossos es trobava molt tensionat i les relacions amb l’àmbit polític eren complicades” i per això volia entre el seu equip d'assessors un integrant de la policia catalana, i per això va escollir Escolà.

Judit Gené també hi exposa que els assessors, previstos en cada departament, no han de passar cap prova ni oposició, com els funcionaris, i hi afegeix: “la jurisprudència que ha tractat aquesta matèria estableix que les condicions subjectives determinants de la confiança que concorren en una persona per a un lloc de personal eventual, no són susceptibles de fiscalització en via jurisdiccional.”

L’advocada de Buch hi afegeix que Escolà “tenia experiència i capacitat contrastada en diversos sectors de la seguretat" per a desenvolupar les funcions del càrrec: va estar en l’equip d’escortes de Presidència i també va fer funcions directives al sector de la seguretat privada com en el FC Barcelona.

Viatges sense despesa per a Interior

La defensa de Buch hi detalla que Escolà tenia un horari flexible, que no calia que anés cada dia al Departament d’Interior, ja que es comunicava telemàticament amb el conseller Buch, i quan ell ho necessitava. Dels viatges a l’estranger d’Escolà, la defensa de Buch indica que el departament “no els va autoritzar”, i que ho desconeixia. Fins i tot, hi aclareix, de forma rotunda: "Els viatges que va fer Escolà no van generar cap despesa a la Generalitat, ni de desplaçament, ni de dietes, ni de manutenció.” És per això, que la Fiscalia només reclama que retornin els sous cobrats per Escolà: uns 53.000 euros.

Incident a Copenhague

La defensa de Buch no nega que Escolà “pel seu compte” es trobés en diverses ocasions amb el president Puigdemont per Europa. Alhora, hi precisa que no podia fer-li d’escorta perquè “no podia portar cap arma, ni gaudia de cobertura legal per a intervenir si Puigdemont era agredit”; a banda, detalla que “tampoc gaudia de la forma física adequada a causa dels problemes de columna vertebral”, que tenia, motiu pel qual va estar temps de baixa, fins a obtenir la incapacitació permanent l’estiu del 2019.

L’advocada de Buch inclús posa l’exemple que Puigdemont va viure un incident a Copenhage el 22 de gener de 2018, quan va ser abordat i increpat per una persona contrària als seus ideals polítics, i Escolà no va intervenir-hi.