El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha avalat una "reflexió" sobre la reforma del Codi Penal, però creu que aquesta s'ha de "deslligar" de la conjuntura concreta. En una entrevista amb l'ACN, Iceta ha considerat "absolutament correcta" la reflexió que ha fet aquesta setmana el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, sobre actualitzar el delicte de rebel·lió i ha insistit que és "obvi" que el que es va produir a Catalunya "costa d'encaixar" en el tipus delictiu de rebel·lió actual."Per tant una reflexió sobre això jo crec que és obvia", ha afegit.
No podria endurir les penes dels investigats
El dirigent socialista ha insistit també que en cas que hi hagués una reforma, aquesta només seria d'aplicació amb caràcter retroactiu si fos més beneficiosa per a les persones que estan sent ara objecte d'un procés penal. I, en tot cas, veu convenient "deslligar-la" de la conjuntura concreta "per no caure en l'error de que es canvïi la llei per incidir en un procediment que s'està jutjant". Després de la proposta de Sánchez, Iceta ha reconegut que "no s'ha de legislar en calent" però a la vegada ha avalat que la reflexió surti "a fil d'una cosa que ha passat i no d'un laboratori". Amb tot, creu que la reflexió s'ha de poder fer "quan hi hagi el consens suficient al Congrés" sense "deixar que interfereixi sobre processos oberts".
S'ha volgut vulnerar la Constitució i trencar Espanya, això segur que és delicte
Algun delicte hi ha
Més enllà del tipus delictiu, Iceta creu que sí que hi va haver delicte: "Si algú em pregunta: vostè creu que s'ha comès un delicte? S'ha volgut vulnerar la Constitució i trencar Espanya, això segur que és delicte, no sé quin, en quin grau o amb quina eina però no podem minimitzar el que ha passat". I és que per a Iceta, el que va passar és que el Parlament es va "saltar" el reglament, es van "vulnerar" els drets de la minoria, es va "derogar de facto" l'Estatut i es va "vulnerar" la Constitució. "Això és un fet polític molt rellevant i pot tenir transcendència penal", ha manifestat, una decisió que recorda recau en els jutges.
Respecte a la justícia europea
Un altre dels temes d'actualitat aquesta setmana ha estat la decisió de la justícia belga de no extradir Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig. Sobre això, Iceta ha afirmat que al Tribunal Suprem "no li queda un altre remei que respectar les decisions de la justícia d'altres països" i, en tot cas, si les veu "injustes" les pot recórrer davant del TJUE. "Per mi és tan rellevant respectar la decisió d'un jutge espanyol com respectar el criteri de la justícia d'un altre país europeu", ha declarat. Ha apuntat però que malgrat les diferències de criteris que hi puguin haver sobre si coincideix o no un tipus delictiu, el "problema de fons plantejat" també podria ser delicte en un altre país europeu. "A Alemanya seria legal vulnerar la constitució? No", ha asseverat.
Contra la judicialització del conflicte
Iceta ha lamentat que el conflicte s'hagi deixat en mans de la justícia perquè això "dona poc marge a la política". Però un cop endegades les accions als tribunals, ha afirmat que cal esperar com acaba el procés judicial "acceptant la separació de poders", sense renunciar al diàleg polític.
Contra les delegacions de vot
El PSC ha demanat al president del Parlament, Roger Torrent, que sol·liciti un informe als serveis jurídics sobre el vot delegat que es va aprovar a Comín. Iceta ha defensat que amb una aplicació molt taxativa del reglament "cap delegació" de les que s'han aprovat seria possible. Ha afegit que si s'ha fet ha estat perquè una interlocutòria del Tribunal Suprem hi obria la porta, però ha puntualitzat que aquesta parlava de "gent a la presó o a disposició judicial". Per al socialista, cal estudiar si Comín continua dins d'aquests supòsits. Per últim, creu que no és moment de sol·licitar la retirada del sou als diputats a l'estranger –com fa Cs- ja que s'ha de "deixar que arrenqui la legislatura". Sí que ha afirmat que si la situació es manté "de forma prolongada", caldrà que la comissió de l'estatut dels diputats estudiï aquest tema.