La matinada del dia 28, un cop el recompte de vots hagi finalitzat, una gran penombra cobrirà la lluna que quedarà tenyida de vermell. Però que ningú es preocupi. És només un eclipsi de lluna. De fet, aquest serà un dels pocs esdeveniments explicables que s’hauran registrat aquesta setmana. La situació comença a ser inquietant. La resposta per escrit de la Comissió Europea en què s’advertia dimarts que una declaració unilateral d’independència del Parlament no tindria efectes ara resulta que no és tal. Per alguna raó extraordinària i difícilment atribuïble a un error involuntari, la declaració no s’ha limitat a quedar traduïda, sinó literalment transmutada en comparar les versions en anglès i castellà. Era precisament la resposta de la Comissió al popular Santiago Fisas on s’admetia, per primer cop formalment, que “el territori d’un Estat membre està determinat únicament pel dret constitucional nacional” i no per decisions d’un Parlament autonòmic. La versió en anglès no conté aquest paràgraf i es limita a reiterar –com també fa la versió espanyola– que no correspon a la Comissió manifestar la seva opinió sobre qüestions d’organització interna relacionada amb Estats membres. La sorpresa ha estat majúscula a Brussel·les quan s’ha denunciat aquest fet i l’escrit, tant en anglès com en castellà, ha estat immediatament retirat del web.
Linde es corregeix
En aquest context en què les declaracions no fan més que evolucionar fins a autocorregir-se, també el governador del Banc d’Espanya, Luis María Linde, ha aclarit que la possibilitat d’un corralito a Catalunya, que dilluns donava per real, ara resulta que és “altament improbable”. “Jo diria que gairebé impossible”, ha assegurat en una compareixença al Senat. Això ha passat al mateix temps que el ministre d’Exteriors, José Manuel García Margallo, no dubtava a reblar el clau de les declaracions de Mariano Rajoy sobre nacionalitat i Constitució. Portat per la passió de desfer la patinada que havia propiciat el dia anterior les sorprenents llacunes de Rajoy sobre la Constitució, Margallo no ha tingut cap inconvenient a tractar Catalunya de colònia. El ministre ha comparat la situació catalana amb la dels processos d’independència d’Amèrica Llatina o d’Argèlia. “Quan un surt d’un país abandona tots els atributs que li donen pertinença a aquell país”, ha reblat hores abans de celebrar el debat amb Oriol Junqueras.
Dia de la llibertat
En aquesta agitada recta final de campanya ha provocat sorpresa la crida del bisbe de Solsona, Xavier Novell, en què animava tots els rectors de la diòcesi a tocar les campanes diumenge al matí. “Un bon repic per despertar tothom i anunciar-los que ha arribat el dia de la llibertat”, assegura Novell en la glossa de diumenge vinent. El bisbe recorda que fa dos anys va desaconsellar un gest similar, però puntualitza que aquest cop es presenta “l’oportunitat de viure en el dia més important de la nostra història com a poble”. Segons Novell, diumenge es decideix sobre la independència: hi ha dues candidatures que representen el sí i “la resta significa no”. El bisbe no només crida a la participació per fer inequívoc el resultat –“sigui quin sigui”– sinó que insta els feligresos a “ajudar altres a votar”. La crida del bisbe Novell s’ha fet pública just l’endemà que l’arquebisbe de València, Antonio Cañizares, convoqués una vigília d’oració divendres a les 20 hores a la Catedral per “pregar per Espanya i la seva unitat”, així com un mes de precs especials a les misses de totes les parròquies davant un procés independentista que consideren que no té “cap justificació moral”. La campanya més extraordinària que s’ha viscut mai a Catalunya viu les seves dues darreres jornades. Les diferents caravanes preparen ja els actes de tancament. Tots amb les seves estrelles, locals i convidats. El PP portarà fins i tot l’expresident francès Nicolas Sarkozy. Junts pel Sí, seguint la tònica de mobilització que ha marcat la seva campanya, assegura que preparen la festa-míting de tancament de campanya més gran que s’ha vist mai a Catalunya. Queden dos dies.