Junts per Catalunya estrena cap de cartell en aquestes eleccions generals del 23 de juliol. El divendres passat, la militància del partit va ratificar Míriam Nogueras i Camero (Dosrius, 1980) per encapçalar la candidatura al Congrés dels Diputats per la demarcació de Barcelona. Les llistes de Girona, Lleida i Tarragona les lideraran Marta Madrenas, Isidre Gavín i Josep Maria Cruset, respectivament. Nogueras és diputada a la cambra baixa espanyola des del 2016 i els darrers dos anys ja ha exercit com a líder de Junts al Congrés una vegada Laura Borràs va presentar-se a la presidència de la Generalitat. A les primàries, no hi ha hagut cap altre aspirant més enllà d'ella, ja que l'exconseller Jaume Giró va decidir no presentar-s'hi finalment perquè així li ho havien demanat Carles Puigdemont i Jordi Turull. Nogueras concedeix a El Nacional.cat la seva primera entrevista com a candidata ja proclamada de Junts a Madrid i destaca que si la seva formació "té la clau" a partir del 23-J, "res serà com abans".

Míriam Nogueras, durant l'entrevista amb El Nacional.cat / Foto: Montse Giralt.

Quin balanç fa de la legislatura?
El balanç no és bo. No és ara que està en risc la nostra llengua, la nostra cultura, les polítiques socials, un estat del benestar o poder ser en plenitud un estat d'Europa. Està en risc des de fa molts anys i aquest és un dels motius pels quals molts ciutadans de Catalunya i molts treballadors de Catalunya el dia 1 d'octubre van anar a votar i van votar sí a la independència. El balanç d'aquesta legislatura és dolent. Des de Junts per Catalunya, hem presentat més de 13.000 iniciatives entre el Congrés i el Senat. D'aquestes, òbviament se n'han aprovat moltes, però el govern més progressista de la història del PSOE i Podemos no les ha executat totes. Malgrat ser aprovades, no s'ha pagat.

Quins exemples hi ha?
Poso només dos exemples: es va aprovar una esmena de 1.600 milions d'euros de fons covid. Era importantíssim dotar el Govern de fons extraordinaris per fer front a una situació extraordinària. Es va aprovar i està dins dels pressupostos generals de l'Estat espanyol del 2021 i mai s'han pagat a Catalunya. Els pressupostos generals espanyols són la llei més important que hi ha a qualsevol estat i el primer que se li ha de demanar a un govern és que executi aquests comptes que cada any s'aproven. Una altra proposta que va quedar aprovada va ser la reducció de l'IVA dels serveis funeraris del 21 al 10%. Es va fer d'acord amb una directiva europea on hi ha el llistat dels serveis en què es poden rebaixar els tipus. Durant aquesta legislatura no s'ha executat la rebaixa. El que no s'ha executat també diu moltes coses dels governs espanyols, perquè no és només aquest govern, sinó que ho han fet tots els que l'han precedit. El que també hem fet és un balanç de com està Catalunya avui i com estava fa quatre anys, i és molt negatiu. És greu la situació: hi hem perdut més que el que hem guanyat al llarg d'aquesta legislatura. No ha passat quasi res del que no hagi passat en les darreres legislatures i en els darrers quaranta anys. No és normal que en els darrers 40 anys cap pressupost general de l'Estat espanyol que s'ha aprovat no s'hagi pagat a Catalunya. Ho hem normalitzat, però no és normal. El balanç és, doncs, negatiu, però no és perquè ho dic jo, és que les dades ho diuen. I nosaltres si una cosa hem volgut deixar molt clara aquesta legislatura és que tot allò que diem, hi ha una dada al costat.

 

Són les seves primeres eleccions com a cap de llista de Junts al Congrés. Com afronta el repte?
Crec que tots tenim clar per què neix Junts per Catalunya. Junts neix per ser aquell partit que reculli el que és el nostre país, caracteritzat per aquesta transversalitat. Per això presentem una coalició molt semblant a la de Junts pel Sí, en la qual ens agradaria que tothom s'hi pogués sentir mínimament reconegut. Estem parlant del futur del nostre país. Estem parlant del futur dels nostres fills. És un privilegi poder formar part d'aquest embat que un poble ha decidit fer per poder viure millor, perquè la gent sigui una mica més feliç. Ho entomo amb ganes de fer. Ja n'hem tingut prou i crec que durant massa temps s'ha menystingut molt els ciutadans i treballadors de Catalunya. El vot dels catalans val, no es regala, i el nostre objectiu és fer valdre això: que el vot del català serveixi per allò que vulguin els ciutadans del país.

No és normal que en els darrers 40 anys cap pressupost de l'Estat que s'ha aprovat no s'hagi pagat a Catalunya

El divendres va ser ratificada per la militància com a candidata. Uns dies abans, però, es va anunciar el pas al costat de Jaume Giró. Quina lectura en fa?
És un orgull formar part d'un partit tan desacomplexat. Màxim respecte al conseller Giró i a totes les persones que formen part d'aquest partit que estan fent possible que això sigui així. Crec que avui pocs partits poden dir que tenen aquesta transversalitat, aquest desacomplexament i aquesta obertura que té Junts per Catalunya.

El dilluns va fer una roda de premsa de balanç de la legislatura i ja va traçar alguns objectius per aquesta propera. Una de les afirmacions que va fer és que, si vostès tenen la clau, "res serà com abans i tot serà diferent". En què es tradueix això? 
Els ciutadans i els treballadors de Catalunya fa un temps van dir prou. Van decidir que les coses no podien continuar com ara i van votar. Hi va haver un referèndum. Es va votar que Catalunya esdevingués un estat independent d'Europa, és a dir, els ciutadans van fer ús del seu dret legítim a decidir el futur polític del nostre país. Per tant, partint d'aquesta base, segurament a l'Estat espanyol no ho volen veure i aquí hi ha molta gent que s'esforça a fer que s'oblidi, però molts vam desconnectar de l'Estat. Jo no em sento espanyola i no passa res, ni tampoc em sento francesa. Em sento catalana, i el dia que em van posar una urna per demanar-me què volia que passés amb el meu país, vaig decidir que volia que fos un estat independent. Per tant, el marc mental en el qual estem nosaltres és un marc mental català. No ens deixem engolir per un marc mental espanyol que l'únic que vol és, òbviament, neutralitzar l'independentisme i aquelles persones i partits que volem que el nostre país sigui un país independent, que els nostres ciutadans tinguin moltes més oportunitats de les que tenen formant part de l'Estat. Nosaltres no tenim un estat, però sí que tenim mentalitat d'estat. I quan diem que canviarà tot és perquè canvia molt la història si l'interlocutor que té l'Estat espanyol al davant és un interlocutor amb mentalitat d'estat o és un que està en el marc mental espanyol, que té un marc mental autonomista i que segurament no té el desacomplexament que nosaltres tenim en aquest sentit.

Míriam Nogueras apel·la a no "regalar" el vot dels catalans / Foto: Montse Giralt.

Fins ara, creu que això no s'ha fet?
Fins ara, els partits no ho han fet. No criticarem ara això tampoc. Jo trobo molt legítim que hi hagi alguns que hagin pensat que poden fer una miqueta millor allò que ja va fer Duran, Campuzano o fins i tot Tardà, però nosaltres estem en un altre escenari. Tenim molt clar que això que representem nosaltres també representa a molta gent de Catalunya i les coses han de canviar. No poden seguir així. Estem escoltant molt aquests dies que hi ha un risc de retrocés de la nostra cultura, la nostra llengua, les polítiques socials que defensem, que no són les mateixes que les dels partits espanyols. Però la nostra manera de fer, les nostres polítiques, són diferents i queda palès quan el Tribunal Constitucional va tombant aquelles polítiques que aquí ens diferencien de les polítiques de l'Estat. No tenim un Estat, però sí que tenim mentalitat d'Estat.

Nosaltres no ens deixem engolir per un marc mental espanyol i autonomista que l'únic que vol és neutralitzar l'independentisme. No tenim un estat, però sí que tenim mentalitat d'estat

En una hipotètica taula de negociació, quin seria el principal deure o deute pendent que té l'Estat amb Catalunya que posarien al damunt de la taula?
Nosaltres no anirem amb la llisteta. És que estem en una altra fase, no podem allargar més com s'ha intentat fer fins ara aquesta fase en la que fa massa temps que hi som. S'ha intentat estirar un xiclet que ja no dona més de si. Nosaltres estem parlant d'anar amb mentalitat d'estat davant un estat que no ha fet més que treballar per neutralitzar-nos. Quan hi ha unes eleccions a l'Estat, una de les primeres coses que fa el govern entrant és reunir la Comissió Delegada de Temes d'Intel·ligència, en la qual hi ha els principals ministres d'un estat i es decideix quin és el full de ruta que el govern dona als seus serveis d'intel·ligència. Tots tenim molt clar, perquè a més ha sortit publicat, que el govern de l'Estat ja amb Rajoy tenia com a objectiu principal, després del terrorisme gihadista, neutralitzar l'independentisme. Quan va entrar el govern de Pedro Sánchez, aquesta directiva es va mantenir. Som molt conscients que al davant no hi tenim uns amics que volen negociar amb nosaltres i que no tenen interès en el fet que nosaltres puguem acabar amb les nostres aspiracions nacionals de manera positiva. Tot allò que els partits catalans van acordar amb el govern espanyol per donar-li suport no s'ha complert. Però no és només aquesta legislatura. De tot allò que va prometre Rajoy, només es va complir un 6,2%. Del que va prometre Zapatero, un 14%. I els números del govern de Sánchez i Podemos/Sumar són els mateixos.

 

Tot i aquest marc diferent, i vistos aquests incompliments de diferents governs, com pot interpretar un votant que ara això pot canviar?
És que no canviarà. Nosaltres no volem que la gent es pensi que això pot canviar perquè no canviarà. Nosaltres no ens presentem per canviar el Regne d'Espanya. Això ho decidiran els ciutadans espanyols. Ens presentem perquè l'Estat espanyol és un lloc on es prenen decisions polítiques que ens afecten, però nosaltres som un partit independentista. Som d'aquells que han dit que s'ha acabat i que no ens podem deixar prendre el pèl més en cap moment ni en cap àmbit. Hem de tenir tots molt clar que Espanya sempre escull Espanya. No escollirà mai Catalunya.

Si a partir del 23 de juliol Junts és decisiu tant per a una investidura de Feijóo com de Sánchez, quin plantejament tindran?
Nosaltres no ens presentem a Madrid per investir cap president espanyol. No és el nostre objectiu. Qui ens digui que a partir d'aquest 23-J que passi el que passi començarem a retrocedir, ens enganya. La gent té molt clar què hi ha. Per tant, no es tracta de frenar un retrocés o d'anar amb la llista de demandes, es tracta de plantar-se i dir prou. Nosaltres anem a defensar Catalunya.

No entraran, doncs, a negociar una investidura?
És que el nostre objectiu no és entrar a negociar en res.

Míriam Nogueras / Foto: Montse Giralt.

I la lluita per cada competència i euro que li correspon a Catalunya?
Nosaltres això ho hem fet sempre. Aquestes 13.000 iniciatives eren per rascar cada cèntim, cada dret i cada competència que cada dimarts a cada Consell de Ministres ens treu l'Estat. La nostra feina ha estat aquesta. Jo no crec que la gent vulgui que els polítics ens dediquem a rascar les molles, això va d'una cosa molt més gran. Per això existeix Junts per Catalunya i per això diem que res serà igual si tenim la clau.

 

Per a vostè, PSOE i PP són equiparables?
Són partits espanyols i sé que a l'hora d'escollir sempre escolliran Espanya. I a mi el que m'interessa és Catalunya, no fer presidents espanyols.

Tem que un govern entre el PP i Vox pugui comportar més retrocessos per a Catalunya?
Vox estava a l'acusació particular del judici del procés, un judici en el que estaven asseguts al banc dels acusats el nostre Govern, el Govern legítim de Catalunya, escollits pels ciutadans del país. Per això, insisteixo molt en què els vots dels catalans valen, no es regalen ni es jutgen, que és el que ha fet l'Estat espanyol aquests anys. Quan surt la sentència del judici, els primers que l'aplaudeixen són el PSOE i el Partit Popular. Quan passa el 2017, l'1 i el 3 d'octubre i tot el que passa després, els primers que fan la tesi que el que hem fet els ciutadans de Catalunya i les institucions catalanes és un cop d'estat són la ultradreta. I aquesta tesi els permet justificar que els ciutadans que volem la independència ens mereixem o està justificada la presó, l'exili, que ens peguin, que no ens paguin els pressupostos que ens deuen, que ens acusin de terroristes. I aquesta tesi creada per la ultradreta, els primers que la compren són PSOE i PP. Per tant, que no ens expliquin que ve el llop, perquè els que sempre hem batallat contra tot això i el motiu pel qual molta gent vol la independència al nostre país és perquè això no ens representa i hi hem batallat des de sempre.

Els primers que compren la tesi creada per la ultradreta contra l'independentisme són el PSOE i el PP. Que no ens expliquin ara que ve el llop

Després del 28 de maig, el president Pere Aragonès va apel·lar a un front comú independentista, opció que s'ha anat diluint. Encara hi hauria marge per a un acord programàtic conjunt per a aquestes eleccions?
Qui va posar sobre la taula el front comú és Junts. Ens va alegrar molt que el president Aragonès s'hi sumés. Va durar el que va durar. Nosaltres tenim molt clar el que volem. Hem fet una coalició de país (amb Demòcrates i Moviment d'Esquerres) perquè sí que ens creiem que hi ha d'haver un front comú per poder assolir que Catalunya esdevingui independent. Per tant, el que facin els altres partits, amb tots els respectes, no ho compartim, però no els hi direm a ERC o a la CUP què han de fer.

Míriam Nogueras / Foto: Montse Giralt.

Seguiran tenint representació Pilar Calvo, Josep Pagès i Mariona Illamola, diputats en aquesta legislatura, a les llistes del 23-J?
Òbviament. Som un equip molt cohesionat i compto amb ells. Les llistes estan pràcticament tancades. És una llista amb gent valenta i amb sentit d'estat, que és el necessita el nostre país.

 

Estem parlant de passar a un escenari en què es parli de nació a nació, no de partit a partit o de canvi de cromos

Per últim: si a Madrid no s'hi va a negociar, què s'hi ha d'anar a fer?
Nosaltres farem el que hem fet fins ara. Hem registrat 13.000 iniciatives. Hem anat a rascar i a fer el màxim perquè Catalunya no hi perdés tant. Però estem parlant de passar a un escenari en el que es parli de nació a nació, no de partit a partit, de llisteta a llisteta o de canvi de cromos. Estem parlant d'un nivell elevat. Estem parlant d'un escenari absolutament diferent del que hi ha hagut fins ara. Els vots dels catalans han de fer-se escoltar i han de valer aquí, a Europa i al món.